KEN LOACH ASSOLEIX LA FITA DE GUANYAR PER SEGONA VEGADA LA PALMA D’OR
El cineasta britànic Ken Loach conquereix una nova
Palma d’Or per “Yo, Daniel Blake”, després de guanyar-la per primer cop gràcies a “El
viento que agita la cebada” (2006), i entra d’aquesta manera en el cercle virtuós dels
directors que han aconseguit dues Palmes d’Or, repetint la gesta dels germans belgues Dardenne.
Més que els mèrits artístics d’una pel·lícula funcional i senzilla, el Jurat Internacional
presidit pel realitzador australià George Miller potser ha volgut reconèixer d’alguna manera
les bones intencions del britànic en la seva enèsima i oportuna denúncia dels mals de la nostra
societat actual en què l’estat del benestar s’escola pel desaigua.
Aquest crit d’alerta l’ha aixecat el cineasta britànic servint-se de nou de la inspiració del
seu guionista habitual Paul Laverty que ha creat la commovedora odissea d’un home malalt en la
seixantena forçat a plegar de fuster, Daniel Blake (Dave Johns), que restarà atrapat en la
maquinària incompetent i ineficient de l’administració per intentar sol·licitar la revisió del
seu cas després que li sigui denegada la prestació corresponent. “Yo, Daniel Blake” té prevista
la seva estrena a casa nostra el mes de novembre tal com ha anunciat la seva distribuïdora
Caramel Films.
Xavier Dolan culmina la seva meteòrica trajectòria amb el Gran Premi del Jurat
El Gran Premi del Jurat ha estat pel jove Xavier Dolan i el seu tens i commovedor
melodrama familiar “Juste la fin du monde”, adaptació d’una peça de l’autor teatral de
Jean-Luc Lagarce. Un guardó que contribueix a culminar la trajectòria meteòrica del cineasta
quebequès lligada a la pròpia història del festival francès des de la seva primera presència
amb 21 anys amb “Los amores imaginarios” (2010), que aniria seguida de “Lawrence Anyways”
(2012) i “Mommy” (2014), guanyadora del Premi del Jurat. La història de “Juste la fin du monde”
explica l’arribada d’un jove escriptor a casa seva després de dotze anys d’absència per
anunciar la seva mort. Serà un impossible rencontre familiar en una atmosfera farcida de
retrets, discussions i bronques, especialment a causa del caràcter violent i agressiu del seu
germà, Antoine (Vincent Cassel), ple de ressentiment, que porta al seu protagonista,
Louis (Gaspard Ulliel) a renunciar finalment a la seva decisió de revelar el secret que
el turmenta.
Doblet per “Forushande/The salesman” de l’iranià Asghar Farhardi
Una de les pel·lícules més afavorides en la repartidora ha estat “Forushande/The
salesman” de l’iranià Asghar Farhardi, exhibida a les acaballes del certamen
francès. Després de competir l’any 2013 amb el film “El pasado”, el cineasta iranià ha rodat
una història de collita pròpia sobre el trasbals d’una parella d’actors de teatre que assagen
“La mort d’un viatjant” d’Arthur Miller forçats a mudar-se d’un immoble que amenaça en
esfondrar-se i que quan s’instal·len en un pis d’un company de la companyia la dona, Rana
(Taraneh Alidoosti), patirà una agressió. La determinació obsessiva i malaltissa del
marit, Emad (Shahab Hosseini), per trobar l’agressor i castigar-lo avergonyint-lo davant
de la seva pròpia família, posant en conflicte irresoluble termes com la reparació o el perdó,
ha fet que el Jurat considerés al seu intèrpret mereixedor del Premi a la millor interpretació
masculina del festival.
Premi a la Millor Direcció compartida
El Jurat ha atorgat un Premi a la Millor Direcció ex-aequo pel romanès Cristian Mungiu
pel seu film “Bacalaureat/Graduation” i el francès Olivier Assayas per
“Personal Shopper”. En el primer cas cal assenyalar que es tracta d’un guardó merescut
ja que es tractava d’un títol emblemàtic sobre la corrupció i degradació moral d’una persona
que no podia quedar fora del palmarès. Així el cineasta romanès, guanyador de la Palma d’Or per
“Cuatro meses, tres semanas, dos días” l’any 2007 i Premi al Millor Guió per “Más allà de las
colinas” l’any 2012, ha dibuixat el perfil d’un home en la cinquantena, Romeo (Adrian
Titieni), disposat a impedir a qualsevol preu que s’estronqui el futur prometedor per la
seva filla adolescent en una universitat anglesa d’elit després que aquesta fos agredida
justament el dia clau de l’examen decisiu per treure la nota necessària.
D’altra banda considerem excessivament generós el guardó al cineasta francès Assayas per la
seva incursió en el cinema fantàstic servint-se de la fase de dol que travessa la seva
protagonista, Maureen (Kristen Stewart), encarregada de les compres de roba, complements
i joies per una celebritat parisenca. Maureen, trasbalsada per la mort del seu germà bessó,
detecta la seva presència en forma d’esperit tant a la casa on vivia com en altres
emplaçaments, com si el desaparegut es volgués posar en contacte amb ella, en una difícil
convivència entre el món sobrenatural i el món real.
Andrea Arnold obté el Premi del Jurat en el seu viatge als Estats Units
D’altra banda, el Premi del Jurat ha estat per la realitzadora britànica Andrea Arnold
amb el seu extrem i enèrgic film rodat per primera vegada als Estats Units “American
Honey”. Després dels seus films focalitzats en personatges de la població marginal en
famílies disfuncionals en els suburbis britànics com “Red Road” (2006) i “Fish Tank” (2009), la
cineasta britànica dirigeix un film coral sobre un grup de joves desarrelats i sense
il·lusions, entregats a la gresca continua, i que es dediquen a sobreviure fent vida en motels
de carretera venent subscripcions a revistes porta a porta per diferents ciutats del país. La
realitzadora fa gala d’un estil visual lliure i visceral, com la pròpia vida salvatge i caòtica
dels seus protagonistes, que es mou magistralment entre el documental i la ficció.
La naturalitat de Jaclyn Jose aconsegueix el Premi a la millor interpretació femenina
I el Premi a la millor interpretació femenina ha estat per Jaclyn Jose en el film
“Ma’Rosa” de Brillante Mendoza. Aquest film ens recorda massa els films anteriors
del cineasta filipí, creant la molesta sensació de veure sempre la mateixa pel·lícula repetida,
i atorgant el protagonisme a la mateixa actriu que, això sí, aporta unes dosis increïbles de
naturalitat en el registre habitual de heroïna sacrificada. Aquí interpreta el paper de
mestressa de casa, desbordada i arrossegada per les circumstàncies, i que dóna títol al film,
després de ser detinguda amb el seu marit per tràfic de drogues en una comissaria de policia
plena d’agents corruptes. Sense cap mena de dubte, un dels guardons més discutits si tenim en
compte que hi havia almenys tres candidatures extraordinàries més amb clares aspiracions de
premi: Sonia Braga per “Aquarius”, Isabelle Huppert per “Elle” o Sandra Hüller per “Toni
Erdmann”.
Desconcert final
Per concloure, cal manifestar que els guardons atorgats resulten plenament desconcertants per
una edició d’altíssim nivell en què han quedat despenjades del palmarès títols majúsculs que
havien consensuat el favor de la premsa especialitzada, sobretot pel que fa a “Toni
Erdmann” de l’alemanya Maren Ada, reparada d’alguna manera amb el Premi Fipresci de
la crítica internacional. Esmentar entre aquests esplèndids títols oblidats del palmarès
“Paterson” del nord-americà Jim Jarmusch, “Sieranevada” del romanès Cristiu Puiu, “Aquarius”
del brasiler Kleber Mendonça Filho o “Elle” del neerlandès Paul Verhoeven.
Com sempre, els designis dels grans jurats resulten inescrutables, de la mateixa manera que la
polèmica sempre resta servida en qualsevol presa de decisió. Però en una edició tan competitiva
i rica com la present, no podem deixar de constatar que el dictamen del gran jurat no ha obrat
equitativament alhora d’impartir justícia entre els mèrits demostrats pels contendents. I, per
acabar, celebrar la victòria de la Palma d’Or al Millor Curtmetratge de la Secció Oficial pel
barceloní Juanjo Giménez amb “Timecode”.
