El cinema del Ben Affleck director, ha deambulat fins ara pels terrenys del thriller i del noir. Començant ja amb la seva excel·lent òpera prima, Adiós pequeña, adiós, i la seva dissecció del segrest d’una nena de 4 anys, que deixava al descobert la misèria i la corrupció humana de bona part del seu entorn, seguint amb The Town, en la qual s’endinsava en les contradiccions i el costat més humà d’un grup d’atracadors, i posant la cirereta amb Argo, film que el va elevar a la categoria de gran esperança blanca per continuar el llegat rere la càmera de Clint Eastwood, amb la seva narració precisa i vibrant del rescat d’uns diplomàtics nord-americans durant la crisi de l’ambaixada a Teheran de 1979.
Amb aquests antecedents no és gens estrany que pel següent projecte com a director, l’actual Batman hagi escollit una pel·lícula de gàngsters, i a més, amb un enfocament totalment clàssic. Perquè des del primer al darrer fotograma, Vivir de noche traspua classicisme i ortodòxia, en el bon sentit de la paraula. Presentant el personatge convalescent en un llit, des del qual amb la seva veu en off ens anirà explicant com ha arribat fins allà; amb els títols de crèdit emmarcats en fotografies d’època que et posen ràpidament en antecedents de com un fill de policia ha arribat a convertir-se en atracador a causa dels horrors viscuts a la Gran Guerra; amb un vestuari i ambientació impecables; amb el perfil del protagonista, un gàngster de bon fons, o amb les diverses trames que envolten la seva vida amb amics, gàngsters rivals, parelles, policies..., vistes mil vegades en cinema.
La cinta té una part inicial ambientada a Boston, on veiem de manera molt ben condensada com Joe Coughlin, passa de ser l’atracador espavilat de moda que es disputen els dos principals clans mafiosos de la ciutat (irlandesos i italians), a caure en desgràcia. I una segona i més extensa part del metratge, en la qual el protagonista deixa la fred i la grisor del nord de la costa est, per traslladar-se al sud, a Tampa (Florida), on construeix un petit imperi des de baix.
La trama, rica en fils argumentals, toca temes com la immigració cubana, el racisme del KuKu Klux Klan, la llei seca, l’especulació immobiliària, o el fanatisme religiós, configurant un precís fresc històric d’una època i un lloc. A més, treu tot el suc possible del complex substrat literari de Dennis Lehane, a qui Affleck ja havia adaptat en el seu debut com a realitzador i que és un dels autors actuals més traslladats a la gran pantalla, amb títols com Mystic River, Shutter Island o La entrega. La novel·la original, per cert, forma part d’una (fins ara) trilogia Coughlin, que es completa amb Cualquier otro día, centrada en la figura del pare policia i Ese mundo desaparecido, continuació de Vivir de noche i la vida del seu protagonista.
S’ha criticat força la interpretació de Ben Affleck en la pell de Joe Coughlin, en la línia general dels seus darrers treballs. I és cert que la mateixa cinta, protagonitzada per Leonardo DiCaprio, que inicialment va comprar-ne els drets i també havia de posar-se darrere la càmera, hauria pogut ser força diferent. Ara bé, posats a sospesar pros i contres, segurament les virtuts de l’Affleck director compensen la possiblement millor interpretació de DiCaprio (que tanmateix s’ha mantingut en el projecte com a productor executiu). A més, tampoc ajuda a valorar el seu treball com a actor, l’excel·lent nivell de la resta de repartiment, començant pels Chris Cooper, Chris Messina, Zoe Saldana, Sienna Miller, Elle Fanning o Brendan Gleeson i acabant pel darrer secundari.
Però del que no hi ha dubte és de que Affleck torna a fer tota una demostració com a director, obsequiant-nos amb una narració perfectament estructurada, pausada però amb el ritme just, i planificant cada escena amb tot el regust dels grans artesans del Hollywood clàssic, sense deixar de banda els homenatges a obres més contemporànies de Coppola o Scorsese, com ara l’escena final a l’hotel. Ara sembla ser que el seu proper projecte és una nova adaptació de Testimoni de càrrec, l’obra de teatre d’Agatha Christie que va immortalitzar al cinema Billy Wilder. Una nova trama criminal que suposarà una prova d’alt risc per Affleck, tenint en compte el prestigi dels seus precedents, autèntiques obres mestres en els seus camps. Veurem com se’n surt aquest cop.
