La britànica Andrea Arnold s’emmotlla al format de
la road movie en el seu primer film rodat als Estats Units, “American Honey”. Però
l’adaptació d’aquest format genèric específicament americà no li suposa cap entrebanc ja que no
oblida el seu estil directe, nerviós, enèrgic i audaç de filmar al servei, ara, d’un grup de
joves venedors de subscripcions a revistes a domicili, porta a porta.
En un repartiment coral, amb molts intèrprets no professionals, sobresurt la història
personal de la protagonista encarregada d’obrir el film, Star (Sahsha Lane), una jove de
família disfuncional captada pel venedor expert del grup, Jake (Shia LaBeouf). Ambdós
protagonitzant una apassionada història d’enamorament plena d’arestes i convulsions, que va de
l’amor al desamor, de la passió i el desig a l’aprofitament i l’engany, una relació sempre
oberta als imprevistos i propensa a la inconclusió.
Predomina la visió nihilista d’un grup de joves que viuen en la carretera, sense
somnis, sense present i sense futur. Un grup de perdedors que viuen al límit, al moment,
despreocupadament i salvatgement, com una versió degradada, caòtica i tòxica de la clàssica
figura del venedor comercial ambulant, del viatjant. Aquest mosaic juvenil heterogeni actua
sovint també com a musical gràcies a la proliferació de temes i cançons amb els quals
s’identifiquen tots ells.
La pel·lícula, molt propera al documental, funciona com a retrat de l’Amèrica dels
somnis trencats a través d’aquest conjunt d’adolescents desarrelats i perpètuament penjats. Un
periple en la carretera focalitzat sovint en l’ambient de gresca que es viu en la furgoneta
però pautat per algunes escenes importants que ajuden a esbossar també la radiografia d’un país
conformat per famílies benestants cristianes, grangers blancs rics, treballadors petroliers amb
sous increïbles o barriades de gent blanca marginal.
Una realització desbordant que denota una personalitat creativa farcida tant
d’originalitat i risc, com de distinció i bellesa plàstica. Tot i que la trama és sovint
redundant, destaca pel seu torrent d’imatges i textures de to impressionista, sovint feta
d’instants fugissers, de sensacions copsades. Una cineasta que amb “American Honey” confirma
una estètica rabiosament inconfusible de filmar després de les seves rugents i viscerals
pel·lícules “Red Road” (2006) i “Fish Tank” (2009).
