cinema catal� . caT
Notícies anteriors
DUPLICITATS BESSONES

Desprs de la meravellosa Carol (2015), a partir dun relat de Patricia Highsmith, el cineasta nord-americ Todd Haynes fa un canvi de registre i adapta Maravillas, un relat de Brian Selznick, reputat autor i illustrador de contes infantils, revelat en pantalla gran grcies a la deliciosa La invencin de Hugo (2011, Martin Scorsese). Desprs del mn adult i femen de Carol, Todd Haynes planteja amb "Wonderstruck. El museo de las maravillas", un viatge flmic a la infncia a travs de dos histries alternades, protagonitzades por dos nens diferents, per situades en dues poques diferents.

Sn dues lnies narratives dissociades en el temps, condemnades a retrobar-se, i que comparteixen el mateix neguit dels dos nens, la recerca dels pares i una vida millor. Als anys vint, Rose (Millicent Simmonds), una nena sordmuda, prcticament no coneix la seva mare, (Julianne Moore), una actriu famosa que triomfa en el cinema mut. Quan Rose veu que la mare actuar als escenaris a Nova York sescapa per anar a la ciutat per retrobar-la, sent acollida finalment pel seu germ gran, cuidador dun museu. I els anys setanta, un nen, Ben (Oakes Flegey), que fa poc ha perdut la seva mare (Michelle Williams) en un accident de trnsit, segueix una pista que el podria portar fins al seu pare desconegut, una nota amb remitent provinent duna llibreria novaiorquesa.

Dos itineraris infantils de caire inicitic, encara que separats per prop de cinquanta anys, dos rutes de reconstrucci de les seves rfenes vides, i que els acaba portant al mateix lloc, el Museu dHistria Natural de Nova York. Aix, al final, tendeixen a convergir i fusionar-se les dues trames, com dues histries quasi bessones. La semblana des de la diferncia, com orgens equiparables i coincidncia en el mateix escenari, es revela tamb pel tret fsic que els uneix, la sordesa recent a causa dun llamp en el cas de Ben.

El film resulta exquisit en molts moments, amb unes imatges precioses en blanc i negre corresponents als anys vint, combinades amb la fotografia en color pels anys ms recents absolutament impregnades de la esttica dels setanta. Una duplicitat cromtica que senriqueix amb lorientaci clara de conte o faula que impregna el relat, amb nous ingredients fantstics com miniatures i maquetes, que conjuguen la mgia infantil amb lentorn de la ciutat, o tamb instants brillants de pur cinema danimaci.

El prodigis embolcall visual i sonor, amb una banda sonora acuradssima de Carter Burwell, que ofereix una versi espatarrant dun tema de David Bowie en els crdits finals, no pot dissimular, per, el molest desgast de la prpia histria a les seves acaballes, quan el film sencalla definitivament. Tampoc jugar al seu favor una empallegosa tendncia a lemotivitat i sentimentalitat que acaba imposant-se com a tret distintiu, daltra banda, fora inherent al propi format ms infantil del qual sha revestit el film.

Notcies - Cinema Catal . NET
El cartell de la pellcula

lectures: 207

Una crtica de Joan Millaret Valls

6 de gener de 2018


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small