cinema catal� . caT
Notícies anteriors
EL FESTIVAL DE CANNES ES VEU MARCAT PEL RETORN DE SPIKE LEE I LARS VON TRIER

El realitzador nord-americ de color Spike Lee ha reaparegut amb empenta al 71 Festival de Cannes en la seva tercera aportaci a la Secci Oficial, desprs de ms de 25 anys dabsncia, quan va participar-hi amb seus primerencs films Haz lo que debas (1989) i Jungle Fever (1991). Enguany ha portat el thriller policac Blackkklansman, adaptaci del llibre homnim de Ron Stallworth, sobre una investigaci policial dels setanta per desemmascarar la violenta secta racista Ku Klux Klan.

Sobresurt tamb el retorn de Lars von Trier a Cannes, repudiat pel certamen francs lany 2011 desprs de la seva roda de premsa de Melancholia film que va donar a Kristen Dunst el premi a la millor interpretaci femenina del certamen - per unes declaracions polmiques en qu el cineasta dans mostrava les seves simpaties per Hitler. Encara que fora de competici, el polmic cineasta ha portat a la gran pantalla el provocador thriller The House That Jack Built sobre un assass en srie.

"Blackkklansman" dSpike Lee. America, first

El film de Spike Lee s una intriga policial centrada als anys 70 a la ciutat de Colorado Springs amb un agent blanc infiltrat en lorganitzaci racista KKK, Flip Zimmerman (Adam Driver). De fet, es tracta de la primera operaci de responsabilitat del primer policia de color que acaba dentrar en el cos de policia local, Ron Stallworth ( John David Washington fill del popular actor Denzel Washington), desprs que se li encarregus fer tasques despionatge als activistes negres ms radicals, el moviment Black Panters.

Tot i la virulncia del moment amb una agitaci social als carrers per causes tniques, preval generalment un to de comdia, sovint de pardia, en qu els racistes blancs, ells mateixos pura caricatura, sn carn de rialles. En aquest enfocament fora desenfadat hi ha un bon treball per construir dilegs plens dironia i sarcasme, per exemple, sobre tpics entre blancs i negres. Enmig dacudits i gags de comdia, destaca tamb el cmic dels protagonistes principals, tant Flip com Ron, fusta de comicitat,

Blackkklansman gaudeix duna lectura actual que es fa evident en el decurs del film, a travs deslgans dels supramacistes blancs i que desprs han esdevingut trets distintius del discurs del president Trump, com el lema America, first. Un parallelisme que es fa explcit en les imatges documentals finals, pertanyents a successos de violncia de lany 2017. Spike Lee posa de manifest el racisme latent en la societat americana, recordant com el cinema ha contribut a perpetuar aquests patrons en films mtics sobre la causa sudista com El nacimiento de una nacin (1914, D.W. Griffith) o Lo que el viento se llev (1939); o remembrant fets esgarrifosos de linxament pblics histrics de gent de color. Potser espervem una diatriba ms contundent i sense contemplacions contra les barbaritats continuades en el temps a mans dels segregacionistes als Estats Units, venint dun defensor de la causa afroamericana com s Spike Lee. I s que predomina un esperit amable i simptic, a to amb latmosfera de confraternitzaci que regna en la prpia comissaria on treballen els policies Ron i Flip.

"The House That Jack Built" de Lars von Trier. Una ment recargolada

The House That Jack Built retrata lassass en srie, Jack (Matt Dillon), autor duna seixantena de crims. Jack s un estilista del crim, manitic i compulsiu, que sovint fa fotos dels seus actes aberrants ja que adora els negatius, autodenominant-se ell mateix Sr. Sofisticaci. Sn dotze anys de crims que von Trier organitza amb cinc captols ms un epleg, cinc incidents que es corresponen a cinc vctimes dones. Destaca precisament Uma Thurman com la primera vctima de Jack en el primer segment, en qu lactriu interpreta una conductora amb el cotxe en pana que requereix la collaboraci de Jack amb la seva inseparable furgoneta vermella. O tamb la participaci de Riley Keough, nta d Elvis Presley, en el paper de Simple, la cinquena vctima.

El film de Trier recorre el trajecte de la carrera criminal daquest psocipata megalman que emmagatzema les seves vctimes en una cambra frigorfica. I el carrusel de crims es combina, sense massa encert ni mtode clar, amb lintent de Jack de construir la seva casa en un paratge buclic, casa que destrueix en ocasions, llar dissenyada per ell mateix, enginyer fent darquitecte. Un fet que actua com a metfora de lestil de Jack, element simblic escollit per Trier del qual neix el ttol original del film.

The House That Jack Built resulta escabrs i impactant en la mostraci de la violncia gratuta de Jack, una cruesa dalguna manera fidel al tarann ms provocador del realitzador, en qu algunes escenes poden ferir la sensibilitat del pblic. Trier dirigeix un film sobre un personatge tan aterridor com magntic, per lenfocament s rutinari en molts moments. Empra un estil marca de la casa amb una cmera sovint en moviment permanent i nervis. I s que resulta inconsistent com a film de terror, ja que juga amb lhumor en fora ocasions, sovint pardic, en qu Jack s un personatge tan diablic com ingenu en ocasions, que fa que es desdibuixi el seu carcter sinistre i pertorbador, sovint un sser ridcul i pattic. Aix aporta una certa mirada atpica a lenfrontar un gnere tan estereotipat com el dels serial killers, impregnant-se de certa originalitat, com si volgus dur-ne a terme una visi deconstructivista.

En ocasions resulta visionari, quan es remet al terreny ms de la fantasia, un territori en qu destaca la veu of de Jack i Verge (Bruno Ganz), que obra el film encara amb la pantalla en negre i que es prolonga tamb en el decurs del film, que actua com un dileg interior del personatge psicoptic de Jack, com la veu del seu subconscient. Precisament les converses dambds ens remeten a lInfern de la Divina Comdia de Dante, amb un descens incls als inferns de la m de Verge/Virgili i reproducci del fams quadre de Delacroix La barca de Dante.

Uns dilegs i reflexions que es serveixen de la filosofia, la poesia i la pintura, amb una figura recurrent, el poeta i pintor William Blake, que abraa aquestes tres disciplines, interrelacionades, amb exhibici dels seus gravats i dibuixos; o tamb la msica, com els fragments dun obsessiu Glenn Gould tocant malaltissament a Bach. El dans li agrada passejar-se pel llindar del precipici, altiu en moments i brillant en daltres, tan a prop de la buidor com dall profund, a base de cites i elucubracions que adornen el discurs, ensenyant les cartes tamb de les seves prpies inquietuds artstiques i morals.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de la pellcula "Blackkklansman"

lectures: 34

Una crnica de Joan Millaret Valls/AMIC

17 de maig de 2018


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small