cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LABAST DEL COMPROMS AL 70 FESTIVAL DE CANNES


La tercera jornada competitiva ens ha deixat dues apostes ben atractives sobre els lmits del comproms social. Duna banda el tercer llargmetratge del francs Robin Campillo, 120 battements par minute, que sestrena amb nota en la Secci Oficial. I de laltre, el suec Ruben stlund que va el salt a la Secci Oficial amb una temerria cinta, tan controvertida com atractiva, The Square.

Art i conscincia

El cineasta suec Ruben stlund salta a la Secci Oficial amb The Square desprs de guanyar el Premi del Jurat de Una certa mirada amb Fuerza Mayor/Turist (2014). El ttol original respon a un concepte espacial, geomtric, la plaa, el quadrat, la nova installaci que prepara el responsable dun museu dart contemporani, Christian (Claes Bang), que servir per reflexionar sobre la condici humana i el valor de lajuda desinteressada envers els altres.
Per una entrevista inicial posa contra les cordes al personatge principal, confrontat a les seves prpies declaracions, un seguit de paraulers buides, sense sentit, Definicions incomprensibles, crptiques, inintelligibles, com passa sovint amb el mateix art abstracte. I lideari o la voluntat de Christian de cara a la nova exposici s posada en qesti tamb a nivell personal quan s atracat al mig del carrer desprs de caure en un parany per ajudar els altres.
The Square s un film controvertit, incisiu i provocatiu, i ho fa sovint des de la comdia en un to pardic i corrosiu. Aquesta orientaci crtica i sarcstica es demostra tamb en una escena de sexe entre lentrevistadora, Anne (Elisabeth Moss), i el responsable del museu, que deixa lhome com un eglatra, lautntica dimensi mesquina dun personatge clebre i fams.
El film planteja un dels gran temes de la contemporanetat europea, els valors de la solidaritat, la comunitat, els drets personals, laltruisme, i ho fa des del permetre de lart abstracte per busca la conscienciaci. Una proposta que planteja els propis lmits de lart modern i que sembla qestionar-se lutilitzat de lart desfiguratiu, motiu tamb dels dards dstlund, per qui sembla insalvable labast de lart modern per plantejar problemes dtica i de comproms.
El plantejament cinematogrfic s tan obert que aconsegueix posar en problemes a lespectador. El discurs, gens retric, apareix carregat dambigitat, contribuint enormement a lempenta que cont aquesta agosarada proposta. Un film que aboca lespectador en la incertitud, igual que el pblic confrontat en la contemplaci duna pea dart moderna, atret o fascinat per les imatges del film, imatges sovint de sentit allusiu.

Activisme contra el SIDA

El francs Robin Campillo guionista tamb de films del seu compatriota Laurent Cantet com passa a Latelier que sexhibeix enguany en la secci parallela Una certa mirada - sestrena en la Secci Oficial amb 120 battements par minute. Es tracta d un film sobre lactivisme gay francs als noranta, concretament centrat en el moviment Act Up. Un film autobiogrfic, dalguna manera, ja que el mateix cineasta havia estat militant daquesta organitzaci, amb un ttol que fa referncia als 120 batecs del cor per minut.
La pellcula de Campillo serveix com a reconstrucci histrica de lactivisme social daquesta organitzaci compromesa i reivindicativa, i un tribut tamb als vertaders pioners de la lluita contra lexpansi de la malaltia. Una associaci combativa que va destacar per accions prou expeditives i sorolloses per reclamar latenci dels mitjans i el desinters del pblic.
Sn mobilitzacions en els anys de Mitterrand per revertir el silenci meditic davant lepidmia del virus de la SIDA que afectava, sobretot, a homosexuals i heronmans. Manifestacions i actes de creixent radicalitzaci per denunciar la indiferncia de la societat, quan no el rebuig i lestigmatitzaci dels gays. Tamb una lluita contrarellotge dels seropositius, atrapats en langoixa de lespera dun medicament capa i efectiu per aturar el contagi i la propagaci de la malaltia, adreant la pressi alhora damunt els laboratoris.
Un film sincer i corprenedor, que combina perfectament discurs i emoci, i que conjuga repartiment coral i histria personal, individualitzant el dolor i el patiment. Un film que mostra els estralls de la malaltia amb el deteriorament dels cossos, lagonia i la mort. Un drama collectiu assotat per un percentatge elevadssim de defuncions.
Un film que destaca tamb per un extens repartiment conformat per actors joves del cinema francs com Arnaud Valois, Antoine Reinartz, Nahuel Prez Biscayart, i on participa tamb Adle Haenal la noia protagonista de Una chica desconocida(2016) dels germans Dardenne-.

Notcies - Cinema Catal . NET
the square

lectures: 95

Una crnica de Joan Millaret Valls/AMIC

21 de maig de 2017


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small