cinema catal� . caT
Notícies anteriors
MONSTRES INTERIORS
A Un monstre em ve a veure de J.A. Bayona, adaptaci de la novella de Patrick Ness, un nen, Connor (Lewis MacDougall), fill de pares separats, s testimoni mut de la greu malaltia que pateix la seva mare interpretada per Felicity Jones-, encarant aquest moment des de la impotncia i la rbia. Aquesta situaci angoixant provoca que el noi es vegi assetjat per un malson terrible en qu no pot salvar a la seva mare de caure per un precipici desprs de lesfondrament dun cementiri que t precisament al davant de casa. Per un nou malson succeeix a lanterior a una hora concreta de la nit i aquest somni no sesvaeix sin que es materialitzar al seu davant.

Ara Connor es troba amb laparici dun monstre colossal amb la veu de Liam Neeson en la seva versi original- que el ve a visitar cada dia al vespre. Logre visitant li planteja un joc consistent en qu aquest li explica tres histries fantstiques, amb diverses llions transmeses, a canvi de que el noi li expliqui una quarta histria. Una ltima histria que no ser altre que el procs dincertesa i patiment que est travessant.

Les tres histries contades pel gegant arbori apareixen com tres pellcules dins de la prpia pellcula, tres films autnoms en una estructura de nines russes. Tres exquisits i fascinants relats adscrits al cinema danimaci digital, sota una textura de dibuix en aquarella, que esdevenen un dels atractius ms llaminers i potents del film.

El film planteja el dolor intern dun nen que sofreix en silenci sense ser massa conscient de la gravetat de tot plegat. En aquesta situaci, laparici de lvia interpretada per Sigouney Weaver- afegeix un factor discordant en la seva vida ja que Connor ha danar a viure a casa della mentre la mare roman hospitalitzada per sotmetres a un ensim tractament. Aix s un nou revs pel noi que detesta la seva via i la seva ordenada casa, erigint-se lvia dalguna manera en la figura de la bruixa dels contes.

Per aquest film sabona a la tesi que tot s relatiu i ambivalent, i es liquida la idea del mn separat entre bons i dolents, tal com resen les tres histries narrades pel gegant. Aix lvia no s cap sser menyspreable sin una mare cuidadora, abnegada i amatent, ni el monstre s un sser terrorfic i destructor. I s que la funcionalitat dramatrgica del monstre convocat arriba, de fet, per potenciar la veu prpia del nen, desvetllar la conscincia del nen, el xiscle de subconscient, emps a verbalitzar linfern interior que el rosega per dins.

s cert que es proclama la fantasia com a extensi de la prpia realitat en contra de la mxima que la imaginaci i la ficci viuen en un mn a part, desconnectat del mn real, creat per la imaginaci humana. Per sobretot es reivindica la necessitat del complement fantstic, la urgncia de la faula i el conte, perqu la mateixa realitat sigui ms suportable i, tamb, ms comprensible.

Aposta suggeridora i atractiva de Bayona que trobem un xic desmesurada pel seu to altisonant i transcendental imprs especialment en el seu darrer tram, fent gala duna tendncia molesta a subratllar el costat melodramtic, a buscar la llgrima torrencial. Crec que no feia falta tant aparats embolcall per vestir i donar sentit al terrible trastorn interior del noi a lenfrontar-se al neguit de la mort, al procs del dol, i les dificultats de lassumpci de la malaltia i deteriorament dun sser estimat i adorat com pot ser la prpia mare.

Notcies - Cinema Catal . NET
El cartell de la pellcula

lectures: 260

Una crtica de Joan Millaret Valls / AMIC

10 d'octubre de 2016


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small