cinema catal� . caT
Notícies anteriors
HITCHCOCK / TRUFFAUT

La cineflia es podria definir seguint letimologia del mot, com un inters, amor o simpatia apassionats pel cinema. Doncs b, un exemple perfecte del que significa la cineflia el podrem trobar al llibre: El cinema segons Hitchcock, que va publicar ara far 50 anys Franois Truffaut, fruit de les converses que va mantenir amb el geni del suspens, i en les quals sanalitzaven la totalitat dels seus films fins aleshores, amb tot luxe de detalls, i que permet tenir un coneixement molt geners de la seva visi del cinema, els seus trucs a lhora de rodar, denquadrar, denfocar les histries, de desenvolupar un gui, de dirigir als actors, datraure linters de lespectador .... En fi, un autntic gaudi per a tot bon cinfil que vulgui anar una mica ms enll del simple visionat de les pellcules del director britnic i descobrir perqu sempre li han entusiasmat tant.

Ara, 50 anys desprs que el llibre veis la llum, es poden escoltar les veus dels seus protagonistes, grcies al documental Hitchcock / Truffaut, fruit de la collaboraci de Serge Toubiana, antic director de la Cinemateca francesa i el director Kent Jones. El primer, va trobar lany 1993 en una caixa perduda a la casa del seu amic Franois Truffaut, una cpia dels enregistraments de les prop de 50 hores de conversa entre els dos directors que van servir de base pel llibre. I el segon, va collaborar en el gui i es va fer crrec de la direcci, aportant la seva experincia en el camp dels documentals cinfils, amb dos ttols previs com: Una carta a Elia, on conjuntament amb Martin Scorsese recorren la vida i obra del director de La llei del silenci, i Val Lewton: lhome a la ombra, en el qual sendinsa en la figura del productor de films de terror de baix pressupost per la RKO.

La cinta, seguint les passes del llibre, desborda passi per Hitchcock i pel cinema pels quatre costats, i entre les moltes virtuts que t, hi ha un plantejament molt atractiu, capa datrapar qualsevol aficionat al cinema, sense necessitat que sigui un gran coneixedor de la filmografia del director de Estranys en un tren. Tot i que al principi sembla que ens trobarem davant una simple transposici en imatges del llibre, un cop explicat el context, els autors aconsegueixen anar ms enll de la simple descripci lineal, i aprofundeixen si cap, en varis aspectes de les reflexions del llibre, des duna nova perspectiva ms actual. Per aquest motiu, busquen el testimoni de directors tan dispars com Scorsese, Fincher, Bogdanovich, Paul Schrader, Wes Anderson, Richard Linklater, James Gray, Arnaud Desplechin, Olivier Assayas o Kiyoshi Kurosawa, que tanmateix comparteixen un profund coneixement i admiraci per la tcnica cinematogrfica de Sir Alfred. Resulta realment interessant, escoltar de la boca daquests autors formalment tan allunyats de la narrativa de Rebeca o Lhome que sabia massa, analitzar la composici dun pla en un menjador aparentment intranscendent, o el perqu de la manca dun contrapl concret de la cara de la protagonista.

Davant la impossibilitat dabastar la minuciositat i vastitud del llibre en tan sols 80 minuts de metratge, el film opta per aturar-se sobre determinats aspectes i passar molt per sobre daltres, que tamb sn claus en la filmografia del director britnic, com ara el paper del MacGuffin o del compositor Bernard Herrmann. Aix per exemple, sincideix en el tracte que dispensava el realitzador als seus actors, als quals dirigia de manera frria sense deixar que aportessin massa res a les seves interpretacions, que havien de reproduir el que ell tenia pensat de la manera ms propera possible. Com ara el recordat pet dEncadenados, filmat de manera molt propera, quasi voyeurista, i durant ms de 2 minuts, malgrat que pels codis de la censura havia de fer talls cada 3 segons, que va comportar una notria incomoditat per part dels dos protagonistes. Tamb apareixen nombroses ancdotes que ajuden a emmarcar la seva personalitat i estil cinematogrfic, com ara la referent a la influncia de la policia en els dos directors. En el cas de Hitchcock, el respecte, por i desconfiana que el va acompanyar tota la seva vida desprs que el seu pare, amb tan sols 5 anys el fes tancar uns minuts a la garjola desprs duna malifeta. I en el cas de Truffaut, que durant la seva etapa de rebellia juvenil en qu va arribar a realitzar robatoris menors, va ser denunciat pel seu padrastre a la policia i internat en un centre per delinqents menors, fins que el crtic Andr Bazin el va fer sortir, assumint-ne la tutoria i redreant el seu comportament cap a la crtica primer i la direcci desprs.

Per s en el ter final de la cinta, que aquest documental arriba al seu punt de mxim inters amb lanlisi en profunditat de 3 obres claus de la filmografia hitchcockiana: Los pjaros, Psicosi i Vertigo. En aquesta part, agafant lesperit exhaustiu i didctic del llibre, es recrea en el fons argumental i la plasmaci formal daquestes 3 obres mestres inqestionables, en qu cap detall s deixat a latzar i tot t un sentit, com ara la importncia del recollit de cabell de Kim Novak / Carlota Valds al llarg de tota la trama de Vertigo. En definitiva, un viatge en el temps, que capta no solsament lessncia de lobra dAlfred Hitchcock, sin tamb del cinema, a travs duna trobada histrica, entre dos mestres que malgrat les seves evidents diferncies creatives i generacionals, sn capaos de teixir una sincera amistat que es va perllongar fins a la fi dels seus dies i que fa 50 anys ens va regalar una autntica obra dart sobre lart de fer cinema.

Notcies - Cinema Catal . NET
Alfred Hitchcock i Francois Truffaut

lectures: 322

Una crtica de Marc Serra

29 de juny de 2016


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small