cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LA CIUTAT DELS NENS PERDUTS

Desprs de la demolidora i pessimista cinta sobre la corrupci humana i estatal que era Leviatan (2014), el rus Andrey Zvyagintsev insisteix de nou en una altre pellcula ssmica, Sin amor. Premi del Jurat del festival de Cannes i nominada als Oscar com a millor pellcula estrangera, Sin amor s una nova histria ombrvola i desassossegant, en aquesta ocasi sobre la destrucci infantil, a partir del retrat duna parella que sest divorciant de males maneres, Boris (Alexey Rozin) y Zhenya (Maryana Spivak), mentre intenten refer la seva vida per separat.

Durant aquesta separaci convulsa i la gestaci dunes noves relacions de parella, el fill de dotze anys dambds, Alyosha (Matvey Novikov), apareix com el principal damnificat. Els estralls del divorci sacarnissen en el noi enmig de legoisme i els retrets del grans, en lagressivitat i la violncia verbal que empren. En aquesta conjectura enverinada, desproveda damor i de qualsevol sentiment de caliu o confort hum, ning pare esment en el menut, deixat de banda, aclaparat per un dolor i un sofriment indescriptible.

Lamor nou que esclata en les renovades parelles deixa una delectaci pels cossos a travs del sexe i el plaer, una flama sensual que es viu amb una intensitat celebrativa, una entrega pletrica, agreuja encara ms el feridor contrast amb la dissortada criatura, sser inexistent, invisible, a ulls dels seus progenitors. El fill mancat dafecte s un nen oblidat, descuidat, que acabar desapareixent fsicament descena, perdut, mort o amagat en un lloc inconegut.

Aleshores arriba la angoixa i la impotncia de la recerca del petit, les batudes, infructuoses i dilatades en el temps, en la qual els pares shan implicat. Aquesta dura prova els acabar afectant a ells de retruc, assetjats pel pes de la crrega de la desaparici del fill, dessagnant les ferides prvies. Tot plegat acaba afegint un deix damargura i desencs a un film que reflecteix tan la desintegraci familiar com la descomposici dun pas, per extensi.

Cal subratllar que Zvyagintsev, amb una elegncia freda i distant, sap treure un gran profit dunes acuradssimes seqncies dinteriors. Espais duna geografia de la buidor que acaba per crear un contrast abrupte, quasi irreconciliable, amb el bosc callat que envolta la ciutat i els apartaments. Es tracta dun espai natural associat al nen solitari i taciturn, un paisatge darbres retorats i tombats, figures naturals espectrals, territori dall fosc i esgarrifs. Un espai que actua com a extensi del silenci eixordador del nen, un entorn que obra precisament el film. Un prembul, encarnat en el paisatge boscs cobert de neu, que ens acaba portant, al capdavall, a una atmosfera glida de conte cruel i desesperat.

Notcies - Cinema Catal . NET
EL cartell de la pellcula

lectures: 192

Una crtica de Joan Millaret Valls

29 de gener de 2018


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small