Jia Zhnag-Ke és un dels directors xinesos contemporanis més coneguts amb films tan premiats com “Naturaleza muerta” (2006) o “Un toque de violencia” (2014). Després de passar pel Festival de Cannes l’any passat, ara s’estrena el suggeridor i atrevit melodrama social sobre una Xina en plena transformació “Más allà de las montañas”. Aquest film reflecteix a través del pas dels anys els anhels i aspiracions d’una dona, Tao (Zhao Tao), i els seus dos pretendents, el ric Jinsheng (Zhang Yi) i el pobre Liangzi (Kiang Jingdong).
L’arc temporal del film s’obra l’any 1999 per abastar les dues darreres dècades de la Xina del nou mil·lenni, més una tercera dècada situada en un demà a Austràlia. Aquest espai de temps servirà per resseguir les petjades dels tres protagonistes en un recorregut marcat per la tria de Tao sobre Jinsheng, de qui tindrà un fill, Dòlar, mentre Liangzi fugirà a treballar a les mines de carbó de Mongòlia per acabar emmalaltint.
Jia Zhang-Ke acaba el seu itinerari especulant sobre un país en mutació a través d’un personatge com Dòlar, que sembla representar l’avui del liberalisme global, en què tothom parla en anglès. En una dissolució absoluta de la consciència personal, Dòlar està renyit amb el pare, renega de la mare i esborra la seva identitat. Però tard o d’hora, els lligams, els ancestres i el pòsit del passat han de reaparèixer. I és que resulta impossible desprendre’ns de tot.
Es tracta d’una pel·lícula estranya, indefinible, desconcertant, inapamable i audaç. Un film que canvia el format de visió fins en tres ocasions, amb anècdotes d’aparença insignificant que després es reprenen com rimes, amb moments de digressió, o en què el director es presenta en els títols de crèdit a mig recorregut. Un director d’ esperit lliure que no s’arronsa i prescindeix tant dels canons de la construcció dramàtica dels personatges com de la narrativitat convencional, però que alhora sap emocionar en força moments gràcies a una història sentimental tan intensa com carregada de matisos.
