EL CASA ASIA FILM FESTIVAL ES CONSOLIDA A BARCELONA
Aquest diumenge concloïa una nova edició del Casa Asia Film Festival (CAFF) (www.casaasiafilmweek.es/2016) organitzat per Casa Àsia i els Cinemes Girona, certamen que va néixer el 2011 com a relleu al conegut BAFF, el Barcelona Asian Film Festival. El festival ha tingut lloc del 4 al 13 de novembre i ha projectat un total de 70 pel·lícules procedents de 20 països asiàtics.
Les 4 cinematografies amb més presència al CAFF han procedit de Filipines (8), Xina (8), l’Iran (7), Corea (6), Kazakhstan (5) i Japó (4). Els seguien Afganistan, Índia, Singapur, Nova Zelanda, Malàisia i Tailàndia amb tres pel·lícules. Austràlia, Bangla Desh, Hong Kong, Indonèsia, Kirguizistan i Vietnam participaven amb dues cintes, mentre que Taiwan i Cambodja ho feien amb una.
La sessió inaugural del dimecres passat lliurava el seus honors a Dong Ju: The Portrait of a Poet, un biòpic tediós i prolongat sobre l’escriptor Dong-ju, signat pel realitzador Lee Joon ik, però abans de destapar el cava veiem propostes tant interessants com Thanakos, Drunk, de Chang Tso-Chi, que retratava l’homosexualitat dins d’una societat encara provinciana com és la taiwanesa.
Aprofitant l’obertura del CAFF, la directora Menene Gras assegurava que "El festival vol ser un referent al nostre país de les cinematografies asiàtiques sense distinció". L’objectiu -afegeix Gras- ha estat “elaborar diferents cartografies de les societats asiàtiques” i això és el que aconsegueix el modest certamen barceloní, que ja ha canviat la W (Week) per la F i així convertir-se en tot un festival.
Aquest era el tret de sortida on la principal aposta era una programació calidoscòpica en un sol espai (no exempta d’algun retard entre projeccions). Més de mig centenar d’obres, que demostren la intenció de consolidar-se com a certamen i amb la participació de països amb una potent indústria cinematogràfica, com són Japó, la Xina o Corea del Sud, com també la d’aquells amb una cinematografia més emergent com són Kazakhstan i l’Iran.
Després de la ressaca inaugural, Goksu (El extraño) assaltava la programació amb una pel·lícula llarga però absorbent, impregnada d’una sensació de neguit permanent. El director, Na Hong-jin, ja va demostrar un excel·lent domini del suspens amb The Yellow Sea, però aquí es reafirma amb escreix. Aquesta cinta venia avalada pel Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que el va proclamar el millor film asiàtic de l’any, acompanyat del premi a la millor fotografia.
A l’inici del cap de setmana, Oceania (segons alguns pertany a Àsia) trepitjava fort a la secció panorama amb una producció australiana que gira entorn d’una secta destructiva, que controla el personatge de Vincent Cassel. Partisan és la primera exhalació de l’alè crític d’Ariel Kleiman, un debut narrat amb confiança i força original que va ser reconegut al Festival de Sundance i al mateix CAFF, on va emportar-se el màxim guardó dins de la seva secció.
Ja a les acaballes del CAFF, es podien veure apostes tant extravagants com Yours and Yourself, que va triomfar al Festival de San Sebastián, on Hong Sang-soo va rebre el guardó per a la millor direcció. Segons l’associació de crítics de Corea del Sud, aquesta és la millor cinta coreana del 2015. No estem segurs d’aquesta afirmació però si de que aquesta comèdia de 86 minuts contradiu tota coherència narrativa i s’alimenta de l’absurd per configurar una efemèride irrisòria, a vegades desconcertant.
Abans del comiat oficial, es va poder veure Battle of Surabaya, l’aclamada animació que celebra l’heroisme de la revolta indonèsia contra l’Imperi britànic i que Aryanto Yuniawan ens presentava a través de la seva particular lírica visual. L’entreteniment no cessava tampoc a la clausura amb Hunt for the Wilderpeople, del maori Taika Waititi, que ens oferia una gamberrada adolescent d’humor negre i desenfadat, combinada amb alguns moments tràgics modulats i l’espectacular fotografia de la muntanya neozelandesa.
Finalment, es concedia el premi a la millor pel·lícula de la secció oficial per Mina Walking de Yosef Baraki, projectada un any abans a la secció ’Generation 14plus’ del Festival Internacional de Berlin (http://www.cinemacatala.net/noticies.php?id=1781). Un drama afganès que ens relata magistralment la vida de Mina, una heroïna de 12 anys que deambula pels carrers devastats de Kabul. Per altra banda, el premi al millor guió requeia a Journey to the Shore, del japonès Kiyoshi Kurosawa i que es va poder veure a la secció oficial del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.
El cartell del festival
lectures: 749
Una notícia d’Èric Antonell
14 de novembre de 2016
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
Ha millorat respecte any passat però no és normal veure una peli una hora mes tard com va passar amb Goksung
