Debut en la realització cinematogràfica del famós actor escocès Ewan McGregor -“Trainspotting” (1996) o “Big Fish” (2003)- que s’estrena amb aquesta adaptació de la novel·la homònima de Philip Roth, “Pastoral Americana”, pel·lícula que, d’alytra banda, ja es va poder veure en la Secció Oficial del Festival de San Sebastián. Ewan McGregor es reserva també un dels papers principals en la funció, el del pare protagonista, Seymour Levov “El suec”, feliçment casat amb Dawn Dwyer (Jennifer Connelly).
Junts formen la parella ideal, perfecte, una parella envejada i admirada en el context eufòric dels anys esplendorosos de la postguerra americana. D’una banda, Levov és una glòria de l’institut, un esportista reputat, i un heroi de guerra també, que continuarà el negoci familiar de fabricant de guants de pell per a senyores. I de l’altra costat, Dawn ha estat una reina de la bellesa, ara mestressa de cases, el complement adient per a un exitós home de negocis.
La història d’aquesta família està narrada mitjançant un gran flashback a partir d’una trobada de vells amics, en què un personatge aliè a la vida del matrimoni Levov, Nathan Zuckerman (David Strathairn) rememora la figura llegendària de Levov “el suec” i la seva dissort posterior. I és que la desgraciada existència del matrimoni arrencarà amb la intrusió de la història i la política en les seves vides. L’agitació social del moment contra la guerra del Vietnam o l’escàndol de les mentides de Nixon, afectarà de manera irresoluble a la família, ja que la seva filla adolescent, Mary (Dakota Fanning), es veurà arrossegada pels moviments contestataris, convertint-se en una activista revolucionària.
Una fractura que esberlarà per sempre més aquesta família modèlica. La dissolució dels llaços familiars va més enllà de la simple dissidència adolescent, que sempre posa contra les cordes les famílies, ja que en aquest cas les accions violentes associades a la filla trencarà la família. Una trencadissa que farà inviable la recomposició, una destrossa que, de retruc, és també la que viurà el propi país. Una obra de gran simbolisme sobre una dècada maleïda que comportarà la pèrdua de la innocència, la dels adults i els joves, i la de la mateixa nació americana.
Per a aquesta gran tragèdia americana, veiem un esforçat McGregor al capdavant de la direcció impotent per abastar el seu abast, ja que li queda una pel·lícula plana, encartonada. McGregor també ho intenta assumint un paper arriscat, el d’home madur, el pare patidor, aclaparat per uns esdeveniments que no pot entendre ni concebre, però s’embolica en un registre dramàtic que el supera. “Pastoral americana” és un autèntic drama familiar que hauria de resultar trasbalsador, feridor, però que es queda a mig camí. Bones intencions i resultats discrets.
