cinema catal� . caT
Notícies anteriors
DOBLET DE DONES AL CAPDAVANT DEL FESTIVAL DE CANNES

El 71 Festival de Cinema de Cannes ha afavorit la selecci de cineastes a competici i hem tingut la presncia de la realitzadora francesa Eva Husson - directora que va debutar amb un film sobre l’adolescncia, ’Bang Gang’ (2015) -, amb un discret film protagonitzat per un grup de dones guerrilleres kurdes i una periodista francesa, ’Les filles de soleil’. I en Secci Oficial, novament una directora bregar per obtenir la Palma d’Or, la italiana Alice Rohrwacher, que desprs de l’xit aconseguit pel seu anterior film ’El pas de las Maravillas’ (2014), Premi Especial del Jurat de Cannes, ha presentat enguany una preciosa faula social, ’Lazzaro felice’, amb el catal Sergi Lpez en el seu repartiment.

Cineflia

D’altra banda, un dels reclams ms cinfils del certamen, la secci Cannes Classics, ha tingut un dels seus plats forts amb la projecci especial del clssic modern de la cincia-ficci, ’2001. Una odisea del espacio’ d’Stanley Kubrick, en motiu del seu 50 aniversari, una versi original presentada com un autntic esdeveniment en l’espectacular format de 70 mm. Sense abandonar els referents cinfils del dia, conv destacar el nou remake del clssic literari de Ray Bradbury, ’Fahrenheit 451’, ara a crrec del nord-americ Ramin Bahrani, una producci dels estudis HBO i amb protagonisme de Sofia Boutella, Michael B. Jordan o Michael Shannon, que actualitza la clssica versi anglesa d’aquest relat clau de la cincia ficci a crrec del francs Franois Truffaut l’any 1966 per que es mostra incapa de fer-ne una versi perdurable.

Catalunya

No podem passar per alt la bona nova del premi que s’ha atorgat aquest diumenge 13 de maig a la realitzadora catalana Carla Simon, directora de la gran pellcula de l’any passat, ’Estiu 1993’. Simon ha estat reconeguda per una iniciativa de Kering i el mateix Festival de Cannes amb el premi Women in Motion Young Talent Award 2018, un reconeixement que respon a la poltica de visibilitzar la presncia femenina en el cinema.

I no podem oblidar el ress meditic que han creat les paraules de Godard, en una indita connexi telefnica, a travs de Face Time, que en la roda de preguntes del seu film a competici, ’Le livre d’image’, va deixar anar una picada d’ullet prou eloqent sobre la situaci actual de Catalunya, que la comparava amb les dificultats del cinema d’autor actual, en qu la frase textual deia, el cinema, com Catalunya, t dificultats per existir. Aquest record per Catalunya no s cap estirabot, ja que el mateix Godard a ’Le livre d’image’ mostrava de forma breu per ben explcita, la frase inscrita en la pantalla, ’Homenatge de Catalunya’, en un dels fragments del seu film, un homenatge indubtable tant a Catalunya, com a l’obra homnima de George Orwell, sense citar-lo.

"Les filles de soleil" d’Eva Husson. Dones en combat

’Les filles de soleil’, dirigida i escrita per la realitzadora francesa Eva Husson, s un altre film de guerra inspirat en conflictes armats d’aquest mn tan convuls i agitat com s el nostre. Una preocupaci certificada alhora pel film inaugural d’Un certain Regard, ’Donbass’ de Sergei Loznitsa, sobre el conflicte armat entre Ucrana i Rssia. ’Les filles del soleil’ est centrada en unes combatents kurdes que lluiten contra Estat Islmic, sn un grup de dones que han estat esclavitzades i violades pels talibans i que un cop alliberades s’han mobilitzat per crear un batall militar femen.

El film comena amb l’arribada al front de guerra d’una veterana periodista de guerra francesa, Matilde (l’actriu i cineasta Emmanuelle Bercot), qui queda sorpresa de conixer a una lder kurda molt carismtica, Bahar (Golshifteh Farahani). La trama es conforma a travs de repetits flashbacks al passat de Bahar, records compaginats amb el present de l’ofensiva per reconquerir el poble d’ella pres pels talibans. Descobrirem a travs de l’evocaci del passat els fets que l’han portat a ser una combatent, ella era una advocada iazidista a qui els talibans assassinen el marit mentre ella i el fill sn segrestats juntament amb altres dones de la poblaci.

Les escaramusses prpies de la guerra, el pla de reconquesta lde a ciutat ocupada, es combina alhora amb la recerca desesperada de Bahar per trobar el seu fill en poder dels talibans, els quals han convertit l’escola laica del poble en una escola cornica, amb els escolars reconvertits en nens de la guerra. El drama personal de la guerrillera es solapa tamb amb el drama interior de la periodista, forjant aix una amistat plena de camaraderia i confessions ntimes, unides per la tragdia que ha marcat a cadascuna. Husson fa entrar en escena tamb el paper assignat al periodista, a qui si li demana alguna cosa ms que distncia i fredor en el tractament dels conflictes, un comproms i una implicaci personal en defensa de la veritat.

Una qesti d’tica periodstica que ha estat present tamb en un altre film sobre reporters de guerra com s el cas de la cinta d’animaci de participaci espanyola ’Another Day of Life’, sobre l’experincia prpia del reporter i escriptor polons Ryszard Kapuscinski a Angola l’any 1975. s un film manifestament reivindicatiu del paper de les dones, agrupades aqu contra el ultratge i la seva violentaci per part dels homes d’Estat Islmic. s un film feminista, doncs, per tamb un film de dones, fet d’intimitats i complicitats mtues. Llstima que la sensaci final que deixa el film no pot superar el registre dels llocs comuns del gnere bllic amb reporter, de transcendir aquests tpics.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de la pellcula "Les filles de soleil"

lectures: 80

Una crnica de Joan Millaret Valls/AMIC

17 de maig de 2018


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small