cinema catal� . caT
Notícies anteriors
UNA TRADA DINTRPRETS I RECORDS IMPERIBLES

Els records sn la base, el punt de partida i la substncia daquesta nova pellcula dArnaud Desplechin, un dels cineastes ms eminents de la Frana actual que remet inequvocament al cinema de Franois Truffaut, pare de la Nouvelle Vague. El film, que va guanyar el premi SACD del Festival de Cannes (2015) i un premi Csar com a millor director, s una barreja atractiva de gneres (les seqncies de lURSS posseeixen un petit per atractiu aroma a thriller).

Tres actors encarnen Paul Dedalus, el protagonista de Trois souvenirs de ma jeunesse. Per una banda tenim a Antoine Bui, el nen; per laltra Quentin Dolmaire, ladolescent i finalment Mathieu Amalric, ladult. s aquest ltim qui projecta el viatge al passat, a levocaci i al principi de la cinta; per no ser ell com a final dun viatge qui tanqui el relat, sin un record -la imatge congelada duna noia- qui sapoderar del tancament, determinant que el passat no es tanca ni (si em permeten el joc de paraules), sacaba mai.

Tres records de la meva joventut s, de fet, una possible preqela de Comment je me suis disput... (ma vie sexuelle) (1996), el fresc generacional del mateix director sobre joves post universitaris dels anys noranta, que aqu reprenen personatges com el de Dedalus -alter ego del gllic-, qui invoca des del present aquestes tres remembrances, les quals, defineixen aquest llargmetratge consistent i competent.

Amb un ritme vertigins des del principi, el director fronterer ja deixa clar que la narraci del present noms s una excusa per presentar la veritable histria. El cineasta sembla menysprear lespectador pacient i, en tot just tres cops de pinzell, situa el protagonista en el seu ltim tango a Tadjikistan. No obstant, ser el fil romntic el que alimentar aquest retaule sobre els anys dinfncia i, especialment dadolescncia, del personatge.

En aquest sentit, tot i que levocaci en primera persona canalitza el relat, el realitzador de Roubaix no sacrifica la substncia per raons dafiliaci subjectiva. De fet, es lliura del subjectivisme per oxigenar i donar ms presncia als esdeveniments que narra, incorporant les visions i els sentiments de personatges que es troben en lrbita de Paul: el seu germ Ivan, el seu pare, la seva germana Delphine, el seu cos Bob i els seus amics Pnlope, Mehdi i Kovalki, i fins i tot la professora Behanzin.

El director gal explica amb una notable transparncia narrativa com afecta, al galant, les relacions a distncia o els nous projectes vitals, vorejant amb audcia els lmits del melodrama i el sentimentalisme, que de vegades saccentuen en excs a causa de les clides imatges fotografiades per Irina Lubtchansky. Un cromatisme, per, que tamb dna dimensi i realitat al procs dacceptaci dels protagonistes davant la transici a la vida adulta.

Hedonisme, nihilisme i un humanisme descarnat conflueixen en una pea que flota entre un testimoni biogrfic i una potent histria intersticial. Com a Laime (2007), el relat que ens ocupa parla de la supervivncia i les preocupacions juvenils, dibuixant amb realisme les sensacions de plenitud i dol que caracteritzen letapa ms madura, amb el mrit de fer-nos partcips dels codis interns que regeixen lexistncia del seus protagonistes recalcitrants. Tot un blsam malenconis de la nostlgia que ens va acompanyar a Jules et Jim.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 573

Una crtica dric Antonell

10 de juny de 2016


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

pur art
josep m10-06-2016

bonissima, la recomano al renoir en VO http://www.cinesrenoir.com/cartelera/pelicula/906/
jan23-06-2016

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small