cinema catal� . caT
Notícies anteriors
EL CINEMA ESPANYOL I CATAL TROBA EL SEU ESPAI ENMIG DUN ATAPET FESTIVAL DE SITGES

Enmig duna riuada indeturable de pellcules que abasten totes els formats del gnere fantstic en el 49 Festival Internacional de Cinema de Sitges ens aturem amb un cert deteniment en dos propostes ben interessants dun cinema espanyol i catal que omple la programaci. Parlem del film internacional Colossal de lespanyol Nacho Vigalondo i el film catal La propera pell dIsa Campo i Isaki Lacuesta.

Fantasia abstmica

Nacho Vigalondo porta a terme una desinhibida juguesca sobre el gigantisme en el seu film canadenc Colossal en la Secci Oficial Fantstic. Un film fantstic que en principi resulta prxim a la comdia romntica o sentimental. El film comena abordant directament les atribolades relacions afectives que travessa el seu descentrat protagonista femen, interpretat per una Anne Hathaway que festeja de forma convincent amb la comdia. En primer terme descobrim una relaci conflictiva ja que ella s expulsada de casa per la seva parella a causa de la seva desordenada i catica vida. I desprs la trobem progressivament enredada amb un antic company que ha retrobat al seu poble natal, on ha fugit del seu fracs laboral i vital a la ciutat.

Ara b, loriginal aportaci al gnere fantstic de catstrofes plantejada per Vigalondo neix duna assumida formulaci de que la imaginaci est imbricada en la mateixa realitat, que la fantasia es nodreix de la prpia existncia. El cineasta Vigalondo esbossa amb grcia com les tentines de la noia beguda de matinada en el seu lloc de desterrament tenen la seva directa correspondncia amb laparici dun monstre gegant aliengena que destrossa amb les seves passes Seul, una ciutat situada en les antpodes del terra que trepitja la noia.

Daquesta manera el film es converteix en una divertida caricatura del gnere catastrofista i apocalptic dels gegants invasors que assolen el mn. Per el seu ress destructor, les conseqncies devastadores de les seves passes en altres vides, la portar a prendre conscincia de la seva desnortada vida.

No cal insistir en qu la interrelaci del fantstic amb latribolada vida de la noia esdev un dels encertats reclams del film. Per aquesta broma simptica i riallera amaga un missatge moralista o reaccionari inusual en la filmografia marciana i extravagant de Vigalondo. Jo em pregunto si era necessari tan dembolcall, tanta disfressa, tan emmascarament per tot plegat. Jo respondria que s legtim, pensem que la fantasia es fabulaci, ficci. Per tamb contestaria que al final prevalgui un serm a favor de labstmia i en contra dels excessos etlics i les nits de borratxera, com si es tracts duna faula per a joves i nens grans, ho trobo excessiu venint dun referent del cinema surrealista, gamberro i iconoclasta.

El fill perdut

El binomi format pels guionistes i cineastes Isa Campo i Isaki Lacuesta han encapalat dins de la secci Noves Visions Especials una de les propostes cinematogrfiques ms esperades del cinema catal, La propera pell. Es tracta dun tens i eixut melodrama sobre infncies esgarriades i conflictius retrobaments familiars.

El protagonista central s Leo (lex Monner), un adolescent tutelat en un centre francs de joves desarrelats sense famlia, que retorna a casa seva al Pirineu desprs danys desaparegut. Leo, de nom vertader Gabriel, quan reapareix a casa s acollit per la seva mare, Anna (Emma Surez), que el rep illusionada i emocionada per la seva reaparici desprs de tants anys.

Per laclimataci a la nova situaci resulta difcil, tant de part del nouvingut, que ha vingut acompanyat del seu tutor francs per facilitar-ne el procs dadaptaci al nou medi, com de part dels que el reben. I s que Anna ha estat ajudada i acompanyada durant tots aquests anys per lEnric (Sergi Lpez), loncle del jove reaparegut, que soposa obertament al retornat.

El film incorpora el motiu del fill perdut i reaparegut. Un tema que afecta en aquest cas la figura incerta i dubtosa dalguns retornats. I s que Leo/Gabriel incorpora un personatge enigmtic didentitat dubtosa, ja que es podria tractar dun impostor, dun farsant. El mateix noi refora aquesta impressi amb records de memria selectiva, o inventant passatges. A part de que apareix com un jove trastornat, compungit per traumes i sofriments inconfessables dinfantesa.

Larribada de labsent sembla obrir la capsa dels trons i far emergir fets del passat ocults que poden malmetre la forada convivncia actual entre tots. Les ferides del passat es reobren i latmosfera simbueix de misteri i denrariment, festejant amb el thriller tamb. I s que resulta que en el subsl batega encara la mort del pare del noi en estranyes circumstncies en el precs moment en qu el nen Gabriel fugia de casa seva.

Un melodrama que podria ser explosiu per que es tractat amb sordina, fet des del tacte i una certa distncia, sense carregar les tintes. Una tensi ambiental que es transmet tamb grcies a la presncia del paisatge, lentorn natural pirinenc, nevat i glid. Lenrariment general saccentua en aquest rac perdut entre muntanyes, una serralada que s molt ms que el fons decoratiu de la histria, adquirint rang protagonista grcies al carcter inhspit, esquerp o primitiu que encomana.

Un paisatge que va associat a la contrafigura de loncle del noi, daspecte rude, amenaador, reputat caador i involucrat dalguna amb la mort del pare de Leo/Gabriel. Sergi Lpez encarna perfectament aquest personatge mut, de poques paraules, una presncia incmode que collabora a reforar lambigitat que lenvolta.

Notcies - Cinema Catal . NET
Anne Hathaway en una escena de la pellcula "Colossal"

lectures: 241

Una crnica de Joan Millaret Valls / AMIC

14 d'octubre de 2016


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small