Jia Zhnag-Ke és un dels directors xinesos
contemporanis més coneguts amb films tan premiats com “Naturaleza muerta” (2006) o “Un toque de
violencia” (2014). Després de passar pel Festival de Cannes l’any passat, ara s’estrena el
suggeridor i atrevit melodrama social sobre una Xina en plena transformació “Más allà de las
montañas”. Aquest film reflecteix a través del pas dels anys els anhels i aspiracions
d’una dona, Tao (Zhao Tao), i els seus dos pretendents, el ric Jinsheng (Zhang
Yi) i el pobre Liangzi (Kiang Jingdong).
L’arc temporal del film s’obra l’any 1999 per abastar les dues darreres dècades de la Xina del
nou mil·lenni, més una tercera dècada situada en un demà a Austràlia. Aquest espai de temps
servirà per resseguir les petjades dels tres protagonistes en un recorregut marcat per la tria
de Tao sobre Jinsheng, de qui tindrà un fill, Dòlar, mentre Liangzi fugirà a treballar a les
mines de carbó de Mongòlia per acabar emmalaltint.
Jia Zhang-Ke acaba el seu itinerari especulant sobre un país en mutació a través d’un
personatge com Dòlar, que sembla representar l’avui del liberalisme global, en què tothom parla
en anglès. En una dissolució absoluta de la consciència personal, Dòlar està renyit amb el
pare, renega de la mare i esborra la seva identitat. Però tard o d’hora, els lligams, els
ancestres i el pòsit del passat han de reaparèixer. I és que resulta impossible desprendre’ns
de tot.
Es tracta d’una pel·lícula estranya, indefinible, desconcertant, inapamable i audaç. Un film
que canvia el format de visió fins en tres ocasions, amb anècdotes d’aparença insignificant que
després es reprenen com rimes, amb moments de digressió, o en què el director es presenta en
els títols de crèdit a mig recorregut. Un director d’ esperit lliure que no s’arronsa i
prescindeix tant dels canons de la construcció dramàtica dels personatges com de la
narrativitat convencional, però que alhora sap emocionar en força moments gràcies a una
història sentimental tan intensa com carregada de matisos.
