cinema catal� . caT
Notícies anteriors
ESTIU 1993

Desprs duna carrera ms que exitosa amb nombrosos premis en festivals com Cannes, Berln, o Mlaga, i laclamaci quasi unnime de tota la crtica, Estiu 1993 ha aconseguit en el seu primer cap de setmana ser nmero 1 en 17 cinemes de tota Espanya, amb la segona millor mitjana per cpia de les estrenes, tan sols per sota de la tercera part de Gru, a ms de situar-se en el TOP 10 de recaptaci global del diumenge. I tot aix, amb tan sols 37 cpies i en catal. Unes xifres realment impressionants i absolutament merescudes per la pera prima de la directora catalana Carla Simn, un nou exemple de lexcellent formaci audiovisual que sest portant a terme en el nostre pas, com tamb ho seria el cas dElena Martn, amb la seva Jlia Ist, amb qui comparteix cartellera aquests dies.

Tot i ser un terme del qual sovint sabusa, no hi ha dubte que Estiu 1993 pot qualificar-se de cinema dautor, ja que es tracta duna obra amb una mirada absolutament personal i prpia, no tan sols per tractar-se dun film autobiogrfic, sin sobretot pel punt de vista i lestil narratiu emprats per la realitzadora. Lacci ens trasllada al primer estiu post-olmpic, i comena en lescenari per excellncia que dona el tret de sortida a aquest perode de lany, la nit de Sant Joan, amb una revetlla al carrer illuminada per focs artificials i amb la inconfusible banda sonora dels petards. Aqu, una nena duns 7 anys sho mira tot des duna certa distncia, sense participar de la joia de la celebraci i lesperit dinici del perode vacacional. I de sobte, un nen se li atansa i li pregunta: I tu per qu no plores ? La nena s la Frida, i espera que els seus familiars acabin dempaquetar la casa, per marxar tot seguit, sense esperar a lendem. Per no van precisament de vacances, sin a comenar una nova vida, lluny de la ciutat, i amb uns nous pares i una germana petita, que fins aleshores eren els seus oncles i la seva neboda.

Amb aquesta premissa arranca sense avisar la pellcula, com la vida mateixa, i a partir daleshores, anir desgranant les circumstncies que han rodejat tots aquests canvis, bsicament centrades en la mort dels pares. Formalment, la cinta es construeix a partir de la successi de moments quotidians daquell estiu, no necessriament de gran transcendncia, i que poc a poc van permetent a lespectador, recompondre el trencaclosques daquella famlia i el procs dadaptaci de la Frida al nou entorn i a la prdua materna. Aix, a travs dun simple joc amb la germana, on ella es disfressa dadulta, veiem com era la mare a travs de la seva imitaci; a partir dun incident tan inofensiu com una ferida al genoll mentre juga amb altres nens als parc i la reacci de les altres mares, constatem que la Sida, va ser la causa de la mort de la seva, i amb les dues visites dels avis i les tietes, et descriu sense necessitat de gaires paraules, els diversos perfils i llaos familiars i leducaci que havia rebut la Frida fins aleshores.

Amb un estil molt en la lnia dun determinat cinema catal recent, del qual Marc Recha en seria un exemple paradigmtic, la directora sapropa als personatges de manera naturalista, fugint de qualsevol mena dartificiositat, buscant el protagonisme del paisatge i sempre a travs de la mirada de la Frida. Fet gens estrany si tenim en compte, com hem dit, que es tracta dun relat autobiogrfic, amb el qual Carla Simn rebusca entre els seus records daquella tendre edat i intenta plasmar el que li ha quedat a la memria. A lespectador ens arriba una histria trista i dura en el fons, per plena dhumanisme i esperana en el futur.

I malgrat que pugui semblar el contrari en una histria narrada quasi en to documental, el paper dels actors s absolutament imprescindible per obtenir una obra tan emotiva i que arribi tant a lespectador. Sense la complicitat de dos actors clarament a lala com Bruna Cus i David Verdaguer , que han ents perfectament el seu paper no protagonista, malgrat ser els adults, que excelleixen en les seves escenes claus i que es nota que han fet un gran treball dacompanyament a les dues nenes, no tindrem aquests resultats. I evidentment, sense la mirada de la Laia Artigas i lespontanetat de la nena ms petita, Paula Robles, estarem davant un film molt ms convencional, sense aquest ptina de proximitat i de cinma vrit.

Podrem dir quasi b, que aquest Estiu 1993 s lanvers de Matar un rossinyol, la magistral novella de Harper Lee amb tocs autobiogrfics, portada al cinema per Robert Mulligan, i amb Gregory Peck en el paper dAtticus Finch. Dues histries narrades a travs de la mirada duna nena que ha perdut a la seva mare, i que al llarg dun calors estiu ha de sobreposar-se al fet, sense deixar de ser nena per comenant ja a madurar ms rpid del que li tocaria, i sota latenta mirada i lacompanyament dels adults. Per all on el film nord-americ es sustenta en un gui i una histria molt preeminents i que busquen els fils conductors del judici al noi negre i del misteri del ve interpretat per Robert Duvall, en el cas catal sopta per pinzellades quasi impressionistes, sense un fil narratiu clssic, i deixant que lespectador es construeixi la histria a travs de les emocions que li va transmetent. Dues vies igualment vlides per arribar al mateix resultat: commoure lespectador.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de la pellcula

lectures: 33

Una notcia de Marc Serra

10 de juliol de 2017


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small