FI D’UN ESPLÈNDID SITGES 2016 AMB UNA CONTROVERTIDA SWISS ARMY MAN COM A GUANYADORA
Swiss Army Man ha estat la guanyadora en
una edició que ha premiat produccions molt diverses. El triomf ha estat per un thriller indie
astut, traïdor i a estones hilarant que no ha convençut a tothom, i és que l’experiment dels
Daniels (Daniel Kwan i Daniel Scheinert) no es trobava a cap de les nombroses travesses (tan
dels 600 periodistes acreditats com dels milers d’espectadors). Probablement perquè naufraga en
l’escatologisme i la interpretació d’un decés (en molts sentits) Daniel Radcliffe; que per a
més inri guanyava el premi a millor actor.
La millor direcció se l’ha l’endut Train to Busan, un film de zombis
explosiu que desconcerta tan per la seva trama com pel seu desenllaç neulit. No obstant,
aquesta és una opció vàlida i voluptuosa que demostra la transversalitat d’un festival farcit
de 174 films. D’altra banda, el premi del públic requeia a la millor (The Handmaiden) de la secció oficial. Una pel·lícula astuta, embriagadora i sensualment exuberant que
retorna Park Chan-wook (Oldboy) al seu propi i febril univers cinematogràfic.
També destaquem la menció especial del jurat, just reconeixement per un acostament al
gènere sense mistificacions, es tracta de L’autòpsia de Jane Doe (The Autopsy of
Jane Doe); un procediment forense amb volta de rosca i no de bisturí. Una sorpresa per a públic
i crítica que requereix entrar al cinema sense conèixer-ne titulars ni sinopsis jovials. El
premi a la millor actriu ha estat per l’andrògina Sennia Nanua i la seva interpretació semi-
zombi (parla i pensa) a Melanie. The girl with all the gifts, que replanteja el
mateix gènere amb molt d’encert.
El premi del jurat carnet jove recalava a Grave (Raw), una obra
d’iniciació caníbal amb ressons de I was a Teenage Werewolf, encara que aquí la licantropia
sigui només figurada. Un llarg grenyal i a vegades bestial que no acaba de coure els
ingredients d’una recepta poc innovadora. Menció especial per The Lure, un
pseudo-musical polonès composat per melodies ballables que conclou com una revisió més de la
faula de l’ondina. El premi Noves Visions, en canvi, va ser per a la iraniana Under the
Shadow, una cinta de terror amb càrrega social que s’oblida del seu caràcter fantàstic
fins ben entrat en el metratge.
Precedida per la polèmica a Cannes, The Neon Demon va irrompre a Sitges
amb forma d’esclafit estètic. El nou deliri visual de Nicolas Winding-Refn es tracta d’un
thriller hipnòtic - amb un poderós component psicodèlic - que bé s’hauria pogut emportar més
reconeixement que el premi José Luis Guarner (Jurat de la Crítica). Feia bona parella amb The Eyes of my Mother, un altre exercici d’estil preciosista amb un to més sec i
realista, que no deixa de ser un retrat pertorbador sobre la psicopatia. Una de les cintes més
tètriques d’aquesta edició, la qual enganxa l’espectador a la butaca com el nervi òptic a la
retina.
Corea trepitjava fort no només amb les mencionades Train to Busan i The Handmaiden, sinó també amb films com The Wailing (Na Hong-jin)
gràcies al seu ús magistral del suspens i el gore, reconeguda amb el premi Focus Àsia, o The Tiger, una sorpresa com el mateix atac del felí protagonista on Park Hoon-Jung
signa una història de respecte vers la naturalesa. Altres títols asiàtics d’envergadura
assetjaven el festival com les xineses Operation Mekong i Mr. Six.
La primera retornava el cinema d’acció hongkonès al camp de batalla mentre que el segon es
convertia en un decàleg de nous valors enfront de la contemporaneïtat amb un gran Feng Xiaogang
fent de Walt Kowalski (Gran Torino) renovat.
L’animació més desvergonyida també va tenir lloc a la Blanca Subur gràcies a Revengeance, una cita amb l’animació més vesànica del gran Bill Plymton que visitava
amb modèstia el festival tot signant les seves il·lustracions i caricatures més entranyables.
Per altra banda, Bad Cat ens transportava a la nova animació turca per
testavirar-nos a través d’una faula guillada de traç sobri protagonitzada per un felí incisiu i
malcarat. Per acabar, no podia faltar la quota otaku, saciada per One Piece Film Gold, que visitava de forma lucrativa i a mode de “fan service”, l’últim dia del festival.
Com a colofó del festival es va poder veure Voyage of Time, el primer
documental de Terrence Malick que nebulitzava l’univers i homenatjava la vida a través del setè
art. Una proposta, a mode de collage, que il·lustra la història de l’univers amb poderoses
imatges i amb les imponents veus de Cate Blanchett i Brad Pitt com a narradors. Aquesta era la
cirereta del pastís d’un festival que ha venut més de 70.000 entrades i que està a punt de
bufar – en la pròxima edició - el bonic nombre de 50 espelmes.
Aquí està la relació completa dels guanyadors:
- Millor Pel·lícula: ’Swiss army man’, de Daniels (Daniel Kwan i Daniel Scheinert)
- Premi Especial del Jurat: ’L’autòpsia de Jane Doe (The Autopsy of Jane Doe)’, d’André
Ovredal
- Millor Direcció: Yeong Sang-ho, per ’Train to Busan’
- Millor Interpretació Femenina: Sennia Nanua, per ’Melanie.The girl with all the
gifts’
- Millor Interpretació Masculina: Daniel Radcliffe, per ’Swiss army man’
- Millor Guió: Jeremy Slater, per ’Pet’
- Millors Efectes Especials: Jung Hwang-seu, per ’Train to Busan’
- Millor Fotografia: Hong Kyung-pyo, per ’L’estrany (The Wailing)’
- Gran Premi del Públic: ’La donzella (The handmaiden), de Park Chan-wook
- Premi José Luis Guarner (Jurat de la Crítica): ’The neon demon’, de Nicolas Winding
Refn
- Premi Ciutadà Kane a la millor direcció novell: Júlia Ducournau, per ’Greu (Cru)’
- Millor Curtmetratge Secció Oficial Fantàstic: ’Curve’, de Tim Egan
- Premi Jurat Carnet Jove a la Millor Pel·lícula: Grave (Cru)’, de Julia Ducournau
- Noves Visions One: ’Under the shadow’, de Babak Anvari
- Noves Visions Plus: ’A dragon arrives!, de Mani Haghighi
- Premi Millor Curtmetratge Noves Visions Petit Format: ’La femme et li TGV’, de Timo
Von Gunten
- Panorama Fantàstic: ’I am not a serial killer’, de Billy O’Brien
- Òrbita: ’El chiamavano Jeeg Robot’, Gabriele Mainetti
- Focus Àsia: ’L’estrany (The Wailing)’, de Na Hong-jin
- Millor pel·lícula Anima’t: ’Your name’, de Makoto Shinkai
- Millor curtmetratge: ’Darrel’, de Marc Briones i Alan Carabantes
- Midnight X-Treme: ’It stains the sands red, de Colin Minihan
- Brigadoon: ’Arcana’, de Jerónimo Rocha
- Méliès d’Argent. Premi Millor Pel·lícula Europea SOFC 49: ’Grave (Cru)’, de Julia
Ducournau
- Méliès d’Argent. Premi Millor Curtmetratge Europeu SOFC 49: ’Dawn of the deaf’, de
Rob Savage
- Blood Windows: ’1974’, de Víctor Dryere
Swiss Army Man - Premi Millor Pel·lícula
lectures: 969
Una notícia d’Èric Antonell
24 d'octubre de 2016
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
pessima pelicula. per mi hauria guanyat Melanie o The Neon Demon
david S
25-10-2016
espero que als 50 anys vinguin David Lynch o Sam Raimi com a mínim
