cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LES NOIES SN GUERRERES

Partint de lesttica del videojoc, "Tomb Raider" incorpora ara un canvi de paradigma amb recanvi de protagonista. De la sofisticaci, lespectacularitat i els atributs duna superherona, gentilesa del cos tan voluptus com sinttic dAngelina Jolie, passem ara a la noia senzilla amb prestacions ms humanes, especialment les virtuts atltiques. Aquesta renovada Lara Croft va a crrec ara duna jove ms terrenal, interpretada per lactriu sueca Alicia Vikander - Ex Machina (2015, Alex Garland) o La joven danesa (2015, Tom Hooper).

Tomb Raider desemboca aix en una certa aventura de regust neoclssic, amb acci de vella escola, a lestil revisionista de larqueleg Indiana Jones, a travs dun imaginari dilles remotes, mapes misteriosos i tombes secretes. Una aventura que es nodreix dun conflicte primordial, a lombra de la figura dun pare desaparegut, presentant una Lara Croft com a adolescent rebel, amb un treball precari, tot i pertnyer a la rica nissaga del seu pare milionari Croft (Dominique West). Una filla confrontada aix a la urgncia de tancar duna vegada el captol dun pare donat per mort des de fa anys.

En aquest al daventura ms planera i menys supeditada als efectes digitals, sinstitueix lelement fonamental de la corredissa, la carrera, el combustible fssil del cinema daventures i dacci. Tenim una persecuci amb bicicleta a Londres, una cursa dobstacles entre les barquetes de pescadors dun port asitic o la participaci en un joc de pistes, passant pantalles, en les profunditats sinistres duna muntanya de pedra on samaga la tomba que tothom busca. Una altre element nuclear s el buit, amb una Lara Croft penjada en abismes, sempre al llindar del precipici, esquivant la caiguda. Sense oblidar un altre tret diferencial, el dexperta llanadora de fletxes, com una genuna amazona guerrera.

Un passatemps tan dists com discret, sense cap atractiu destacable, llevat duna entretinguda seqncia amb Lara Croft en un rovellat bombarder sinistrat encallat en una cataracta. Tamb un film que demostra les seves limitacions, amb una impotncia manifesta, quan intenta esbossar un component melodramtic a remolc de la dolorosa relaci amb un pare absent. Al final, en paraules de la imprevista Lara saltarina, resta un leslgan caracterstic que empeny al moviment i a nous desafiaments i reptes aventurers, la frase tinc feina a fer. Tota una declaraci de principis que ressegueix la petja paterna, i lluny de lavorrida comoditat dun empori familiar, assistim al naixement duna nova herona nascuda per crrer.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de la pellcula

lectures: 39

Una crtica de Joan Millaret Valls

16 de març de 2018


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small