“Llega de noche”, la segona pel·lícula de Trey
Edward Shults després de “Krisha” (2015), aconsegueix aportar personalitat i distinció a un
registre com és el gènere supervivencialista i post-apocalíptic assentat sobre el motiu
angoixant del virus mortal que s’escampa arreu. La pel·lícula s’obra amb l’ajusticiament i
enterrament d’un membre infectat d’una família, atrinxerada en una casa de fusta en la
profunditat del bosc. En aquest grup reduït, el lideratge va a càrrec de Paul (Joel
Edgerton), que es desviu per protegir la seva dona, Sarah (Carmen Ejogo) i el fill
adolescent, Travis (Kelvin Harrison Jr.)
Un film que explota molt bé la vessant claustrofòbica, pràcticament tota rodada en
interiors, encomanat una atmosfera desassossegadora al focalitzar l’atenció en l’arribada d’uns
visitants, una nova família, que arriben empesos per la desesperació que comporta la urgència
dels aliments. Això confronta a la família protagonista receptora al dilema de l’acolliment,
permetre l’entrada solidària dels nouvinguts, possibles portadors del virus letal que infecta
les persones.
Aquests recels, dubtes i desconfiança aporten uns bons ingredients de thriller
psicològic, amb la intriga sobre la identitat dels personatges que provenen de l’exterior,
sobre la seva perillositat o innocència, que plana per la superfície del film en tot moment. En
el film hi juga també un paper cabdal l’actitud de Travis, confinat a una vida solitària,
atrapat en aquest aïllament, encuriosit pels estranys, i que es veu aclaparat per visions, una
espècie de somnis premonitoris.
Un film que es col·loca lluny dels films d’adolescents, de l’efectisme primari, amb una
situació pertorbadora subratllada també simbòlicament a través de la presència d’un quadre
penjat en la casa, “El triomf de la mort” de Peter Bruegel el Vell, perfecta metàfora del clima
extrem del film. Un genuí film de terror fet amb baix pressupost, en un format de cinema
independent, i amb un plantejament conceptual de mínims elements. Un film d’austeritat formal
espartana en què tot gira sobre una idea, tan insistent com angoixant, la por al contagi,
associat al risc del foraster enmig del difícil camí de la subsistència en precarietat
absoluta.
