SITGES ES SERVEIX DE LES FAULES PER PARLAR DEL NOSTRE TEMPS
El Festival de Sitges ha exhibit en rang de Sessió Especial la última proposta del sud-coreà Bong Joon-Ho, “Okja”, una coproducció amb Estats Units, de la mà de la cadena Netflix, excessivament deutora d’una mirada massa infantil i ingènua. Els aires de faula impregnen també una pel·lícula molt més adulta i crítica com és “Jupiter’s Moon” de l’hongarès Kornél Mundruczó, exhibida en la Secció Oficial Fantàstic, que situa l’epicentre de l’acció en el drama dels refugiats europeus i que s’acaba malmetent per un excés de transcendentalisme.
Auca animalística
“Okja” és un film de marcat caire fantàstic, però que es situa lluny de les conegudes pel·lícules de monstres del director Bong Joon-Ho com “The Host” (2006) o del thriller més desencisat com “Memories of Murder” (2003), dotat ara d’una mirada molt més infantil i ingènua. El títol respon al nom d’una bèstia tan gegant com inofensiva, un superporc, criat en una zona rural coreana a càrrec d’un pagès local i la seva néta, Mija (Seho Hyun Ahn). Aquesta truja monumental, fruit d’una mutació genètica, forma part d’una cadena mundial, Mirando, multinacional revestida d’ecologisme, la qual encarrega retornar la bèstia als Estats Units per morir en un escorxador.
Mirando és una societat mercantil comandada per Lucy Mirando (Tilda Swinton) i que compta amb un presentador estrella, Dr. Johnny Wilcox (Jake Gyllenhaal), desplaçat als llocs d’engreix dels porcs. El nus dramàtic d’aquesta passatemps intranscendent rau aleshores en la recerca de la seva mascota de part de la nena, forçada a desplaçar-se a Nova York, en una missió que es veurà recolzada per un grup animalista subversiu dirigit per Jay (Paul Dano).
“Okja” acaba sent un conte infantil amb missatge proteccionista dels animals acompanyat d’un vernís de crítica al capitalisme global. L’aire de faula simpàtica es veu malaguanyada per una actuació extemporània, amb predilecció pel grotesc, dels actors principals americans, que cauen manta vegades en el patetisme. Per jugar la carta de la conya crec que la part de comèdia resulta doncs la menys treballada, amb unes actuacions amanerades, sense cap bri de gràcia, en general i, en particular, Gyllenhaal, en el seu pitjor paper.
L’ángel de l’anunciació
“Jupiter’s Moon” de Kornél Mundruczó combina, en un difícil equilibri, el realisme i el fantàstic. El seu protagonista, el jove refugiat sirià Aryan (Zsombor Jéger), que viatja amb el seu pare, és disparat al traspassar la frontera i malferit descobreix per sorpresa que pot levitar. Aryan serà ajudat per un metge d’hospital, Stern (Merab Ninidze), un personatge desenganyat i cínic, que el protegeix altruísticament però que també l’utilitzarà. Stern vol aprofitar els poders sobrenaturals del noi com una espècie de reclam de fe per a una societat descreguda.
A través d’aquest fet Mundruczó recrea moments brillants i hipnòtics, de gran força visual, combinant el cos flotant en l’espai mentre una casa gira sobre sí mateixa, com aquells moments de suspensió temporal instituïts per “Origen” de Nolan. El fet de volar resulta un acte anormal, associat al meravellós, i que aquí s’empra amb una voluntat més religiosa, associat com està a la condició d’allò miraculós. El noi que s’enlaira és com un àngel de la revelació, l’anunciant d’una nova època que superarà la manca de valors religiosos i social en una societat deshumanitzada i descreguda. Un discurs que combina la urgència de la condemna de la situació dels refugiats europeus perseguits amb el cristianisme.
Un film molt benintencionat que s’atreveix a parlar dels mals del nostre temps tot denunciant una societat autoritària i parafeixista, una especulació d’arrel orwelliana, però que un excés d’espiritualitat acaba danyant l’atrevida proposta. Una faula futurista ancorada en la realitat d’una societat hongaresa extrapolable a la societat europea també. Una connexió evident, tot i la forçada analogia que estableix el director al servir-se de l’astrologia en el títol original del film, “Lluna de Júpiter”, una lluna descoberta i batejada per Galileu.
