JIA ZHANG-KE COMPLEIX A CANNES MENTRE DESCOBRIM LA POTÈNCIA DE
El xinès Jia Zhang-Ke, present en d’altres edicions del
Festival de Cannes amb films premiats com ‘Más allà de las montañas’ (2015) o ‘Un toque de
violencia’ (2013), repeteix de nou a competició amb un potent i regi film, ‘Ash is Purest
White’, sobre la novia d’un mafiós local que no vol renunciar de cap de les maneres al seu
estimat. En una sessió especial, fora de competició, hem estat testimonis d’un film tan
absorbent Joe Penna presentant ‘Arctic’ de Joe Penna sobre un home en soledat atrapat a
l’Àrtic, interpretat esplendorasament per l’actor danpes Mads Mikkelsen, que retorna de nou a
Cannes des de la seva última estada com a actor del western danès ‘The Salvation’ (2014,
Kristien Levring).
La jornada ha deixat la destacada presència d’una altre coproducció internacional amb
participació espanyola rellevant, la cinta d’animació i imatge real ‘Another Day of Life‘ de
Raúl de la Fuente i Damian Nenow, exhibida en categoria de sessió especial, fora de competició.
Es tracta d’una original adaptació del text homònim del fotoperiodista i escriptor polonès
Ryszard Kapuscinski a partir de la seva experiència pròpia de reporter a Angola l’any 1975 quan
es va declarar la seva independència de Portugal i, tot seguit, es va iniciar una cruenta
guerra civil entre faccions oposades, arrenglerades amb la política de blocs de la Guerra
Freda.
"Ash is Purest White" de Jia Zhang-Ke. Fidelitat immarcescible
‘Ash is Purest White’, escrita i dirigida per Jia Zhang-Ke, tracta d’una noia, Qiao
(Zhao Tao), enamorada d’un mafiós local, Bin (Liao Fan), a la ciutat xinesa de Datong.
Aleshores tot es torçarà per ella quan és empresonada després d’empunyar una arma davant un
grup de joves d’un clan enemic per protegir el seu cap de ser assassinat a cops. Però el que
arranca com un film sobre un grup de malfactors, de bandes rivals i negocis il·legals es
transforma en un inesperat i sobri melodrama sobre la fidelitat traïda d’una dona.
Fidelitat a uns codis de clan que la dona no abandona mai malgrat el pas del temps, en
un arc temporal que abasta de l’any 2001 al 2018. I és que l’home que estima i pel qual s’ha
sacrificat, passant a la presó cinc anys de condemna, ara la menysté, la refusa, la repudia. I
fins i tot quan Bin esdevé una desferra humana, en cadira de rodes, ella prendrà cura d’ell,
sense preguntes, sense condicionants.
Entremig es retraten els anys de transformació d’hàbits i de la revolució tecnològica
que ha viscut la Xina, canvis que van del socialisme al capitalisme d’estat. Aquests canvis
socials són reflectits de forma constant en el film, encara de manera discreta, sense que es
noti en excés. De fet, és un dels motius sempre presents en la filmografia de Jia Zhang-Ke, una
de les seves grans inquietuds temàtiques.
Un notable film amb un protagonisme femení prodigiós, que transita de la joventut a la
maduresa, amb el pes dels anys quer s’acumulen en les seves espatlles, reflectit en el rostre i
el cos. Zhang-ke dedica un paper esplèndid a la dona protagonista, dona valenta, decidida,
múrria, emprenedora. Qiao demostra una tossuderia a prova de tot, que no es desprèn ni renuncia
als codis de conducta de la màfia tot i l’anacronisme dels mateixos.
"Arctic" de Joe Penna. Martirologi en els gels
‘Arctic’, dirigida i escrita per Joe Penna, ens presenta sense dilacions ni preàmbuls
un home sol, sense nom (Mads Mikkelsen), atrapat en els gels. Viu com pot refugiat en les
restes d’una avioneta, vestigis d’un sinistre aeri, i es dedica amb entrega i coratge a emetre
senyals i excavar un gran SOS en las roques i la neu perquè pugui ser vist des del aire.
Sobreviu metòdicament, complint un programa diària, una rutina que li permet seguir lluitant
esperant el rescat i no sucumbir a la desesperació.
I quan arriba el moment anhelat de la seva salvació, l’helicòpter de rescat s’estavella
i aleshores l’home oblidat en els gels haurà de fer-se càrrec d’una pilot que ha sobreviscut al
sinistre, malferida i semiinconscient. Una odissea humana feta de petis gestos i silencis que
esdevé una soferta peregrinació de l’home arrossegant la dona en un trineu quan l’única
possibilitat de sobreviure és abandonar la carcassa de l’avió accidentat i llençar-se a la
immensitat blanca per tal d’intentar arribar a una estació meteorològica llunyana.
Un film que esbossa el martirologi d’aquest home valent que malgrat el defalliment i el
sobreesforç decideix prendre cura d’aquesta dona impossibilitada per moure’s per si mateixa.
Una pel·lícula tan simple com profunda, que es serveix de la magnificència del paisatge, pura
naturalesa enemiga, per recalcar la petitesa i la vulnerabilitat humana. Una història tan
escruixidora com commovedora de supervivència humana en un món perdut i inhòspit, un cant a
l’esperit humà del sacrifici, a la resistència humana indoblegable i a la lluita aferrissada en
defensa del principi de conservació.
