cinema catal� . caT
Notícies anteriors
EL 65 FESTIVAL DE SANT SEBASTI ARRENCA AMB PON PEU

Wim Wenders retorna a Sant Sebasti, desprs de presidir el jurat oficial de ledici de lany 2002, per obrir ledici denguany amb la inflamada i vcua pellcula romntica Inmersin. Daltra banda, el cineasta francs Emmanuel Finkiel dirigeix un intens melodrama fet en veu baixa a partir de la separaci trasbalsadora que va patir Marguerite Duras quan van detenir el seu marit durant locupaci nazi a Le douleur. I Manuel Martn Cuenca, qui repeteix en la secci oficial donostiarra desprs de Canbal (2013), fa bons les expectatives aixecades i conven sobradament amb El autor.

La separaci

La pellcula inaugural a concurs Inmersin del reputat cineasta alemany Wim Wenders, adaptaci de la novella del periodista J. M. Ledgard, tracta duna histria sobre lamistat i lenamorament de dos persones a partir dun encontre casual en la costa normanda, lagent secret expert en terrorisme islamista, James More (James McAvoy) i una biomatemtica que estudia les zones abissals de loce, Danielle Flinders (Alicia Vikander). Lamor cimentat en aquest llogarret idllic de la costa francesa es trencar quan queden separats i no es poden comunicar ja que ell ha estat empresonat per uns jihadistes en una missi a lfrica.

Wenders construeix un poema romntic sobre lamor desgraciat, els amants que no es troben, i ho fa banyant-ho en un cert misticisme. Una histria que vol ser sublim, intentant conjugar moments de lirisme i reflexi, per que no acaba mai de commoure per la redundncia i la reiteraci. El martirologi del noi semparenta amb el neguit i la por de la noia davant el risc de morir en una de les seves immersions marines en el desconegut, perfilen dues histries paralleles damants atrapats en territori de la foscor i la tenebra.

Lespera

La separaci duna parella es converteix, de nou, en motor narratiu duna altre proposta, per molt ms convincent i reeixida que la de laltisonant Wenders. Ens referim a ladaptaci del text homnim de Marguerite Duras, la novella autobiogrfica Le douleur, a crrec del cineasta francs Emmanuel Finkiel, centrat en la separaci traumtica que va comportar la detenci per la Gestapo en la Frana ocupada de Robert Antelme, marit de lescriptora Marguerite Duras (Mlanie Thierry). Una pellcula sobre el sofriment i el dolor duna dona que busca desesperadament el seu marit i que viu aclaparada per la incertesa absoluta.

El neguit i la tortura de lespera lempeny a entrar en contacte amb un inspector de policia (Benot Magimel), establint una estranya i anmala relaci amb lenemic a canvi dinformaci. Un film commovedor tractat de manera prcticament interioritzada, a travs dels pensaments, la veu interior de Duras. Un film que podria caure en la retrica fcil sota la tirania del text parlat per que visualment intenta desempallegar-se daquests lmits expressius buscant imatges desenfocades per transmetre la torbaci de lesposa, escenes de desdoblament per resumir grficament el desig del retrobament o lestril espera, o escenes domstiques tancades sobre Duras que accentuen el carcter opressiu de lespai.

El demirg

Una de les cintes espanyoles ms esperades de la competici oficial, El autor de Manuel Martn Cuenca, adaptaci del relat El mvil de Javier Cercas, i que arribava tamb amb el reconeixement del premi Fipresci de la crtica internacional obtingut en el festival de Toronto, no ha defraudat gens. Un film sobre les malaltisses nsies descriure dun bon jan desprovet de talent, lvaro (Javier Gutirrez), un personatge gris que treballa en una notaria sevillana i veur com les seves nfules descriptor queden anorreades, primer per linaudit xit literari de la seva dona, Amanda (Maria Len) amb una novelleta rosa i, desprs, pel discurs anullador del seu expeditiu professor de literatura, Juan (Antonio de la Torre).

Per lvaro voldr revertir aquesta improductivitat i nullitat com a escriptor escoltant les histries i el batec de la vida dels seus vens dimmoble on sha mudat desprs del trencament de la parella. Vens que a poc a poc, grcies a lintervencionisme dlvaro, esdevenen personatges moguts per lescriptor que ara ha trobat la seva vessant creativa, transformant-se en lautntic demirg dunes vides alienes. Aix el procs descriptura es proveeix de les histries que ell crea interferint i manipulant els seus convens, generant noves i dramtiques trames. Martn Cuenca aplica amb encert al film un aire de comdia de lesperpent, amb un personatge impagable que es gronxa entre el patetisme i la malcia, mentre juga alhora amb algunes convencions del gnere dels escriptors devorats o possets per la seva prpia obra o les seves quimeres.

Notcies - Cinema Catal . NET
Lelenc de la pellcula "Inmersin"

lectures: 47

Una crnica de Joan Millaret Valls

27 de setembre de 2017


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small