cinema catal� . caT
Notícies anteriors
NICOLAS WINDING REFN DESCOLLOCA AMB UN FILM CONCEPTUAL

Lenfant terrible del cinema dans i internacional Nicolas Winding Refn, ara presentat sota les inicials NWR, repeteix a Cannes desprs de Only God Forfives (2013) i Drive (2001), el film que el va enlairar a lelit grcies a la Palma al Millor Director. La seva darrera proposta a competici , la coproducci americana, francesa i danesa The Neon Demon, est ambientada en el mn de la moda a Los ngeles de la m duna nouvinguda, Jessie (Elle Fanning), on intentar obrir-se cam triomfant com a model.

Lesteticisme i el preciosisme grandiloqent de Refn lha portat en aquesta ocasi fins a labstracci. Sense cap mena de dubtes, arracona el seu tan asfixiant com hipntic barroquisme visual per una posada en escena quasi conceptual. A primer cop dull tot sembla gratut i artificis, una operaci de disseny, un opulent videoclip, un spot publicitari, per crec el seu estil lha conduit igual a un punt de retorn per igualment atractiu i hipntic per la seva conjugaci de superfcies llises i monocolors, habitacions buides empaperades i habitacions luxoses desprovistes de decoraci. Crec que hi ha un esfor deliberat de desprendres de la tirania de la narraci convencional per insistir en la preeminncia dels colors, les habitacions buides i, sobretot, les formes geomtriques, que sn el que acaben sent les diferents escenes del film.

Aquesta esttica de la desfiguraci, tot i les patacades que ha rebut, trobo que sadiu perfectament al mn de la moda on est adaptada la histria. La deconstrucci dels personatges arriben a la despersonalitzaci per deixar nicament el cos, la perfecci de la forma, la model, en sintonia amb labsolutisme dels canons de la bellesa de la passarella en aquesta festa de les vanitats i la disfressa, encomanant-se tamb a la concepci visual abstracta del film en consonncia amb la tirania de les formes i les mides de les models.

La trama ambientada en el competitiu i canita mn de la moda, que pot semblar confusa i plena de fugues onriques, visions i digressions sense volta no solta, ens evoca histries de desig i possessi, denveges i tracions, mogut pels mbils de lambici i el triomf. Aqu hi juga un paper fonamental la protagonista, innocent criatura a punt de ser devorada per aquest mn sense escrpols, frgil nina a punt de ser trencada, joguet per usar i llenar; i alhora un personatge amb un punt de maldat , sinistre, ja que gaudeix de un do natural, la seva excepcional bellesa natural, que la fa aparixer tamb com una jove confiada i segura, armes de guepard per sobreviure en aquesta selva de les aparences. Fruit de tot aix crec que al final resta la percepci dun personatge dislocat, escindit, en sintonia amb aquests personatges destruts pels somnis de grandesa de Hollywood, parlant del mateix, de la cara fosca de la lluita pel xit, que explicaria el crptic final del film obert a la subjectivitat, en qu els desitjos poden ser capaos de crear monstres.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de la pellcula

lectures: 297

Una crnica de Joan Millaret Valls / AMIC

22 de maig de 2016


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small