cinema catal� . caT
Notícies anteriors
EL FESTIVAL DE SANT SEBASTI ENS DEIXA UN FEROTGE RETRAT DE DONA INSUBMISA

Tot i el seu ttol tan explcit, el film britnic Lady Macbeth de William Oldroyd es una versi tant lliure de la tragdia clssica de Shakespeare, Macbeth, com irreconeixible. I s que lorigen del film es troba en lobra homnima de lescriptor rus del XIX Nikoli Leskov, convertida ms tard en una pera pel compatriota compositor Xostakvitch.

La Lady Macbeth del ttol aqu s Khaterine (Florence Pugh), dona jove sotmesa i menystinguda sota larbitrarietat del seu marit, desprs dun casament per convenincia i sense amor. Katherine, avorrida i fastiguejada, se sent atreta per un rude i viril home del servei de la finca i aqu arrenca la clssica figura de ladulteri. Katherine serigeix en el prototip de la dona infidel del dinou que, abans de ser repudiada i expulsada al marge de la societat, no es resigna al seu rol subsidiari i enceta un cam de reivindicaci que passa per la violncia. primer es desf del sogre i desprs del marit.

Si la Lady Macbeth de Shakespeare s una cobdiciosa conspiradora que en lentorn de la cort reial arrossega al seu dubitatiu i insegur marit per la pendent del crim fruit duna ambici desmesurada per assolir el poder absolut del regne, aquesta Lady Macbeth, plebea per igualment prfida, s una figuraci de la dona esclavitzada en un entorn domstic i en una societat estratificada i patriarcal, que vol desfer-se dels impediments que impossibiliten lamor i la passi que sent envers el seu amant.

Aix que en aquesta Lady Macbeth ens trobem en un rerefons de component ms romntic i combinat amb la progressiva transformaci duna dona innocent i obedient que fa el salt a lassumpci dun paper dirigent en la seva vida encara que passi pel cam de lassassinat, desfent-se del sogre i desprs del marit. El resultat de les accions daquestes dones guerreres sempre s el mateix, un cam sembrat de cadvers.

Cineasta debutant, provinent del teatre, Oldroyed imprimeix un to auster, espart, abstracte quasi, que treu un profit immens dun minimalisme i una geografia despais buits en la casa pairal. Una realitzaci on predomina una evident sensaci destatisme i de rigidesa, grcies a plans fixos i moments quiets, que li escau dall ms b a un film datmosfera tancada i claustrofbica. Igual com en la seva ambientaci rural, que apareix ferstega i salvatge, encomanant-se tamb de lambient opressiu i asfixiant dels interiors.

En aquest marc natural del camp britnic, com lpoca reflectida del XIX, i igual que la seva visceral i trastornada histria romntica, tot ens condueix irremeiablement al clima melodramtic, enterbolit i malalts de Cims borrascosos dEmily Bronte. El gust, el tempo, la temperatura, la plstica i la histria es confabulen per desembocar en una de les millors propostes de la secci oficial.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de la pellcula

lectures: 228

Una crnica de Joan Millaret Valls / AMIC

23 de setembre de 2016


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small