cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LA POR S EL QUE MOU EL MN

Arriba als cinemes lesperada adaptaci de la novella homnima d Albert Snchez Piol, La pell freda, de la m del cineasta francs Xavier Gens, que ha comptat amb coproducci internacional, rodada amb actors britnics i espanyols, i parlada en angls. Lacci es situa el 1914 quan un oficial atmosfric (David Oakes) s destinat a un illot per substituir al seu predecessor un cop ha transcorregut el perode establert de 12 mesos. Per lanterior oficial sembla desaparegut quan descobreixen un solitari i esquerp habitant en el far de lilla, Gruner (Ray Stevenson), un home mig trastocat que ha reforat el far amb tota mena destaques i elements punxants.

La geografia inquietant i misteriosa de lindret la conforma una illa volcnica, erma, sense vida vegetal, en un lloc remot de loce Atlntic, com si es tracts de lilla del far de la fi del mn de Verne. El nouvingut comena les seves indagacions cientfiques per s veu assetjat al vespre per uns monstres marins que surten del mar, resistint els embats unes tres nits abans de demanar conviure amb el faroner per salvaguardar la seva vida. Un ingredient terrorfic que porta lunivers verne vers els territoris de lhorror de Lovecraft.

Ambds inquilins es dedicaran a repellir lassalt incessant dels atacants, enfrontant-se al setge permanent duns ssers marins que volen apoderar-se de lilla quan cau la nit, i ho fan com una rutina diria. Repellir lescomesa dels salvatges s prcticament lnica finalitat dels dos homes a lilla, una vida entregada al combat, en tensi constant, una histria de supervivncia al lmit, sempre pendents de municions i provisions, establint un cercle vicis interminable.

La pell freda del ttol alludeix al tacte daquests amfibis, especialment pel que respecta a la criatura dona-peix que conviu en captivitat al far, Aneris (Aura Garrido), ensinistrada dalguna manera per Gruner, que la tracta amb agressivitat i duresa, i lutilitza per desfogar-se sexualment. Una criatura que daltra banda commou dalguna forma al visitant, molt ms receptiu i comprensiu envers ella, procliu a la tendresa i lamabilitat, intuint-se un cert enamorament. Dos comportaments enfrontats que apunten una mica al desdoblament hum, entre la bestialitat de Gruner i la sensibilitat curiosa de loficial atmosfric.

Lallament absolut durant mesos, lluny de les rutes martimes, els mant reclosos en aquell tros de terra inert, impossibilitats descapar o de fugir. La soledat o la insularitat esdevenen tamb factors que mouen al qestionament existencial, a la reflexi sobre la condici humana, permetent aix la profusi de cites de poetes romntics o plans que recorden figurativament torbadores escenes del pintor Friedrich. Unes condicions extremes de subsistncia que poden portar tamb a la bogeria.

Ms enll de la superfcie del relat fantstic, un dels grans temes de fons s lassumpte de lalteritat, la percepci de laltre. Lhostilitat i el rebuig envers aquests monstres, espcie de criatures prehistriques que contradiuen les teories darwinianes, ja hem vist que genera un clima de guerra constant. En lloc dexplorar la convivncia o la cohabitaci, els illencs viuen installats en la por i el recel envers els assaltants, sensacions anlogues a les que ens poden moure al rebuig als estrangers, els immigrants o els refugiats, fent bona una de les sentncies de Piol, la por s el que mou el mn.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de la pellcula

lectures: 31

Una notcia de Joan Millaret Valls

20 d'octubre de 2017


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small