MAREN ADA ESPERONA LA COMPETICIÓ AMB UN SUPERB MELODRAMA PATERN FILIAL
La realitzadora alemanya Maren Ade, una de les
poques cares noves de la Secció Oficial, responsable de “Entre nosotros” (2010), ha presentat
l’esplèndid film “Toni Erdmann” sobre un pare alemany, Winfried (Peter Simonisheck) ,
que va a Bucarest per trobar-se amb la seva filla, consultora petrolífera, Ines (Sandra
Hüller).
Un sòlid i regi melodrama que burxa en les difícils i fràgils relacions dins de la família amb
un pare sol que procura reconquerir o reprendre uns lligams amb la seva filla diluïts per
culpa, sobretot, d’una feina que l’absorbeix i la fa portar un ritme de vida estressant.
Winfried, confrontat a la solitud, vol recuperar d’alguna manera una filla a la qual no
reconeix, criada i educada en alguns valors ara perduts i arraconats, i que porta un simulacre
de vida rodejada de falsos amics sorgits de la pròpia feina.
Un intent de retrobament que propicia brillants escenes de comèdia fruit, especialment, del
sentit de l’humor del pare, provocatiu i càustic, pervivència també d’una tarannà propi que
hauria marcat una infància de la filla plena de rialles i màgia.
Les aparicions sobtades i imprevistes del pare, que no cal confondre amb gratuïtes sortides de
to, connecta amb les sorpreses i l’imprevist de la comèdia, amb seqüències divertides i
enginyoses. I jugant també al recurs còmic de la suplantació de personatges, adquirint Winfried
una nova identitat en l’aliè món de l’empresa, l’hàbitat on es mou la seva filla, personatge de
ficció que acaba donant títol al film.
El pare procura trencar la barrera d’un distanciament natural, generacional. No és que s’hagin
barallat, sinó que el simple fet de créixer, prendre responsabilitats i portar una vida
independent, els ha separat fins al sentiment d’estranyesa que experimenta la filla davant dels
seu progenitor. La presència insistent del pare en l’àmbit laboral de la filla, tancat i
hermètic, sembla un acte de sabotatge d’un intrús en el món de negocis, transaccions i
inversions que ha escollit Ines, per fer-li recordar a ella allò de lo qual ha prescindit, ha
abdicat o ha renunciat.
Sovint, la història pren un caire de conte modern, amb un pare disfressat de monstre o d’ésser
deforme i grotesc que, entre altres moments destacats, propiciarà un moment immens i
commovedor, l’autèntica abraçada d’una filla envers el seu pare, disfressat, en un instant
absolut i prodigiós, que arriba després d’una cadena de comiats. Un melodrama adult i valent,
que no juga a la concessió fàcil i gratificant, per acabar mostrant sense embuts el pòsit del
temps i la càrrega de les nostres eleccions.
Un melodrama majúscul amb interpretacions esplèndides dels seus dos protagonistes principals
que converteixen a aquest film de l’alemanya Maren Ada en una de les fermes candidates per
aconseguir un lloc en el palmarès.
