El cineasta francès Olivier Assayas s’endinsa en
el cinema fantàstic a través d’un fase de dol a “Personal Shopper”, repetint de nou amb
l’actriu nord-americana Kristen Stewart després de “Viaje a Sils Maria” (2015). El títol
del film respon a la feina de Maureen (Kristen Stewart), encarregada de les compres de vestuari
i joies d’una celebritat resident a París, Kyra (Nora Von Waldstatten).
El film toca ocasionalment un motiu present en l’anterior proposta d’Assayas en què
Kristen Stewart interpretava novament un paper semblant, el d’una assistent d’una famosa
actriu, en què s’explorava el desig soterrat de la subalterna envers la seva cap, establint-se
una relació d’atracció i repulsió alhora, una admiració que podria portar al caire de la
suplantació.
Però Assayas no està interessat en aquest conflicte de dualitats complementàries en la
present ocasió sinó que prefereix endinsar-se en un territori inexplorat pel realitzador
francès com és el gènere de l’espiritisme. Manté el punt d’interès intrigant entre les dues
dones però el dilueix en una trama i una temàtica més ampla, focalitzada exclusivament en
Maureen i el seu estat de trasbalsament per la mort del seu germà bessó Lewis.
De fet, Mauren travessa un període de dol que l’absorbeix i l’anul·la i, en aquesta
vida solitària i taciturna, viu confrontada a la presència de l’esperit del seu germà
desaparegut, en què ella actua de mèdium. El dolor i el patiment li serveix al cineasta francès
per explorar la frontera entre la realitat i la fantasia. La seva aproximació a allò invisible
i immaterial, el porta a crear una escena genuïna de mansió encantada, corresponent a la casa
on vivia el seu germà amb la seva dona, Lara (Sigrid Bouaziz).
La soledat i introversió de Maureen s’accentua en aquest context d’atmosfera tenebrosa
amb recursos del cinema de por, com sons i presències ectoplasmàtiques, però sense caure en els
efectismes i excessos del gènere. Assayas adopta un fantàstic d’estil transcendental i
existencialista, una conseqüència de la mort, i que sotmet als vius al qüestionament i a la
formulació de preguntes sense respostes en aquest registre sobrenatural.
Es planteja la possibilitat de la pervivència de les ànimes dels morts en un pla més
enllà de l’espai terrenal, un pla accessible a través de la invocació dels vius. Aquesta
perspectiva, Assayas procura legitimar-la aportant una base històrica, i així marcar distàncies
amb el més pur gènere fantàstic. A tal efecte es serveix de les sessions d’espiritisme de
l’escriptor francès Victor Hugo en el seu exili a mitjans del XIX o, també, el cas de la
pionera nòrdica de la pintura abstracta, Hilma af Klint (1862-1944), que en l’elaboració de
seves obres antifiguratives de tombant del segle XX, es reconeixia impulsada pels esperits i
influenciada per la teosofia.
