cinema catal� . caT
Notícies anteriors
EL DOL COM A LLINDAR DEL FANTSTIC

El cineasta francs Olivier Assayas sendinsa en el cinema fantstic a travs dun fase de dol a Personal Shopper, repetint de nou amb lactriu nord-americana Kristen Stewart desprs de Viaje a Sils Maria (2015). El ttol del film respon a la feina de Maureen (Kristen Stewart), encarregada de les compres de vestuari i joies duna celebritat resident a Pars, Kyra (Nora Von Waldstatten).

El film toca ocasionalment un motiu present en lanterior proposta dAssayas en qu Kristen Stewart interpretava novament un paper semblant, el duna assistent duna famosa actriu, en qu sexplorava el desig soterrat de la subalterna envers la seva cap, establint-se una relaci datracci i repulsi alhora, una admiraci que podria portar al caire de la suplantaci.

Per Assayas no est interessat en aquest conflicte de dualitats complementries en la present ocasi sin que prefereix endinsar-se en un territori inexplorat pel realitzador francs com s el gnere de lespiritisme. Mant el punt dinters intrigant entre les dues dones per el dilueix en una trama i una temtica ms ampla, focalitzada exclusivament en Maureen i el seu estat de trasbalsament per la mort del seu germ bess Lewis.

De fet, Mauren travessa un perode de dol que labsorbeix i lanulla i, en aquesta vida solitria i taciturna, viu confrontada a la presncia de lesperit del seu germ desaparegut, en qu ella actua de mdium. El dolor i el patiment li serveix al cineasta francs per explorar la frontera entre la realitat i la fantasia. La seva aproximaci a all invisible i immaterial, el porta a crear una escena genuna de mansi encantada, corresponent a la casa on vivia el seu germ amb la seva dona, Lara (Sigrid Bouaziz).

La soledat i introversi de Maureen saccentua en aquest context datmosfera tenebrosa amb recursos del cinema de por, com sons i presncies ectoplasmtiques, per sense caure en els efectismes i excessos del gnere. Assayas adopta un fantstic destil transcendental i existencialista, una conseqncia de la mort, i que sotmet als vius al qestionament i a la formulaci de preguntes sense respostes en aquest registre sobrenatural.

Es planteja la possibilitat de la pervivncia de les nimes dels morts en un pla ms enll de lespai terrenal, un pla accessible a travs de la invocaci dels vius. Aquesta perspectiva, Assayas procura legitimar-la aportant una base histrica, i aix marcar distncies amb el ms pur gnere fantstic. A tal efecte es serveix de les sessions despiritisme de lescriptor francs Victor Hugo en el seu exili a mitjans del XIX o, tamb, el cas de la pionera nrdica de la pintura abstracta, Hilma af Klint (1862-1944), que en lelaboraci de seves obres antifiguratives de tombant del segle XX, es reconeixia impulsada pels esperits i influenciada per la teosofia.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de la pellcula

lectures: 520

Una notcia de Joan Millaret Valls/AMIC

2 de juny de 2017


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small