cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LOGAN

Amb Logan, Hugh Jackman posa (en principi) el punt i final a la seva etapa de mutant. Desprs de 6 cintes dels X-Men encarnant el carismtic Lobezno i 2 spin-off en solitari, lactor australi de 48 anys ha decidit deixar enrere el personatge que ms lha popularitzat i continuar la seva carrera per altres camins. Per fer-ho, ha triat una histria fosca i pessimista basada en un cmic de Mark Millar, adaptada i dirigida per James Mangold, amb qui ja havia coincidit a lanterior Lobezno Inmortal, i sha fet acompanyar nicament per Patrick Stewart, el professor Charles Xavier de les primeres cintes.

La pellcula, com no podia ser daltra manera, suposa la sublimaci dun heroi clssic en etapa crepuscular, i com a tal, est farcida de tpics i llocs comuns, que en cap moment hi ha la intenci docultar. Aix, ens trobem davant un protagonista en hores molt baixes, vivint del seu treball com a conductor de limusines i amb uns poders molt debilitats, al qual se li presenta la oportunitat de realitzar un darrer servei a la causa mutant, que el far despertar de la letargia alcohlica en la que es troba immers. La cinta, es divideix en dues parts molt marcades i contrastades. Aix, sinicia en un paratge fronterer amb Mxic, polsegs i decadent, en consonncia amb lestat del protagonista, que es presta a rpids parallelismes amb els EEUU actuals i que cont una seqncia darrancada que faria les delcies de Donald Trump. Per en aquest carrer sense sortida, apareix una jove mutant a la qual protegir i traslladar a un lloc segur a la frontera amb Canad. En aquest punt, comena una tpica road movie amb els tres fugitius mutants, que poc a poc anir activant la conscincia de Logan, a mesura que ens apropem a paratges ms boscosos i septentrionals.

Tot i que la intenci del film s evident des del primer moment, la plasmaci daquesta odissea no acaba de ser rodona, i la pica a vegades es queda en intenci. Les inusualment violentes escenes dacci, imprescindibles (o no) en una cinta de lunivers Marvel, resulten excessivament rutinries i no sempre justificades, i no lliguen massa b amb un aire de transcendncia, potser excessiu pel tipus de pellcula davant la que ens trobem. Un clar exemple daix s el volgut parallelisme amb un western clssic (aquest s) immortal, com s Shane (Races profundes). Per Hugh Jackman no s Alan Ladd, ni tan sols els hereus directes que va encarnar Clint Eastwood a Sense Perd o el Genet Pllid, i el psit de melancolia i sentiment de culpa que porta el personatge tampoc sn comparables. Ni tan sols els dolents de la funci, uns desaprofitats i mancats de tot carisma Richard E. Grant i Boyd Holbrook, arriben a la sola de la sabata de Jack Palance.

Per tant, malgrat les bones intencions inicials de donar un altre al i enfocament a una cinta de super-herois, ens trobem amb un epleg descompensat, que transita per camins elegacs, sense renunciar del tot a lherncia de blockbuster i que pateix devidents problemes de gui i direcci. En qualsevol cas, s que s cert que ens trobem davant una pellcula totalment desacomplexada, que aposta per un cam i el segueix fins a les darreres conseqncies, encara que els resultats es queden curts pel que apuntava. Veurem a partir dara, cap a on aniran els futurs lliuraments de lunivers X-Men, sense el seu buc insgnia durant 17 anys.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de la pellcula

lectures: 58

Una crtica de Marc Serra

27 de març de 2017


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small