SITGES ES SERVEIX DE LES FAULES PER PARLAR DEL NOSTRE TEMPS
El Festival de Sitges ha exhibit en rang de Sessió
Especial la última proposta del sud-coreà Bong Joon-Ho, “Okja”, una coproducció
amb Estats Units, de la mà de la cadena Netflix, excessivament deutora d’una mirada massa
infantil i ingènua. Els aires de faula impregnen també una pel·lícula molt més adulta i crítica
com és “Jupiter’s Moon” de l’hongarès Kornél Mundruczó, exhibida en la Secció
Oficial Fantàstic, que situa l’epicentre de l’acció en el drama dels refugiats europeus i que
s’acaba malmetent per un excés de transcendentalisme.
Auca animalística
“Okja” és un film de marcat caire fantàstic, però que es situa lluny de les
conegudes pel·lícules de monstres del director Bong Joon-Ho com “The Host” (2006) o del
thriller més desencisat com “Memories of Murder” (2003), dotat ara d’una mirada molt més
infantil i ingènua. El títol respon al nom d’una bèstia tan gegant com inofensiva, un
superporc, criat en una zona rural coreana a càrrec d’un pagès local i la seva néta, Mija
(Seho Hyun Ahn). Aquesta truja monumental, fruit d’una mutació genètica, forma part
d’una cadena mundial, Mirando, multinacional revestida d’ecologisme, la qual encarrega retornar
la bèstia als Estats Units per morir en un escorxador.
Mirando és una societat mercantil comandada per Lucy Mirando (Tilda Swinton) i
que compta amb un presentador estrella, Dr. Johnny Wilcox (Jake Gyllenhaal), desplaçat
als llocs d’engreix dels porcs. El nus dramàtic d’aquesta passatemps intranscendent rau
aleshores en la recerca de la seva mascota de part de la nena, forçada a desplaçar-se a Nova
York, en una missió que es veurà recolzada per un grup animalista subversiu dirigit per Jay
(Paul Dano).
“Okja” acaba sent un conte infantil amb missatge proteccionista dels animals
acompanyat d’un vernís de crítica al capitalisme global. L’aire de faula simpàtica es veu
malaguanyada per una actuació extemporània, amb predilecció pel grotesc, dels actors principals
americans, que cauen manta vegades en el patetisme. Per jugar la carta de la conya crec que la
part de comèdia resulta doncs la menys treballada, amb unes actuacions amanerades, sense cap
bri de gràcia, en general i, en particular, Gyllenhaal, en el seu pitjor paper.
L’ángel de l’anunciació
“Jupiter’s Moon” de Kornél Mundruczó combina, en un difícil equilibri,
el realisme i el fantàstic. El seu protagonista, el jove refugiat sirià Aryan (Zsombor
Jéger), que viatja amb el seu pare, és disparat al traspassar la frontera i malferit
descobreix per sorpresa que pot levitar. Aryan serà ajudat per un metge d’hospital, Stern
(Merab Ninidze), un personatge desenganyat i cínic, que el protegeix altruísticament
però que també l’utilitzarà. Stern vol aprofitar els poders sobrenaturals del noi com una
espècie de reclam de fe per a una societat descreguda.
A través d’aquest fet Mundruczó recrea moments brillants i hipnòtics, de gran força
visual, combinant el cos flotant en l’espai mentre una casa gira sobre sí mateixa, com aquells
moments de suspensió temporal instituïts per “Origen” de Nolan. El fet de volar resulta un acte
anormal, associat al meravellós, i que aquí s’empra amb una voluntat més religiosa, associat
com està a la condició d’allò miraculós. El noi que s’enlaira és com un àngel de la revelació,
l’anunciant d’una nova època que superarà la manca de valors religiosos i social en una
societat deshumanitzada i descreguda. Un discurs que combina la urgència de la condemna de la
situació dels refugiats europeus perseguits amb el cristianisme.
Un film molt benintencionat que s’atreveix a parlar dels mals del nostre temps tot
denunciant una societat autoritària i parafeixista, una especulació d’arrel orwelliana, però
que un excés d’espiritualitat acaba danyant l’atrevida proposta. Una faula futurista ancorada
en la realitat d’una societat hongaresa extrapolable a la societat europea també. Una connexió
evident, tot i la forçada analogia que estableix el director al servir-se de l’astrologia en el
títol original del film, “Lluna de Júpiter”, una lluna descoberta i batejada per Galileu.
