“Llega de noche”, la segona pel·lícula de Trey Edward Shults després de “Krisha” (2015), aconsegueix aportar personalitat i distinció a un registre com és el gènere supervivencialista i post-apocalíptic assentat sobre el motiu angoixant del virus mortal que s’escampa arreu. La pel·lícula s’obra amb l’ajusticiament i enterrament d’un membre infectat d’una família, atrinxerada en una casa de fusta en la profunditat del bosc. En aquest grup reduït, el lideratge va a càrrec de Paul (Joel Edgerton), que es desviu per protegir la seva dona, Sarah (Carmen Ejogo) i el fill adolescent, Travis (Kelvin Harrison Jr.)
Un film que explota molt bé la vessant claustrofòbica, pràcticament tota rodada en interiors, encomanat una atmosfera desassossegadora al focalitzar l’atenció en l’arribada d’uns visitants, una nova família, que arriben empesos per la desesperació que comporta la urgència dels aliments. Això confronta a la família protagonista receptora al dilema de l’acolliment, permetre l’entrada solidària dels nouvinguts, possibles portadors del virus letal que infecta les persones.
Aquests recels, dubtes i desconfiança aporten uns bons ingredients de thriller psicològic, amb la intriga sobre la identitat dels personatges que provenen de l’exterior, sobre la seva perillositat o innocència, que plana per la superfície del film en tot moment. En el film hi juga també un paper cabdal l’actitud de Travis, confinat a una vida solitària, atrapat en aquest aïllament, encuriosit pels estranys, i que es veu aclaparat per visions, una espècie de somnis premonitoris.
Un film que es col·loca lluny dels films d’adolescents, de l’efectisme primari, amb una situació pertorbadora subratllada també simbòlicament a través de la presència d’un quadre penjat en la casa, “El triomf de la mort” de Peter Bruegel el Vell, perfecta metàfora del clima extrem del film. Un genuí film de terror fet amb baix pressupost, en un format de cinema independent, i amb un plantejament conceptual de mínims elements. Un film d’austeritat formal espartana en què tot gira sobre una idea, tan insistent com angoixant, la por al contagi, associat al risc del foraster enmig del difícil camí de la subsistència en precarietat absoluta.
