cinema catal� . caT
Notícies anteriors
TODOS QUEREMOS ALGO

Si alg et pregunta de qu va Todos queremos algo i si li recomanaries, tens dues opcions en funci de qui sigui el teu interlocutor: o b li dius que s una cinta que tracta sobre els tres dies anteriors a linici del curs universitari de 1980 dun grup de joves que conformen lequip de beisbol, viuen a la mateixa casa i es dediquen a recrrer bars, concerts, festes, en companyia dalcohol i a la recerca de noies, o b li dius que s la darrera obra del director de Boyhood, Richard Linklater, i que com aquella, analitza la realitat quotidiana duns adolescents, amb totes les seves inquietuds, pors, defectes i somnis. En ambds casos dius la veritat, per no tota, i s que aquest retrat de la bogeria juvenil, sota una aparena de pellcula desenfadada, cont una nova reflexi del director tex sobre moments determinats en la vida de tota persona.

La cinta comena una mica all on va acabar Boyhood, s a dir, amb larribada dun alumne novell a la universitat. Per on all tenem un noi introvertit, reflexiu i tirant a marginal, aqu ens trobem amb el tpic triomfador dinstitut, estrella esportiva, popular amb les noies... El que no canvia s la sensaci que plana sobre lambient de que aquells joves estan a punt dentrar en un perode decisiu de la seva vida, incert, on tot s possible i que els marcar decisivament dara en endavant. Per altra banda, Todos queremos algo s una pellcula obertament coral, ja que com si dun film de Howard Hawks es tracts, es planteja sobre la base de les relacions dun grup dhomes que viuen junts, beuen junts, riuen junts, es respecten i sota la disfressa de tipus durs es preocupen els uns pels altres. Lamistat i la camaraderia, planen sobre tot el metratge de manera subtil per evident.

Un altre terme que descriu la pellcula s sens dubte: la nostlgia. Per un moment vital i per un context histric: la joventut a principis dels 80. Una poca on encara hi havia rastres evidents del trencament i la utopia dels 70, per que ja apuntaven a una nova modernitat i revoluci tecnolgica i econmica un punt ingnues, que compaginaven la Dimensi Desconeguda amb Star Wars, el vinil amb el casset i Frank Zappa amb Blondie o Van Halen, de qui sona lEverybody Wants Some que dna ttol al film. En aquest context, el creador de Antes del Amanecer, no dubta a buscar una recreaci el ms fidel possible, cuidant el ms mnim detall per transportar-nos en el temps. I ho fa amb una modlica i extensa tria de temes musicals que podria subscriure el mateix Cameron Crowe. I a travs duna esclatant lluminositat visual, amb una fotografia que busca una paleta de colors que transmeti la joie de vivre, i amb una direcci invisible per molt precisa, que aconsegueix introduir a cada pla un gran nombre de personatges duna manera natural, que sens dubte no est a labast de la majoria de directors davui en dia, que en el seu lloc no dubtarien a recrrer al muntatge en comptes de la planificaci per mostrar les converses de tanta gent en un espai concret.

Grcies a tots aquests elements, Linklater proposa a lespectador el joc de submergir-lo en una realitat que no s la seva, com si entrs en un quadre o una fotografia que han captat un moment determinat en el temps. I ho fa sense necessitat dun argument ni duna trama concrets, sin simplement encadenant un seguit de situacions quotidianes que tenen el simple inters de com estan plasmades i de com et permeten compartir uns instants de carpe diem, per molts ja fora llunyans. Aix, com un ms daquesta colla, entres en un local de msica country, vas a un concert punk, participes en un entrenament de beisbol, o descobreixes com sn les festes organitzades pels estudiants dart i teatre. I en un pla ms personal, tamb et convida a converses filosfiques i a una primera cita on sacaba lligant lesport amb el mite de Ssif.

Tenint en compte tots aquests elements, aquesta proposta de Richard Linklater podria considerar-se perfectament el revers de la ms que reivindicable srie del binomi Paul Feig i Judd Apatow: Freaks and Geeks. Canviant la universitat per lInstitut, i els alumnes marginals pels populars, ambdues obres capten perfectament el que significa ser adolescent, en tots els seus formats i franges dedat, i conflueixen en aquest territori com del trnsit de la infncia a ledat adulta, sempre amb una banda sonora de fons. En definitiva, una nova aportaci al cinema juvenil, possiblement ms fruble per un pblic ms adult, tant pel record dall viscut en aquells anys, com per la perspectiva que et va donant el pas del temps, i que de ben segur perdurar en el memria cinfila amb la mateixa energia que exhibeixen aquest grup de nois disposats a menjar-se el mn.

Notcies - Cinema Catal . NET
El cartell de la pellcula

lectures: 215

Una crtica de Marc Serra

20 de setembre de 2016


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small