cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LAFERRISSADA DEFENSA DEL LLOC DE TREBALL I LES CABRIES DE LAVORRIMENT JUVENIL ES TROBEN A CANNES

Desprs de participar en Secci Oficial amb La ley del mercado (2015), Stphane Briz retorna a la competici amb un nou i tempestus film de caire social sobre una lluita sindical, En guerre, protagonitzada de nou pel mateix actor daquella, Vicent Lindon, paper que li valdre el Premi a la Millor Interpretaci Masculina a Cannes. Daltra banda, el nord-americ David Robert Mitchel, el director dun suggeridor film de terror adolescent de format de cinema independent, It follows (2014), competeix per primer cop en la Secci Oficial amb un torbador i laberntic thriller ambientat a Hollywodd, Under the Silver Lake.

Si a Cannes lany 2002 va ser Star Wars II: Latac dels Clons i el 2005 Star Wars: La revenja des Sith, enguany ha estat el torn de la preestrena de Han Solo, dirigida per Ron Howard i amb gui de Lawrence i Jonathan Kasdan. Es tracta del segon spin-off de la saga galctica en qu ara es recupera la joventut de Han Solo (Alden Ehrenreich), una mena de fugitiu o mercenari que somnia pilotar aeronaus especials, fins que aconsegueix esdevenir el pilot del Falc Millenari. Tamb es toca linevitable amistat amb Chewbacca o la relaci feta de separacions, ensurts i sorpreses amb QiRa (Emilia Clarke).La resta del repartiment en conformen Woody Harrelson, Emilia Clarke, Donald Glover, Thandie Newton, Joonas Suotamo o Paul Bettany. Una cinta digestiva dentreteniment i acci acumulativa, farcida defectes digitals, poblada per un extensa galeria de monstres i robots, i que sobreviu de renda a crrec de la srie galctica.

"En guerre" dSthphane Briz. Combat sindical

Inspirat en fets reals, aquesta pellcula recrea des de la ficci, per amb una clara empremta del llenguatge del documental, el conflicte laboral en la indstria francesa Perrin a la localitat dAgen. Els treballadors se senten trats, desprs dhaver pactat amb lempresa una srie de sacrificis salarials, i enceten una vaga que durar mesos en contra de lanunci del tancament de la fbrica, ordre donada per lempresa mare alemanya. Tot i obtenir beneficis, la fbrica argumenta que es veu forada a tancar-la tot adduint que no s competitiva ni prou productiva.

Las pellcula s directa i contundent, desprenent veracitat i immediatesa, reproduint amb inusitat furor i urgncia lambient convuls i agitat de les assemblees, les reunions amb la direcci i la intermediaci de representants del govern, els moments de vaga, o les divergncies entre les diverses faccions sindicals. La pellcula de Briz no sentret en accions paralleles que distreguin del nus central de la vaga, ni sestn en la vida privada dels protagonistes principals. El film avana a un ritme vertigins, amb un carcter immersiu, sense dilacions ni pauses.

Es la histria dun combat duna rara intensitat, com oportunament indica el seu ttol, que recorda que ens trobem en estat de guerra, ficats en la batalla diria per defensar el lloc de treball i impedir la clausura de la fbrica. Com molt b indica la premissa de la lluita perseverant de Bertold Brecht que sapunta al principi del film, la mxima de que Aquell que combat pot perdre, per aquell que no combat ja ha perdut. I en el film de Briz, una histria plena de rbia, de clera, sobresurt especialment lactor Vincent Lindon, que fa el paper de Laurent Amadeo, un dels lder sindicals. Treball de pura energia, defensor incombustible i insubornable dels drets dels treballadors, un personatge de coratge i carisma. Senzillament una interpretaci majscula de Lindon, digne de premi, com la mateixa pellcula.

"Under the Silver Lake" de David Robert Mitchel. Dins del laberint juvenil

Under the Silver Lake, escrita i dirigida pel jove del cinema independent nord-americ David Robert Mitchel, est focalitzada sobre el jove Sam (Andrew Garfield), atret per una noia que coneix un vespre a la piscina comunitria, Sarah (Riley Keough), noia que desprs desapareix de sobte, sense deixar rastre. El noi sembla un doble del protagonista de La ventana indiscreta de Hitchcock, un home avorrit, aptic i tafaner, que es dedica a observar el venat amb els seus prismtics. De fet, la trama es desenvolupa en format de thriller, la recerca daquesta noia, cerca portada al gran galimaties de Los Angeles i el mateix laberint mental del protagonista. La recerca de pistes du a Sam a endinsar-se en lunivers urb de Los Angeles i en el submn del cinema, mogut per la notcia del segrest dun magnat de la ciutat o laparici denigmtics cartells annims que avisen dun perills assass de gossos en el barri.

Sam creu seguir smbol i signes amagats, t visions dantesques com animals morts, visita tombes i cementiris o locals amb reclams mortuoris, es deixa arrossegar per aparicions femenines com una noia dun anunci publicitari, fa cas dun taciturn i obsessiu dibuixant de cmics, assisteix a concerts de grups de rock o es presenta en saraus diversos. Pel que fa a la presncia del mn del cinema, pesa en gran mesura lactriu Janet Gaynor a travs dallusions, fragments de films seus o la seva mateixa tomba. Un film que es mou entre el deliri, el somni o la fantasia. Un film inextricable sobre els malsons que pot generar Hollywood, proper a David Cronenberg o David Lynch, per sense el costat trbol i torbador daquests. Aleshores predomina una atmosfera surrealista, de comdia de situacions absurdes, feta de personatges estrambtics i excntrics, personatges impossibles.

Aix que ens trobem davant dun thriller sense suspens, ms aviat, doncs, una comdia neonegre a partir dun personatge ple de cabries. Un jove immadur, sense feina, atrapat en un laberint kafki que respon ms aviat al mn del seu subconscient, forjat a partir de fbies i fixacions diverses provinents de la cultura popular. Una atractiva immersi en un trencaclosques indesxifrable, submergir-se tamb en el llac que dna ttol al film, Silver Lake, sempre a la recerca de preguntes sense respostes. La resposta a tot plegat estaria aix en el cant indesxifrable de la cotorra de la vena en el mateix inici del film.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de la pellcula "En guerre"

lectures: 117

Una crnica de Joan Millaret Valls/AMIC

17 de maig de 2018


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small