cinema catal� . caT
Notícies anteriors
CANES 2018 RECLAMA UNA MIRADA SOLIDRIA

El 71 Festival de Cinema de Cannes avana a tota mquina i aquest dimecres dia 9 arrancaven simultniament dos competicions que funcionen en parallel a la sacrosanta Secci Oficial, epicentre on s’apleguen la majoria de mirades, ens referim a la Setmana de la Crtica i la Quinzena dels Realitzadors. Entre les accions destacades de la jornada destaca el premi La Carrossa d’Or a Martin Scorsese, amb projecci del clssic modern ’Malas calles’. En el terreny de la cineflia tamb ha tingut lloc la projecci de l’esperat documental ’The Eyes of Orson Welles’ del crtic i historiador Mark Cousins. un itinerari per l’univers pictric d’Orson Welles de la m de la seva filla Beatrice Welles.

Per avui el Festival s’ha posat reivindicatiu i a travs de diferents propostes ha reclamat l’atenci de l’espectador per temes socials i poltics d’inters. Un dels esdeveniments del dia ha estat el documental de ms de vuit hores de Wang Bing, ’Dead Souls’, sobre els supervivents dels camps de reeducaci xinesos on va ser internats milers de persones titllades de dretanes pel rgim l’any 1957, sotmesos a treballs forats. Molt punyent ha estat el cineasta ucrans Sergei Loznitsa que desprs de competir en l’edici de l’any passat del Festival de Cannes en Secci Oficial amb ’A Gentle Creature’, ara ha tingut l’honor d’inaugurar la secci parallela, tamb a competici, Un certain regard, amb un film sobre la guerra sorda i bruta d’ucranesos i russos a ’Donbass’. I pel que fa a la Secci Oficial, la primera participaci a Cannes del realitzador egipci-austrac A. B. Shawky ha consistit en un film sobre un desclassat que suplica l’estima i la comprensi per la seva condici de leprs a ’Yomeddine’.

’Yomeddine’ d’A. B. Shawky. Els oblidats

’Yomeddine’ d’A. B. Shawky sobre un leprs curat de la seva malaltia, Beshay (Rady Gamal), per que viu recls en una leproseria i que desprs de la mort de la seva dona emprn una valenta road movie a la recerca de la famlia que l’havia oblidat. En aquest incert itinerari trobar un inesperat company, un nen orfe, Obama (Ahmed Abdelhafiz), que fuig d’un orfenat. En el trajecte amb carreta sn enganyats, rebutjats o pateixen en contratemps de la dissortada mort de l’ase que els porta. Una pellcula d’itinerncia i aventurera que, a part de la carreta, es serveix del tren, camioners solidaris o barcasses per travessar el Nil.

El film per demostra una tendncia al miserabilisme, des dels mateixos protagonistes principals, o la muntanya d’escombraries on el protagonisme busca ferralla i qualsevol cosa per treure’n profit. En una de les etapes conformen una estranya confraria de paries, ssers deformes, ’freaks’ com s’autoanomenen, expulsats als marges de la societat, per un espai on es troba la camaraderia entre iguals. La histria esdev finalment una faula moderna sobre la tolerncia, denunciant l’ostracisme envers els leprosos, posant en evidncia que es tracta d’una marginaci arrelada en la societat egpcia, carregada de prejudicis. Una pellcula ben intencionada, de factura sbria, molt equilibrada i efica en el seu discurs.

’Donbass’ de Sergei Loznitsa. La fi de les certeses

Loznitsa presenta ’Donbass’, ttol que correspon al nom d’una regi de l’est d’Ucrana que viu enmig de combats entre separatistes russos i ucranesos, un territori fronterer, mena de terra de ning, on predomina el buit de poder i regna l’odi i, sobretot, la propaganda falsejada. Un film que el seu director vol que transcendeixi la seva dimensi de conflicte local a un nivell ms general, assenyalant una batalla pel control de la informaci i la confecci del relat. Loznitsa, que s’ha servit de gravacions amateurs de testimonis de les escaramusses, reconverteix aquests valuosos enregistraments, que mai es veuen fsicament en el film, en un relat de ficci fet a base d’episodis desconnectats entre s. S’apropia de nou de recursos de la mirada documental, no endebades havia estat el director del documental ’Madan’ (2014), per ara amb aquesta mirada calidoscpica de naturalesa fragmentria.

Tamb fa gala de diferents registres, com la pardia i el grotesc, com un casament d’una parella de rebels russos, o tamb l’absurd i la comicitat en d’altres escenes. Altres sn moments de crueltat, com la vexaci pblica de les vctimes, i en altres aborda la discrecionalitat de les autoritats i la corrupci enquistada. Per tamb es fa ress de la violncia seca, a travs d’explosions, que arriben de manera imprevista, la guerra en estat brut amb el seu reguitzell incomprensible de vctimes.

I tanca el film amb una frmula narrativa circular en qu dna un nou gir ple d’incertesa i inquietud a l’escena inicial, una pantomima sobre la mentida organitzada, les fake news en tota regla, amb una guerra fabricada, amb actors maquillats ad hoc, per ser entrevistats davant les cmeres de televisi amb un gui estudiat. Igual que els mecanismes d’un film de ficci, entrellaant el cinema i l’art d’enganyar amb all real. Si la guerra en s mateixa ja s un combat per la informaci, el desenlla, magistral, resulta demolidor, instituint la falta total de certeses.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de la pellcula "Donbass"

lectures: 16

Una crnica de Joan Millaret Valls/AMIC

10 de maig de 2018


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small