cinema catal� . caT
Notícies anteriors
EL CANT DEL CIGNE DEL PERIODISME

A comenament dels setanta la guerra del Vietnam seguia el seu llastims curs mentre el govern nord-americ enganyava premeditadament, i des de feia anys, al seu poble. Era una situaci bllica insostenible, corroborada pels seus propis informes interns, en qu es deia que la intervenci era desastrosa. En aquest context, un corresponsal del New York Times que cobreix el front, alarmat per aquest escndol del desgavell de Vietnam, roba arxius desclassificats del Pentgon on es revela com totes les administracions, des de Kennedy fins a Nixon, han tapat i maquillat el problema, i permet que el diari que els tregui a la llum.

Per durant lescomesa judicial de lestat a travs de la fiscalia per silenciar el rotatiu, el Washington Post pren el relleu de la publicaci dels papers, emparant-se en lesperit de servei pblic de la premsa, tot i les amenaces penals. Tot aquest enrenou, que posa el periodisme de paper entre lespasa i la paret, entre publicar i divulgar la veritat del qu est passant amb el merder del Vietnam o callar, est explicat des del punt de vista del Post. I, bsicament, dels seus dos protagonistes principals, la propietria del diria, Kay Graham (Meryl Streep), i el seu editor, Ben Bradlee (Tom Hanks).

Aquests moments convulsos pel periodisme nord-americ, uns dies que van estremir la professi i al mateix pas, mant els codis dun genu i enrgic cinema histric, que procura reproduir els fets i prendre el pols al moment. Spielberg repassa, com en altres ocasions, fets significatius que afecten polticament i socialment als Estats Units, tal com va fer amb els atemptats terroristes de les olimpades de Munich de lany 1972 a Munich (2006) o amb la figura histrica del president Lincoln a Lincoln (2012). I labast histric de Los archivos del Pentgono es complementa, tamb, amb un altre enfocament en la seva condici desplndid film sobre el periodisme, un gnere cinematogrfic en si mateix als Estats Units.

Ms enll de la valentia dambds protagonistes, capaos de sostreures a les seves complicitats inevitables amb el poder des de lamistat actual de Kay amb el secretari de Defensa, Robert McNamara (Bruce Reenwood) o la familiaritat passada de Ben amb els Kennedy i complir amb els principis del periodisme, sobresurt especialment lactitud valenta de Kay. Es tracta duna dona en la gola del llop, rodejada sempre dexecutius homes, en uns moments crucials en qu el Post entrar a participar en borsa amb el suport de diversos bancs, obrint la nova era del periodisme. El trajecte de Kay, dona que sha trobat al front del diari desprs de la mort del marit, la porta a un meritori empoderament femen, reivindicant-se com a protagonista quan el seu paper era el duna dona destinada a ser un mera figura de palla. Tot i les pressions i xantatges, Kay optar per larriscada decisi de publicar, desafiant alhora les restriccions imposades per Nixon - present com una figura desquena, sinistra i mefistoflica, en el seu despatx de la Casa Blanca - a risc de perdre patrimoni i ser engarjolada.

La histria s coneguda i resta com a exemplar el veredicte del jutge que es va ocupar del casi ja que va eximir de qualsevol responsabilitat als diaris involucrats en lafer, sentenciant que, per damunt de tot, preval el sagrat deure de la llibertat dexpressi i que la seva feina es deu als lectors, als governats, i no als governants. I el film desprn tot el romanticisme i el misticisme que envolta el periodisme ents com a quart poder, baluard de la llibertat dinformaci, que fiscalitza i controla el poder poltic, un pilar bsic de la societat nord-americana.

Spielberg du a terme una realitzaci superba, magistral, fent gala dun classicisme elegantssim i exquisit. Per aquest film regi i el seu fervors allegat sobre la llibertat de premsa i el manament dinformar als lectors per damunt de les pressions governamentals sembla, avui dia, sepultat pel temps. En el film ja sapunten els smptomes del canvi de paradigma dels mitjans de comunicaci periodstics, controlats finalment per corporacions econmiques i bancs, que bsicament dicten les lnies editorials i els seus continguts informatius. Amb la seva oda al periodisme lliure de constriccions, segur que Spielberg aplica a Los archivos del Pentgono una mirada actual, i que aquesta va adreada a lera Trump. Per la sensaci final, ms enll de transmetre tota la urgncia i la veritat del moment, el qu bonic que va ser tot plegat, el valor testimonial, als nostres ulls tot pren un aire de faula capriana - els bonics i emotius credos democrtics de Frank Capra.

Vist des de casa nostra i en el context actual, aquest bell panegric es dissol com un terrs de sucre quan constatem amb amargura com els grans rotatius en paper actuen ms a crossa del poder que no pas com a fustigadors seus. Els grans diaris daqu es dediquen sense vergonya ni embuts a sostenir el poder per preservar-lo, obeint a foscos interessos econmics i poltics. I s que el fabuls film del mestre Spielberg s, en realitat, un miratge, ja que entona el cant del cigne de tota una concepci del periodisme.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de la pellcula

lectures: 212

Una crtica de Joan Millaret Valls

19 de gener de 2018


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

Quina enveja la separaci de poders real que descriu el film, amb un poder judicial decidint lliurement i no sotms al poder poltic. Vaja, igualet que aqu....
Atticus. F.29-01-2018

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small