cinema catal� . caT
Notícies anteriors
INFNCIES ESGARRIADES AL 70 FESTIVAL DE CANNES

La Secci Oficial ens ha deixat en la seva primera jornada competitiva els seus dos primers ttols dalada, daquells que fan gran laura que envolta el Festival de Cannes. Dos pellcules que, curiosament, situen la infncia en el moll de los, como si es tracts dun programa doble sobre una mateix qesti per amb enfocaments quasi oposats. Duna banda, una histria lluminosa de reconstrucci infantil, Wonderstruck de Todd Haynes, i de laltre, una histria ombrvola de destrucci infantil a Loveless dAndrey Zvyagintsev.

Nens perduts

Desprs de la demolidora i pessimista cinta sobre la corrupci exhibida a Cannes Leviatan (2014), el rus Andrey Zvyagintsev competeix enguany amb una altra pellcula ssmica, Loveless. En aquesta ocasi, el cineasta rus ofereix el retrat duna parella que sest divorciant agrament, Boris (Alexey Rozin) y Zhenya (Maryana Spivak), i que alhora est refent la seva vida per separat amb noves parelles.

En aquesta separaci convulsa per en cam de resoluci pels adults, el fill dambds, Aliocha (Matvey Novikob), de dotze anys, apareix com el principal damnificat. Els estralls del divorci sacarnissen en el noi. Legoisme i els retrets del grans, lagressivitat i la violncia verbal que empren, no tenen en compte el petit, que experimenta un dolor i un sofriment illimitat.

Lamor nou que esclata en ambdues parelles, deixa una delectaci pels cossos, el sexe, el plaer. Un foc nou que es viu amb una entrega i una intensitat celebrativa, pletrica, per que deixa de banda al nen, criatura dissortada, que sembla inexistent pels seus progenitors en els seus nous projectes vitals.

El fill s oblidat, descuidat, fins al punt que desapareixer fsicament de les seves vides, en lloc desconegut. Aleshores arriba la angoixa de la recerca del petit, les batudes, una recerca infructuosa i dilatada en el temps, en la qual els pares simpliquen. Una prova que els acabar afectant a ells tamb, ferits i assetjats per la crrega de la desaparici del seu fill. Un film finalment amarg i desencisat, angoixant, fins i tot.

Cal subratllar en el seu tractament que sap treure un gran profit de les cuidades escenes dinteriors, unes escenes que creen un contrast abrupte, quasi irreconciliable, entre els pisos, la ciutat, i el bosc que envolta la ciutat. Un espai natural associat al nen solitari i taciturn, un paisatge darbres retorats i tombats, espectrals, com espai dall ocult. Un entorn que obra precisament el film a forma de prembul, amb un paisatge nevat i hivernal, i que ens condueix a una atmosfera de conte cruel.

Nens retrobats

Desprs de la meravellosa Carol (2015), a partir dun relat de Patricia Highsmith, el nord-americ Todd Haynes repeteix a Cannes en un inusual canvi de registre. Haynes presenta Wonderstruck, adaptaci dun relat de Brian Selznick, reputat autor de contes infantils, revelat en pantalla gran a la deliciosa La invencin de Hugo (2011, Martin Scorsese). Wonderstruck s un viatge a la infncia a travs de dos histries alternades protagonitzades por dos nens diferents per en dues poques diferents. Ambdues lnies narratives parlen de dos nens que busquen els seus pares.

Als anys vint, Rose (Millicent Simmonds), una nena sordmuda, prcticament no coneix la seva mare, (Julianne Moore), una actriu famosa que triomfa en el cinema mut. Quan Rose veu que la mare actuar als escenaris a Nova York Rose sescapa per anar a la ciutat per retrobar la seva mare, sent acollida finalment pel seu germ gran, cuidador dun museu. I els anys setanta, un nen, Ben (Oakes Flegey), que fa poc ha perdut la seva mare (Michelle Williams) en un accident de trnsit, segueix una pista que el podria portar fins al seu pare desconegut, una nota dun remitent provinent duna llibreria novaiorquesa.

Dos itineraris infantils inicitics, encara que separats per prop de cinquanta anys, dos rutes de reconstrucci de les seves rfenes vides que els acaba portant al mateix lloc, Museu dHistria Natural de Nova York. Al final, tendeixen a convergir i fusionar-se les dues trames, dues histries quasi bessones. No sols per la coincidncia dels mateixos escenaris, sin tamb pel tret fsic que els uneix, la sordesa, recent a causa dun llamp en el cas de Ben.

El film resulta exquisit en molts moments, amb unes imatges precioses en blanc i negre pels anys vint, combinades amb la fotografia en color pels anys ms recents, impregnades de la esttica dels setanta. Una duplicitat que senriqueix de lorientaci clara de conte i faula que adquireix el relat, amb nous ingredients fantstics com les miniatures i les maquetes, que conjuguen la mgia infantil amb lentorn de la ciutat. O tamb instants de pur cinema danimaci, especialment en el seu tram final.

El prodigis embolcall visual i sonor, amb una banda sonora acuradssima de Carter Burwell, que ofereix una versi espatarrant dun tema de David Bowie en els crdits finals, per no pot dissimular en alguns moments el desgast de la prpia histria, que sembla encallar-se en alguns punts, aix com una certa tendncia a lemotivitat i sentimentalitat, daltra banda, fora inherent al format ms infantil.

Notcies - Cinema Catal . NET
Catifa vermella de "Wonderstruck"

lectures: 96

Una crnica de Joan Millaret Valls/AMIC

20 de maig de 2017


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small