cinema catal� . caT
Notícies anteriors
EL DOL COM A LLINDAR DEL FANTSTIC

El cineasta francs Olivier Assayas s’endinsa en el cinema fantstic a travs d’un fase de dol a Personal Shopper, repetint de nou amb l’actriu nord-americana Kristen Stewart desprs de Viaje a Sils Maria (2015). El ttol del film respon a la feina de Maureen (Kristen Stewart), encarregada de les compres de vestuari i joies d’una celebritat resident a Pars, Kyra (Nora Von Waldstatten).

El film toca ocasionalment un motiu present en l’anterior proposta d’Assayas en qu Kristen Stewart interpretava novament un paper semblant, el d’una assistent d’una famosa actriu, en qu s’explorava el desig soterrat de la subalterna envers la seva cap, establint-se una relaci d’atracci i repulsi alhora, una admiraci que podria portar al caire de la suplantaci.

Per Assayas no est interessat en aquest conflicte de dualitats complementries en la present ocasi sin que prefereix endinsar-se en un territori inexplorat pel realitzador francs com s el gnere de l’espiritisme. Mant el punt d’inters intrigant entre les dues dones per el dilueix en una trama i una temtica ms ampla, focalitzada exclusivament en Maureen i el seu estat de trasbalsament per la mort del seu germ bess Lewis.

De fet, Mauren travessa un perode de dol que l’absorbeix i l’anulla i, en aquesta vida solitria i taciturna, viu confrontada a la presncia de l’esperit del seu germ desaparegut, en qu ella actua de mdium. El dolor i el patiment li serveix al cineasta francs per explorar la frontera entre la realitat i la fantasia. La seva aproximaci a all invisible i immaterial, el porta a crear una escena genuna de mansi encantada, corresponent a la casa on vivia el seu germ amb la seva dona, Lara (Sigrid Bouaziz).

La soledat i introversi de Maureen s’accentua en aquest context d’atmosfera tenebrosa amb recursos del cinema de por, com sons i presncies ectoplasmtiques, per sense caure en els efectismes i excessos del gnere. Assayas adopta un fantstic d’estil transcendental i existencialista, una conseqncia de la mort, i que sotmet als vius al qestionament i a la formulaci de preguntes sense respostes en aquest registre sobrenatural.

Es planteja la possibilitat de la pervivncia de les nimes dels morts en un pla ms enll de l’espai terrenal, un pla accessible a travs de la invocaci dels vius. Aquesta perspectiva, Assayas procura legitimar-la aportant una base histrica, i aix marcar distncies amb el ms pur gnere fantstic. A tal efecte es serveix de les sessions d’espiritisme de l’escriptor francs Victor Hugo en el seu exili a mitjans del XIX o, tamb, el cas de la pionera nrdica de la pintura abstracta, Hilma af Klint (1862-1944), que en l’elaboraci de seves obres antifiguratives de tombant del segle XX, es reconeixia impulsada pels esperits i influenciada per la teosofia.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de la pellcula

lectures: 42

Una notcia de Joan Millaret Valls/AMIC

2 de juny de 2017


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small