cinema catal� . caT
Notícies anteriors
RECOMPONDRE UNA VIDA ESMICOLADA

Moonlight s una pellcula estructurada en tres actes, tres dies de tres moments diferents de la vida de Chiron. Tres fragments d’una vida tradut grficament al pster de la pellcula amb un rostre tripartit amb tres edats i franges de colors no diferents, sin complementaris, com gradaci d’un mateix color. No sn les edats de l’home, per sn les tres fases en la construcci de la personalitat, de la persona; la infncia, adolescncia i joventut. Moments cabdals, fets que marquen l’evoluci personal i humana del protagonista principal.

La infncia sense pare, amb una mare drogoaddicte (Naomie Harris) i la recerca d’una figura paterna que sembla trobar en un camell del barri (Mahershala Ali), desprs una adolescncia marcada per la humiliaci i el maltractament escolar, finalment la joventut com un noi que s’ha fet a s mateix, encara que sigui al marge de la llei.

A partit d’una obra teatral de Tarell Alvin McCraney, el film de Barry Jenkins s minimalista i auster, sense efectismes ni grandiloqncies, per amb un deix visual gens rutinari i fora estilitzat, marcat i cridaner en ocasions. Un film de batecs, fet a pinzellades, impressions soltes. Un noi prcticament sense nom, definit pels seus sobrenoms, silencis i introvertit fins a la mudesa, d’ identitat esborrada i fugissera. Fragments trencats d’una vida esmicolada que conformen un colpidor fresc inicitic de com bastir una vida enmig de l’hostilitat general.

Podrem dir-ne cinema de negres. Moonlight s de la mateixa productora responsable d’un altre film sobre la condici dels negres com l’oscaritzada 12 anys d’esclavitud (2012, Steve McQueen). Film sense complexes, que no ha de denunciar taxativament la marginaci o el racisme que pateix la comunitat afroamericana, encara que aquests elements es fan presents fora de camp, ja que tot passa en un barri marginal, a l’estat de Miami, en un entorn conflictiu i una famlia desestructurada.

En aquest procs de reconstrucci de la identitat, el film aborda aspectes tant importants como la violncia del voltant, la impotncia que genera el temps present o l’absncia de futur i d’illusions. O tamb el singular apropament a un tema com l’homosexualitat, gens fcil en contexts d’agressivitat i masclisme, fanfarroneria i fatxenderia.

Una pellcula ben posicionada de cara als Oscars ja que s una de les pellcules nominades amb ms candidatures, fins a vuit, entre elles, millor pellcula i millor director.

Notcies - Cinema Catal . NET
El pster de la pellcula

lectures: 170

Una crtica de Joan Millaret Valls

13 de febrer de 2017


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small