El cineasta britànic Martin McDonagh, responsable
de sorprenents i atípics films com ‘Escondidos en Brujas’ (2008) i ‘Siete psicópatas’ (2012),
burxa ara a "Tres anuncios en las afueras" en el subsòl d’una trama policíaca ambientada
en una petita localitat de l’estat de Missouri per fer emergir la pitjor cara de la noble
lluita que engega la seva protagonista principal, Mildred Hayes (Frances McDormand).
Mildred inverteix tots els seus estalvis en penjar tres cartells, amb textos diferents,
en tres tanques publicitàries en la carretera d’accés del poble, per denunciar la incompetència
e inoperància del sheriff local, William Willoughby (Woody Harrelson), que encara no ha
fet cap detenció ni ha resolt el cas de la violació i assassinat de la filla de Mildred, el
cadàver de la qual després va ser cremat.
Aquesta història de dolor i de súplica de justícia per reclamar l’ engarjolament del
culpable de l’esgarrifós crim, i que es presenta sota el paraigües del thriller, es transforma
en un policíac progressivament demencial, entelat per una revenja vindicativa a càrrec de
Mildred. I la presència d’un humor negre, tan incisiu com corrosiu, fa que ràpidament es
desbordin també els contorns del gènere, ara sota un vernís de comèdia tràgica presidida tant
pel patetisme dels seus personatges com per l’absurditat dels seus comportaments forassenyats i
rancorosos.
La venjança encegadora de Mildred és fruit d’un ressentiment feridor, una aplicació de
la màxima de l’ull per ull per satisfer els impulsos primers, els baixos instints. I tota la
simpatia del públic, solidari amb la creuada d’una genuïna mare coratge, s’acaba
problematitzant i diluint, ja que el personatge, al portar la seva missió punitiva a l’extrem,
esdevé cada cop més un personatge obsedit fins al llindar de la psicopatia.
McDonagh, posseïdor d’una mirada descreguda, destrossa així les cartes de la
identificació o el rebuig del públic envers els personatges al fer-los irreconeixibles a mesura
que la trama avança, es recargola, i s’enverina. Els personatges plans, estereotipats,
presentats d’un bell inici, ara resulten més polièdrics i gens diàfans. És una altre manera de
subvertir els codis, desfent prejudicis i trencant esquemes.
El film de McDonagh deixa un treball actoral prodigiós encapçalat per una
extraordinària Frances McDormand de gestualitat tensionada i nervis trencats – que l’ha fet
guanyadora del Globus d’Or a la millor actriu. McDormand està secundada, entre altres, per
Sam Rockwell, una mena de desgraciat psicòpata policial, una ment tan trastocada com
digne de llàstima - guanyador del Globus d’Or a millor actor secundari. També ofereix una
excel·lent feina d’escriptura del mateix cineasta McDonagh, amb un guió mil·limètric i precís,
l’engranatge d’un perfecte detonador explosiu - i que ha estat mereixedor del Globus d’Or al
millor guió.
‘Tres anuncios a las afueras’ - film reconegut com a millor pel·lícula de drama en els
recents Globus d’Or i ferma candidata amb aspiració de premi a la propera cerimònia dels Oscar
- és una sàtira endimoniada, una farsa desencisada, que funciona a tot drap, sense un moment de
respir. Entre rialles i a cops d’esclafits, el film ens parla d’una Amèrica profunda
descomposta i sense remei, que no deixa marge per a la pietat ni l’esperança.
