Debut en la realització cinematogràfica del famós actor
escocès Ewan McGregor -“Trainspotting” (1996) o “Big Fish” (2003)- que s’estrena amb
aquesta adaptació de la novel·la homònima de Philip Roth, “Pastoral Americana”,
pel·lícula que, d’alytra banda, ja es va poder veure en la Secció Oficial del Festival de San
Sebastián. Ewan McGregor es reserva també un dels papers principals en la funció, el del pare
protagonista, Seymour Levov “El suec”, feliçment casat amb Dawn Dwyer (Jennifer
Connelly).
Junts formen la parella ideal, perfecte, una parella envejada i admirada en el context
eufòric dels anys esplendorosos de la postguerra americana. D’una banda, Levov és una glòria de
l’institut, un esportista reputat, i un heroi de guerra també, que continuarà el negoci
familiar de fabricant de guants de pell per a senyores. I de l’altra costat, Dawn ha estat una
reina de la bellesa, ara mestressa de cases, el complement adient per a un exitós home de
negocis.
La història d’aquesta família està narrada mitjançant un gran flashback a partir d’una
trobada de vells amics, en què un personatge aliè a la vida del matrimoni Levov, Nathan
Zuckerman (David Strathairn) rememora la figura llegendària de Levov “el suec” i la seva
dissort posterior. I és que la desgraciada existència del matrimoni arrencarà amb la intrusió
de la història i la política en les seves vides. L’agitació social del moment contra la guerra
del Vietnam o l’escàndol de les mentides de Nixon, afectarà de manera irresoluble a la família,
ja que la seva filla adolescent, Mary (Dakota Fanning), es veurà arrossegada pels
moviments contestataris, convertint-se en una activista revolucionària.
Una fractura que esberlarà per sempre més aquesta família modèlica. La dissolució dels
llaços familiars va més enllà de la simple dissidència adolescent, que sempre posa contra les
cordes les famílies, ja que en aquest cas les accions violentes associades a la filla trencarà
la família. Una trencadissa que farà inviable la recomposició, una destrossa que, de retruc, és
també la que viurà el propi país. Una obra de gran simbolisme sobre una dècada maleïda que
comportarà la pèrdua de la innocència, la dels adults i els joves, i la de la mateixa nació
americana.
Per a aquesta gran tragèdia americana, veiem un esforçat McGregor al capdavant de la
direcció impotent per abastar el seu abast, ja que li queda una pel·lícula plana, encartonada.
McGregor també ho intenta assumint un paper arriscat, el d’home madur, el pare patidor,
aclaparat per uns esdeveniments que no pot entendre ni concebre, però s’embolica en un registre
dramàtic que el supera. “Pastoral americana” és un autèntic drama familiar que hauria de
resultar trasbalsador, feridor, però que es queda a mig camí. Bones intencions i resultats
discrets.
