cinema catal� . caT
Notícies anteriors
OLIVIER ASSAYAS SENDINSA EN EL FANTSTIC A TRAVS DUNA FASE DE DOL


El cineasta francs Olivier Assayas, assidu del certamen francs de qui fa dos anys vam veure en Secci Oficial Viaje a Sils Maria, competeix enguany amb Personal Shopper, repetint de nou amb lactriu nord-americana Kristen Stewart sortida de la saga juvenil de vampirs Crepuscle. El ttol respon a la feina de Maureen (Kristen Stewart - actriu present tamb en la pellcula inaugural del certamen de Woody Allen Caf Society-), encarregada de les compres de vestuari i joies duna celebritat resident a Pars, Kyra (Nora Von Waldstatten).

A partir daquest lligam el film explora ocasionalment un motiu present en lanterior proposta dAssayas en qu Kristen Stewart interpretava novament un paper semblant, el duna assistent duna famosa actriu, cas del desig soterrat de la subalterna envers la seva cap, una relaci datracci i repulsi alhora, una admiraci que podria portar al caire de la suplantaci.

Per Assayas no est interessat en aquest conflicte de dualitats oposades sin que prefereix endinsar-se en un territori inexplorat pel realitzador francs com s el gnere fantstic. Mant aquest punt dinters intrigant entre les dues dones per el dilueix en una trama i una temtica ms ampla focalitzada exclusivament en Maureen i el seu estat de trasbalsament per la mort del seu germ bess Lewis. De fet travessa un perode de dol que labsorbeix i lanulla i, en aquesta vida solitria i taciturna, viu confrontada a la presncia de lesperit del seu germ desaparegut.

El dolor i el patiment li serveix al cineasta francs per explorar la frontera entre la realitat i la fantasia. La seva aproximaci a all invisible i immaterial, el porta a crear una escena genuna de mansi encantada, corresponent a la casa on vivia el seu germ amb la seva dona Lara (Sigrid Bouaziz). La soledat i introversi de Maureen sacccentua en aquest context datmosfera tenebrosa amb recursos del cinema de por com sons i presncies ectoplasmtiques, per sense caure en els efectismes i excessos del gnere.

Assayas adopta un fantstic destil transcendental i existencialista, com a conseqncia de la mort, i que sotmet als vius a un perode de dol obert al qestionament i a la formulaci de preguntes sense respostes. Aix es planteja la possibilitat de la pervivncia de les nimes dels morts en un ms enll sobrenatural de lespai terrenal i que poden ser invocades pels vius. I aquest perspectiva Assayas la intenta legitimar aportant una base histrica per marcar distncies amb el ms pur gnere fantstic. Aix recorre a les sessions despiritisme de lescriptor francs Victor Hugo en el seu exili a mitjans del XIX o el cas de la pionera nrdica de la pintura abstracta, Hilma af Klint, que en lelaboraci de seves obres antifiguratives de tombant del segle XX es reconeixia impulsada pels esperits i influenciada per la teosofia.
Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de la pellcula

lectures: 280

Una crnica de Joan Millaret Valls / AMIC

22 de maig de 2016


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small