Sembla que els anys setanta estan de moda en el cinema i
el film “Detroit” de Kathryn Bigelow arriba per il·lustrar uns tràgics fets
històrics ocorreguts durant els aldarulls que va patir la ciutat de Detroit l’any 1967. Més
enllà de l’acurada ambientació, la meticulosa recreació de l’època, i la perfecta dramatització
dels fets i els personatges, Bigelow va un esglaó més enllà.
La cineasta nord-americana es serveix de l’anècdota històrica de la conflictivitat
social d’arrel racial que va portar a la instauració d’un toc de queda amb els militars al
carrer, per crear, en bona part del metratge, una situació tensada, gràcies a un decorat únic,
fabricant un univers de retenció.
Bigelow ha destacat recentment com a creadora de moments angoixants, de situacions
hermètiques o claustrofòbiques, dilatades en el temps, que incorporen una gran pressió sobre
els personatges, com a l’oscaritzada “En tierra hostil”, amb el desactivador de bombes a la
guerra d’Irak. A “Detroit”, ara son uns personatges atrapats en l’hotel Algiers, confinats a
una sala per la policia, en una atmosfera d’enclaustrament que desemboca finalment en un
brillant exercici cinematogràfic de tensió dramàtica.
Els protagonistes, que participaven en una celebració, son interpel·lats sobre la
presència d’un franctirador – inexistent - en l’edifici, i son sotmesos a l’arbitrarietat i
els excessos d’uns policies blancs. Els nois de color són vexats i finalment arrossegats a un
pervers i maquiavèl·lic joc de la mort perquè delatin l’amagatall de l’arma, forçant el
comportament i els valors humans al límit. Una experiència traumàtica, de tortura psíquica, amb
els nois i noies aterrits per morts simulades i, unes altres, reals.
Els personatges son testimonis d’un abús de poder, fruit d’una xenofòbia arrelada en
les forces de l’ordre, que els condueix a l’anorreament personal. La terrible situació deixa
evidents seqüeles i quan els supervivents reprenen una certa normalitat, d’altres semblaran
marcats indefectiblement de per vida. Tant lluny i tant a prop. I és que ens trobem davant
d’uns fets del passat que semblen reverberar-se en els diversos crims policials comesos sobre
població negre a les ciutats nord-americanes que, hores d’ara, omplen els noticiaris.
