cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LA PRIMERA SUPERHERONA BAIXA A LA TERRA

La pellcula comena en lactualitat quan una dona rep la reproducci duna vella fotografia en el front de la I G. M., on apareix ella envoltada dun petit grup dhomes ben heterogenis. Aquesta fotografia en blanc i negre permet obrir el film de forma suggeridora a travs dun gran flashback que ocupa prcticament tot el relat. Una foto que ens permet viatjar al passat ancestral de la protagonista, la petita princesa Diana, lnica nena de lilla de Themyscira, en realitat una illa habitada exclusivament damazones, dones guerreres, i custodiada per una membrana que les mant allades completament del mn.

Diana (Gal Godot) sha fet una dona mentre s educada en lart del combat i un bon dia descobreix que t superpoders durant un dur entrenament. El mn hermtic de les amazones ser vulnerat i Diana entrar en contacte amb el primer home que irromp foradant la bombolla protectira, un espia britnic, Steve Trevor (Chris Pine), fugitiu dels turcs, aliats dels alemanys durant la I G. M. A partir daleshores Diana vol pacificar el mn, aturar els estralls i els horrors de la guerra mundial, i viatja al mn real, concretament a Londres, acompanyant a lintrs Steve. Diana vol batres amb el du de la guerra, Ares, que sembla que ocupa el cos del general alemany Ludendorff (Dani Huston), que acompanyat per una mena de bruixa, la doctora Ver, una cientfica desfigurada que usa una prtesis facial (lactriu espanyola Elena Anaya enmig duna superproducci americana ), estant assajant amb un gas txic que ser letal, el gas mostassa, just abans de la signatura de larmistici.

Per tractar-se dun film de superherois Wonder Woman s la primera superherona que arriba a la pantalla gran de lampli catleg de superherois de DC Comics -, la veritat s que aquest film resulta un bon entreteniment, una disfrutable cinta daventures. Ms enll de la recreaci del mn mtic de lantiguitat clssica de les amazones, destaca especialment el salt en el temps del film al segle XX, en el context de la I G.M., adquirint aix una dimensi ms humana i terrenal, una naturalitat que sapodera de tots els personatges que hi participen. Sagraeix el to que aleshores pren el film ja que li permet inscriures cmodament en el gnere bllic, servint-se a ms de largcia argumental de lescamot especial que sinfiltra en les lnies enemigues.

Probablement, la mirada de la directora daquest film, Patty Jenkins que no rodava des de Monster (2003), amb Charlize Theron -, aconsegueix que la introducci duna noia en un mn mascul en aquella poca permeti una certa relectura en clau moderna i feminista, amb la noia vestida a la garon pels carrers londinencs i ficant-se enmig de reunions de generals i poltics. Com acostuma a passar massa sovint, el ms prescindible resulta precisament quan el film vol jugar decididament la carta dels superherois. Aix desemboquem en el soporfer i atronador duel final, amb un desplegament colossal defectes especials i poders sobrehumans en xoc, la previsible traca final.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de la pellcula

lectures: 67

Una notcia de Joan Millaret Valls

26 de juny de 2017


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small