cinema catal� . caT
Notícies anteriors
PERFECTOS DESCONOCIDOS

Independentment de l’efecte que una comdia ha produt sobre un mateix, hi ha una prova bastant irrefutable sobre la seva eficcia i que resulta ben senzilla de fer. Aquesta no s altra que comprovar el nombre, volum i tipus de riures que provoca a la sala. I en el cas del darrer film d’lex de la Iglesia, no hi ha dubte que funciona, i fora, entre el pblic, i compleix amb escreix la seva funci principal d’entretenir i fer passar una bona estona a la gent, sense deixar de buscar radiografiar molts dels trets propis de la societat actual i la seva hipocresia. I per fer-ho, el director d’El da de la bestia recorre a un remake d’un film itali de l’any passat (Perfetti sconosciuti), cosa bastant indita a la seva carrera, i ms tenint en compte que es tracta d’un encrrec directe de Telecinco.

Circumscrita en el que podrem anomenar films sobre reunions d’amics (que tan recurrents han estat darrerament), t un punt de partida tan senzill, com que en el sopar de 7 amics, es decideix posar els mbils de tots sobre la taula i llegir en veu alta els missatges que van arribant i respondre les trucades amb el mans lliures. Evidentment ning gosa oposar-se a la idea, allegant que no tenen res a amagar, per poc a poc, trucada a trucada i missatge a missatge, van sortint a la llum els secrets ms ntims de cada una de les 3 parelles i l’altre amic. Sobre aquesta base, de la Iglesia aconsegueix possiblement el millor treball dels seus darrers anys, allunyant-se aparentment dels signes d’identitat que el van acompanyar els primer anys de la seva carrera, i demostrant una gran habilitat en estructurar l’acci quasi en un nic espai (el menjador on t lloc el sopar), sense que en cap moment el film es vegi llastrat pel perill de caure en una lgica teatral. De fet, aquest punt de partida no dista molt de l’anterior El Bar, en qu ja va experimentar amb un grup de (aquest cop si), perfectes desconeguts, que es veuen atrapats en aquest local mentre alg dispara a qualsevol que n’intenti sortir.

La pellcula, a ms d’una srie d’acudits i situacions certament hilarants, suposa una fotografia fora exacta dels nostres dies, i d’uns determinats perfils urbans en qu sota una perfecta aparena social, s’amaguen infinitat de conflictes de parella, d’identitat sexual, d’acceptaci i crisis personals, d’educaci dels fills.... sense oblidar la importncia de les noves tecnologies i la revoluci que han suposat a les nostres vides, com ara l’aparici d’una nova intimitat digital, per altra banda ms difcil de preservar.

La cinta, malgrat el seu to, no busca en cap moment el retrat amable dels personatges, sin despullar-los davant els seus amics i l’espectador, sortint-ne alguns bastant mal parats. En aquest marc, el director de La Comunidad actua com un veritable demirg, amb la collaboraci de l’element fantstic de l’eclipsis de sang que no pot evitar introduir tot i ser bastant prescindible, i va movent els personatges com figures sobre un tauler d’escacs, sota el ritme inequvoc d’una comdia cida, no exempta d’uns dilegs que, sota l’aparena d’espontanetat estan pensats i lligats al detall. Magnfica direcci d’actors, veritable senya d’identitat del realitzador, que sap treure tot el suc d’un csting molt ben trobat, i que es reparteix el protagonisme deixant moments per al llument individual, com ara la conversa d’Eduard Fernndez amb la seva filla. Aix doncs, quedeu avisats: a vegades s millor recrrer a un parxs, un monopoli o un cluedo, que no pas experimentar amb segons quines idees, per molt modernes i innocents que semblin.

Notcies - Cinema Catal . NET
El cartell de la pellcula

lectures: 23

Una crtica de Marc Serra

31 de desembre de 2017


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small