L’estrena de l’ambiciosa coproducció internacional “El secreto de Marrowbone”, debut en el llargmetratge del reputat guionista de films d’èxit mundial de Juan Antonio Bayona com “El orfanato” o “Lo imposible”, Sergio G. Sánchez, explota sense massa esma el model de les cases encantades. El punt de partida és una família anglesa fugitiva que troba el refugi i l’anhelada harmonia en una nova casa als Estats Units, canviant el seu cognom habitual pel de Marrowbone, el nom de la mansió.
Però aleshores la trama deixa el grup de germans retinguts en aquesta casa aïllada després de la mort de la mare, una defunció que amaguen a tothom per preservar la propietat de la casa, mentre el germà gran és l´únic que pot sortir a l’exterior quan vol, en direcció cap al poble, on es fa amic d’una jove bibliotecària, Allie (Anya Taylor-Joy).
Els germans viuen assetjats per temors del passat que tenen alguna cosa a veure amb la figura del pare, i que es manifesten a través dels recursos habituals del gènere de cases habitades per fantasmes, com grinyols de portes, miralls coberts amb llençols, ensurts i efectes paranormals. En aquesta situació s’esbossa un retrat grupal de nens orfes, confrontant la seva innocència a les seves pors, que viuen tenallats per un secret esglaiador que sembla amagar-se en els foscos racons d’unes golfes tapiades.
Al capdavall, “El secreto de Marrowbone”, el seu repartiment internacional, el seu pressupost d’altura, l’ampul·losa banda sonora o la concepció visual d’autèntic luxe, no són prou suficients per construir un sòlid relat fantàstic. Predomina la sensació d’un malaguanyat film d’atmosfera gòtica ambientat en un casalot atrotinat que acaba servint-se d’un buit en la narració per replantejar, de forma enganyosa, les imatges que hem vist, apuntant-se a la efectista moda dels trucs narratius a la recerca de la sorpresa que deixi al públic atònit.
