cinema catal� . caT
Notícies anteriors
ELS GEGANTS ENVAEIXEN EL FESTIVAL DE SANT SEBASTI

Almenys tres ttols shan confabulat en tan sols dos dies per convertir el tema del monstres i, especialment, el gegantisme, en leix temtic del certamen basc. Diferents aproximacions al fantstic a travs de la figura del monstre i, com diem, del gegant, semblen haver transformat el Festival de Sant Sebasti en una delegaci atlntica del mediterrani Festival Fantstic de Sitges. Dos superproduccions espanyoles-estrangeres, Colossal de Nacho Vigalondo i Un monstruo viene a verme de J.A. Bayona, fora de competici, i una modesta cinta sueca-danesa, The Giant de Johannes Nyholm, shan encarregat de reivindicar la fantasia no como un mn apart sin associada als mateixos comportaments humans en una fusi indestriable.

A labstmia per la fantasia

La idea plantejada a Colossal de Nacho Vigalando resulta original dentrada, tot i que sapunta a una convencional formulaci de que la imaginaci est imbricada en la mateixa realitat, que la fantasia es nodreix de la prpia realitat. En el seu film canadenc, Vigalondo esbossa amb grcia com les tentines duna noia borratxa de matinada interpretada per Anne Hathaway - tenen la seva correspondncia amb laparici dun monstre gegant aliengena que destrossa amb les seves passes Seul, una ciutat situada en les antpodes del terra que trepitja la noia.

El film s una caricatura del gnere catastrofista dels gegants invasors que assolen el mn per tamb resulta molt prxim a la comdia romntica o sentimental ja que aborda directament les relacions afectives que travessen el seu personatge femen, cas de la seva ex-parella, o el company retrobat a la seva ciutat natal on ha escapat del seu fracs laboral i vital. No cal insistir en qu la combinaci del fantstic amb latribolada i descentrada vida de la noia s un dels grans reclams del film.

Una broma simptica que al capdavall amaga un missatge moralista o reaccionari inusual en la filmografia marciana i extravagant de Vigalondo. Jo em pregunto si era necessari tan dembolcall, tanta disfressa, tan emmascarament per tot plegat. Jo respondria que s legtim, pensem que la fantasia es fabulaci, ficci. Per tamb contestaria que al final prevalgui un serm a favor de labstmia en contra dels excessos etlics i les nits de borratxera, com si es tracts duna faula per a joves i nens grans, ho trobo excessiu venint dun referent del cinema surrealista, gamberro i iconoclasta.

Els monstres interiors en un procs de dol

A Un monstruo viene a verme de J.A. Bayona, adaptaci de la novella de Patrick Ness, un nen, Connor (Lewis MacDougall), fill de pares separats, s testimoni mut de la greu malaltia que pateix la seva mare interpretada per Felicity Jones- encarant aquest moment des de la impotncia i la rbia. El noi es veu assetjat per un malson terrible en qu no pot salvar a la seva mare de caure per un precipici desprs de lenfonsament dun cementiri amb la seva esglsia en un tur que t precisament al davant de casa. Per un nou malson succeeix a lanterior a una hora concreta de la nit i es materialitzar al seu davant.

Ara veur laparici dun monstre colossal amb la veu de Liam Neeson en la seva versi original- que el ve a visitar cada dia al vespre plantejant-li un joc consistent en qu el gegant, un arbre majestus del tur esmentat encarnat en monstre, li explica tres histries fantstiques amb diverses llions a canvi de que el noi li expliqui una quarta histria, una ltima histria que no ser altre que el procs dincertesa i angoixa que est travessant el noi.

Les tres histries contades del gegant arbori apareixen com tres pellcules dins de la prpia pellcula, tres films autnoms genunament adscrits al cinema danimaci digital creant una sensaci de textura de dibuix en aquarella, tres fascinats i prodigioses histries que esdevindran un dels atractius ms potents del film.

El film planteja el dolor intern dun nen que pateix i sofreix en silenci sense la gravetat de tot plegat. En aquesta situaci la aparici de lvia interpretada per Sigouney Weaver, segon Premi Donostia del Festival basc- afegeix un factor discordant en la seva vida ja que ha danar a viure a casa della mentre la mare roman hospitalitzada per sotmetres a un ensim tractament. Aix s un nou revs pel noi que detesta la seva via i la seva ordenada casa, erigint-se lvia dalguna manera en la figura de la bruixa dels contes.

En aquest film tot s relatiu i ambivalent, tal com resen les tres histries narrades pel gegant, aix lvia no s cap sser menyspreable sin una mare cuidadora i amatent que sempre est al costat de la mare del nen, ni el mateix monstre s un sser terrorfic i destructor, per tampoc un sser benigne i protector. I s que la funcionalitat del monstre convocat arriba de fet per potenciar la veu prpia del nen, la conscincia del nen, impulsa a verbalitzar linfern interior que est sofrint.

Es cert que es proclama la fantasia com a extensi de la realitat per sobretot es reivindica la necessitat del complement fantstic, de la ficci, de la faula i el conte, perqu la realitat sigui ms suportable i comprensible. Aposta suggeridora i atractiva per absolutament desmesurada pel seu altisonant to transcendental. Bayona fa gala duna tendncia molesta a subratllar el costat melodramtic, a buscar la llgrima torrencial. Crec que no feia falta tant aparats embolcall per vestir i donar sentit al terrible procs denfrontar-se a la mort, al dol, o les dificultats de lassumpci de la malaltia i deteriorament dun sser tan estimat com pot ser la prpia mare.

La fortalesa dels febles, la grandesa dels petits

Cal felicitar a lauster film The Giant del suec Johannes Nyholm que el seu ingredient fantstic vagi lligat tamb indissolublement a la realitat i, en el seu cas, unit a la problemtica del seu personatge principal, Rikard, un jove autista en greus deformacions en el cap i que ens evoca un cas semblant o proper reflectit per David Lynch a Lhome elefant. I agrair que la trama construda al voltant daquest personatge real, que practica la petanca en un club esportiu, no hagi de recorre al soroll, s a dir, a la fanfarroneria del pressupost desorbitat i al desplegament colossal defectes digitals. i, tamb, en el cas concret de Bayona, al seu discurs ampulls i grandiloqent sobre el sentit de la vida i de la mort.

Tot i ser una ancdota, podria resultar reveladora. Aix si en el film de Vigalondo el gegant apareix per devastar la ciutat a les 8,05 del mat, en el film de Bayona el gegant est convocat a les 12,07 del vespre per xerrar amb el nen, agermanant-se els dos films en processos idntics. El recurs dambds al manual dels tpics del fantstic est absent del ms discret film suec, motiu ms que suficient per agrair doncs als seus responsables que almenys en aquest sentit siguin ms imaginatius que els cars superproductes de factoria hispnica.

Celebrem tamb laposta per un sentit de la mesura i lequilibri en el film suec en la seva voluntat de subliminar la dura existncia del seu heroi quotidi a travs dun tit, projecci gegantina convocada per ell mateix, como si dun jove amb superpoders es tracts, donant fortalesa a la seva feblesa, engrandint la seva nimiesa.

Un altre encert daquest petit film suec - oblidat i rebutjant a linstant pels que se senten ms afalagats o concernits per les pellcules ms ambicioses de Vigalondo i Bayona - ha estat basar-se en un monstre autntic. Matisem la paraula monstre per donar-li el sentit del clssic Freaks de Browning, ssers deformes reals, rebutjats de la societat, exclosos del mn, simple atracci de circ. El personatge de Rikard no ha calgut crear-lo per ordinador sin que ens lha regalat la mateixa via, no cal inventar-lo perqu ja existeix, i ens emociona que formi part dun relat tan proper al format del conte o la faula tradicional.

Aix que cal reconixer-li a The Giant que al capdavall resulti ms commovedor i profund, grcies a la seva senzillesa, bons sentiments i humanitat, amb una histria central com el desig de retrobar la mare que el va abandonar, que no pas la broma simptica i intranscendent del nou ric Vigalondo o el discurs ampulls i grandiloqent sobre el sentit de la vida i de la mort de Bayona.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de la pellcula Un monstruo viene a verme de J.A. Bayona

lectures: 257

Una crnica de Joan Millaret Valls / AMIC

23 de setembre de 2016


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small