cinema catal� . caT
Notícies anteriors
ESTAT DE COMMOCI

Christopher Nolan s’apropa amb Dunkerque a un dels episodis famosos de la II G.M. en qu les tropes aliades son empeses fins a quedar atrapades en la lnia de mar en les platges de la vila de Dunkerque per l’empenta de l’exrcit alemany durant el seu avan imparable cap a Frana. En aquest film de guerra preval la idea del setge, en qu l’exrcit alemany mant contra les cordes als derrotats, castigant la retirada dels anglesos.

Per aquest encerclament esdev angoixant ja que el cineasta britnic mant els enemics fora de quadre, com un enemic invisible, que mai es fa present fsicament, tot i la seva amenaa. Recursos propiciatoris de situacions concentracionries i claustrofbiques, i que semblen provenir d’aquell film paradigmtic sobre la modalitat de l’allament i el setge d’un grup de soldats perduts en el desert durant la I G.M. La patrulla perduda (1934, John Ford). Tot i tractar-se d’un exrcit acorralat, en aquesta situaci d’estancament dels britnics queda l’opci de l’embarcament, resta la fugida travessant el canal de la Mnega, que possibilita la idea del rescat per alliberar els retinguts.

Tot i la vergonya de la derrota, la humiliaci de la desfeta, Nolan sustenta el seu esplndid film sobre l’pica de la subsistncia. Una idea que l’allunya de les gestes victorioses del camp de batalla per lloar l’esperit de resistncia i sofriment, apropant-se a un registre habitual del gnere bllic com s la lnia ms supervivencialista. Aquella en qu preval el salvar-se abans que tot, sobreviure a la dispora de la reculada, igual que els films de desastres bllics, cas de la catica i demencial retirada de les tropes alemanys del front rus reflectit a Stalingrado (1993, Joseph Vilsmaier).

El desgavell monumental de la batalla de Dunkerque incorpora tamb una dimensi apocalptica, perfectament espectacularitzada en un film recent que retratava l’infern de Dunkerque com Expiacin (2007, Joe Wright), que ens va deixar aquell virtus i dilatat pla-seqncia en la platja i que, en realitat, era la percepci d’un moribund. Aquest to dantesc l’incorporen en el film de Nolan els grups de soldats de terra, sobretot Tommy (Fionn Whitehead), que intenta moltes vegades escapar del setge per mar i que el porta a viure prcticament tres naufragis, renaixent fins a tres vegades. En una situaci desesperada, Tommy sobreviu prop d’un vaixell enfonsat del qual ha estat expulsat, salva la vida de nou en l’enfonsament d’un altre vaixell torpedinat per un submar, o se salva nedant dels intents frustrats d’escapar amb un vaixell abandonat i embarrancat a la platja novament destrut.

La novetat de Nolan en el gnere bllic s que a Dunkerque va un pas ms enll del seu mestratge de l’art de la suspensi temporal, dels estats entre la viglia i el somni o de la creaci d’estructures narratives enrevessades. El director d’Origen(2010) idea ara una estructura tripartida per reflectir a la seva manera la crnica de l’evacuaci dels britnics de la vila marinera de Dunkerque, centrant-se en tres grups de persones que es correspondrien als captols de terra, mar i aire. Sn tres fronts d’un mateix episodi que serveixen per individualitzar la batalla i posar nom als seus annims protagonistes.

Aquests tres punts de vista diferents, per complementaris, corresponen als soldats de a peu que procuren fugir com sigui del front trencat per tornar a Anglaterra, uns pilots britnics que intenten abatre els avions alemanys per protegir els destructors que carreguen els soldats per retornar-los a casa, i un grup de civils de la costa britnica mobilitzats amb les seves embarcacions de pesca per ajudar a embarcar el major nombre de soldats. Per que l’espectador no es pensi que aquest relat mltiple d’histries creuades es desenvolupa de forma parallela, mantenint una simultniament en el temps, sin que els mateixos fets sn descrits des de les tres perspectives separades per una franja de temps, com si les imatges es succeeixen amb un cert decalatge unes d’altres, en un argument d’accions demorades.

Preval una plena atmosfera de malson, accentuada tamb per la prctica absncia de dilegs, aprofundint la sensaci d’estranyesa i d’alienaci absoluta. En realitat, la perspectiva adoptada per Nolan s sovint s la de la commoci, del trastorn que deixa muts als que ho sofreixen, de la incapacitat de reacci, una mena d’estat catatnic. Una original impressi que mant el film en una atmosfera d’irrealitat malgrat la cruesa de la situaci, en qu la guerra, a part de ser viscuda en primera persona, es observada tamb des de la distncia, amb testimonis privilegiats que al contemplar amb retard el que l’espectador abans ja ha vist des d’una altra localitzaci, enforteixen un fascinant i hipntic clima d’insomni, la mare del desconcert.

Notcies - Cinema Catal . NET
Escena de Dunkerque

lectures: 102

Una crtica de Joan Millaret Valls

2 d'agost de 2017


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small