cinema catal� . caT
Notícies anteriors
RPLIQUES MONSTRUOSES DELS MALDECAPS INTERIORS

Colossal es presenta com la primera superproducci de lespanyol Nacho Vigalondo, desprs dun film anterior que ja estava coprodut amb capital americ i parlat tamb en angls, Open Window (2014), amb Elijah Good i Sasha Grey. Colossal finalment sestrena en sales de casa nostra molt desprs del seu passeig per festivals internacionals, com el de Sant Sebasti2016, i desprs tamb de la seva estrena als Estats Units el passat mes dabril, una estrena demorada que deu respondre a alguns entrebancs que desconec.

La idea plantejada a Colossal resulta original dentrada i, entre diversos registres, sapunta al gnere fantstic a travs de una habitual formulaci en qu la imaginaci est imbricada en la mateixa realitat, que la fantasia es nodreix de la prpia realitat. Vigalondo esbossa amb molta grcia com les tentines duna noia borratxa de matinada, Gloria (Anne Hathaway), i en un parc infantil buit, tenen la seva increble correspondncia amb laparici dun monstre gegant aliengena que destrossa amb les seves passes Seul, una ciutat situada en les antpodes del terra que trepitja la noia.

El film s una caricatura del gnere catastrofista oriental de gegants invasors que assolen el mn, kaiju eiga, per aquesta vessant neix dun registre molt prxim a la comdia romntica o sentimental i, tamb, generacional. I s que Colossal aborda directament les relacions afectives i existencials que travessa el seu personatge femen principal, des de la seva separaci de la seva parella urbana, Tim (Dan Stevens), al retrobament dun company, Oscar (Jason Sudeikis), vell amic dinfncia. Retrobament que es produeix a la ciutat natal on ha escapat Gloria del seu fracs laboral i vital, com un retorn al mn de la infncia, una regressi a la casella de sortida.

No cal insistir en qu la combinaci del fantstic amb latribolada i descentrada vida de la noia s un dels grans reclams del film. El film sembla parlar des de la gravetat del desgavell de Gloria, per ho fa com una broma simptica, esbojarrada en fora moments, en sintonia amb la filmografia marciana i extravagant de Vigalondo. Per es detecta tamb que rere aquest embolcall, la disfressa, lemmascarament de la fabulaci hi batega una pellcula ms adulta que no pas una dria juvenil. Fins i tot es desprn un cert to sermonejador a favor de labstmia en contra dels excessos etlics i les nits de borratxera, que sembla entrar en contradicci amb uns principis propis basats, fins ara, en all gamberro i ms iconoclasta.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de la pellcula

lectures: 81

Una notcia de Joan Millaret Valls

30 de juny de 2017


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small