cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LA SENSUALITAT DE LA CARN I DE L’ESCULTURA ES COMBINEN EN EL 70 FESTIVAL DE CINEMA DE CANNES

La setena jornada de la competici ens deixa un ensopit biopic sobre la figura d’Auguste Rodin a crrec del francs Jacques Doillon a Rodin. Per la sensualitat de les formes de l’escultura del mestre Rodin que vol comunicar Doillon es duplica d’alguna manera en l’erotisme i el desig de la carn que es respira de forma contagiosa en la exquisida Beguiled de Sofia Coppola.

La sensualitat de la pedra

Desprs del biopic de Hazanavicius sobre Godard l’any 1968 a Le Redoutable, un altre francs, Jacques Doillon, concursa amb un altre cinta biogrfica, en aquest cas, sobre el fams escultor francs que va renovar el llenguatge de l’escultura, Rodin. Una convencional, retrica i encartonada pellcula de Doillon que parla, com no, de la modernitat escultrica aportada per Auguste Rodin (Vincent Lindon), per es centra bsicament en la tempesta sentimental que comporta la seva relaci artstica i passional amb la seva amant i pupilla, Camille Claudel (Iza Higelin). Un afer turbulent que afecta de retruc el matrimoni de Rodin amb la seva dona Rose Beuret (Sverine Caneele), amb qui t un fill, Rodin no gosar abandonar la seva dona per casar-se amb la seva deixeble i cmplice artstica Camille.
I s que l’poca retratada a Rodin aborda sobretot el primer encrrec oficial que rep Rodin l’any 1880, quan ja tenia 40 anys, fer la portalada de L’Infern de la Divina Comdia de Dante, constituda per nombroses figures, que representen diferents conceptes i que li donaran finalment la fama i el reconeixement, sobretot figures com El pensador. La transcendentalitat d’aquesta obra no s suficientment tractada en el film, en qu les inquietuds artstiques i creatives queden relegades bsicament a un segon terme en favor dels impulsos amatoris incontenibles de Rodin envers Camille durant un perode d’uns deu anys
En canvi, la pulsi renovadora de l’escultura de Rodin es constata en el film bsicament en l’esttua del literat Balzac, autntic smbol nacional, i que Rodin, fidel a la idea del nu i de la sensualitat de les formes, representa en tota la seva naturalitat. Una representaci de Balzac ms proper al concepte de la lletjor que a la idea del gust de la bellesa de les formes, en justa correspondncia amb el cos gros i batraci de Balzac, esculpit per Rodin. Una obra de llarga gestaci de prop de set amys, incompresa pels seus mentors, i que Rodin salva cobrint el cos de Balzac amb un abric, constituint-se la monumental obra en un signe distintiu de la modernitat, desvetllant a continuaci l’admiraci i l’aclamaci.

La temptaci de la carn

La realitzadora nord-americana Sofia Coppola torna a la secci principal amb The Beguiled desprs de Bling Ring (2013) exhibida en la secci Una certa mirada. Aquest nou film de Sofia Coppola la segona dona en competici desprs de Naomi Kawase - s un remake d’El seductor (1971, Don Siegel), a partir d’una novella de Thomas Cullinan, ambientat en un internat de dones del Sud dels Estats Units que acullen a un soldat ianqui ferit, el caporal McBurney (Colin Farrell) durant la Guerra de Secessi Americana.
Es tracta d’un pensionat de noies a l’estat de Virginia, en baixa ocupaci l’any 1864 enmig de la guerra, governat per Miss Martha (Nicole Kidman), i entre les internes, de totes les edats, trobem Alicia (Elle Fanning) o Edwina (Kirsten Dunst). L’espai recls d’aquestes nenes, noies i dones, s una nova plasmaci d’un univers nic i femen, pel qual Coppola sempre ha mostrar una especial predilecci, constatable des de Las vrgenes suicidas (1999).
L’arribada del soldat desferma l’excitaci entre les noies, atretes per l’home, un nouvingut en un mn exclusivament femen. Cuidat i curat d’una ferida en la cama, l’home acollit hauria d’abandonar la mansi un cop restablert de les ferides per la seva estada desvetlla la sensualitat soterrada de les dones, una atmosfera de desig que s’acaba apoderant del lloc, propiciant la transformaci de les noies. L’home rodejat d’atencions i desig ser com una presa cobejada progressivament per les dones, i la influncia de l’home, conscient del seu reclam, el porta a prestar-se al joc de la seducci i el flirteig.
Per aquest parads dels sentits esdevindr desprs el seu propi infern en una inflexi en el relat senzillament antolgica. Quan McBurney cau per les escales i es trenca la cama, la directora pren la decisi d’amputar-li. L’home es transforma en una fera salvatge, absolutament trastornat, desprovet de la cama ara s un sser desfavorit. Una amputaci que opera, en realitat, com una castraci.
Coppola no ha inventat res en The Beguiled per s que sap donar-li un toc particular, carregat d’esteticisme i d’una aura vaporosa, com en un llimb, fora del mn. La cineasta sap imprimir un rol privilegiat tant a l’entorn natural de la mansi com als interiors de la casa, banyat tot plegat en una atmosfera d’encapsulament i insularitat, com ofegat pel tel del temps. Un film acurat i mimat en tot detall, elegant, fascinant i hipntic.

Notcies - Cinema Catal . NET
L’elenc i la directora de The Beguiled

lectures: 108

Una crnica de Joan Millaret Valls/AMIC

25 de maig de 2017


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

Una mica mes i expliques el final de La seduccion
TORRES G03-08-2017

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small