cinema catal� . caT
Notícies anteriors
CANNES ES VEU TRASBALSADA PER INFNCIES I MATERNITATS PROBLEMTIQUES

La cineasta Nadine Labaki ha fet el salt a la Secci Oficial amb ’Capharnam’, desprs de participar amb ’Caramel’ (2007) a la Quinzena dels Realitzadors de Cannes i amb ’Y ahora dnde vamos?’ (2011) a Un Certain Regard. El darrer film de la cineasta libanesa s una mostra commovedora de cinema social sobre infants desvalguts en entorns de misria. En una jornada marcada per la proliferaci de noms nous en la Secci Oficial, el cineasta kazakh Sergei Dvorstsevoy, qui va guanyar Un certain regard l’any 2008 amb un film de caire antropolgic sobre una comunitat rural de kazakhs, ’Tulpan’, s’estrena en la secci estrella amb la seva segona pellcula, ’Ayka’, un drama sense concessions sobre les vicissituds d’una mare. Cas idntic al del francs Yann Gonzalez que competeix per primera vegada a Cannes amb la seva segona pellcula, ’Un couteau dans le coeur’, una truculenta i suculenta mixtura d’amor, sexe i mort.

"Capharnam" de Nadine Labaki. Cinema del plany

El protagonista principal de ’Capharnam’ s un nen de dotze anys, Zain (Zain Alraffea), nen d’un famlia nombrosa que s maltractat i es veu mancat d’estimaci i d’efecte. Zain marxar fart de casa i aleshores coneixer una refugiada etope que treballa en la neteja, amb un nad, i que acull a Zain a canvi de fer de cangur del nad. La trama s’enreda quan la mare desapareix d’escena i queda Zain a crrec del beb encetant una histria de supervivncia al lmit, sense recursos, obligats espavilar-se en la jungla de la misria.

Aquesta pellcula de nens perduts, d’infncies desgraciades, est ambientat en un entorn de degradaci d’un barri de barraques libaneses poblat de desplaats i refugiats sovint sense papers. Un suburbi de poblaci marginal, que viu amuntegada i condicions precries d’existncia. Ms enll de l’abast de denncia de les injustcies socials o del problema humanitari de les poblacions migrants, el film escrit i dirigit per Labaki s un lament o, millor, un crit de rbia, dels fills descuidats i oblidats adreats als seus progenitors, com un retret a la seva irresponsabilitat.

Una pellcula molt ben realitzada i en qu destaca de forma extraordinria l’actuaci del nen protagonista, Zain. Bona mostra d’un cinema necessari, que interpella a l’espectador i que mou les reaccions primries ms humanes, sobretot la compassi envers els ms desvalguts, els nens. Tot i la vlua del discurs o les intencions pedaggiques del film, aquests es veuen en bona part malmeses per un excs d’efectisme i sentimentalitat. Labaki es recrea massa en la desgrcia, treballant una certa pornografia de les emocions, sobreexplotat el recurs de la llgrima, donant corda a un cinema dels planyiments.

’Ayka’ de Sergei Dvorstsevoy. Assumpci de la maternitat

Film sobre una jove mare, Ayka (Samal Yeslyamova), que, desprs de parir, abandona el seu fill en l’hospital, apressada per la necessitat urgent de treballar per poder pagar el deute a uns prestamistes. Personatge en situaci extrema ja que d’una banda, fsicament, arrossega seqeles encara del part, se sent molt debilitada, i es veu afectada per forts dolos abdominal. Una situaci personal molt complicada, de degradaci de les condicions de vida bsiques, amuntegada en un pis pastera ple de refugiats sense papers, enganyada a la feina en una empresa clandestina de pollastres, o les dificultats per trobar una feina amb el perms de treball caducat.

Ms enll del rerefons social de discriminaci i marginaci de les poblacions no russes, sobretot l’emigraci del Kirguistan, poblacions i entorns molt deteriorats, en realitat, el que el film aborda, s el conflicte moral d’una mare desbordada pels esdeveniments disposada a renunciar al seu fill per fer front a les seves despeses, el dilema d’assumir o rebutjar la seva maternitat. Un drama personal que sembla extensiu al d’altres joves que renuncien als seus nadons en les maternitats moscovites o es veuen forades a vendre els seus fills a les mfies.

Un film taquicrdic, amb una dona exhausta, panteixant, en permanent estat de sofriment. Per tamb un film claustrofbic i asfixiant, tant pels escenaris esquifits, ja siguin habitacions minscules o espais minsculs ple de gent apretada. Tamb la prpia climatologia adversa, amb els carrers colgats de neu i temperatures glides, aporta la seva contribuci. Una pellcula dura, sense concessions. Un film que es veu en estat de patiment i amb el cor encongit.

"Un couteau dans le coeur" de Yann Gonzalez. Esperma, sang i celluloide

El cineasta francs Yann Gonzalez, desprs de dirigir un primer film adscrit al cinema queer i estructurat a base de flashbacks, ’You and the Night’ (2013), ambienta ara ’Un coiteau dans le coeur’ en la indstria porno homosexual parisenca l’any 1979. I es centra, sobretot, en una productora de films gais de baix pressupost, Anne (Vanessa Paradis), qui est enamorada bojament de la muntadora de les pellcules de l’estudi, Los (Kate Moran), i a qui no vol renunciar desprs de que Los talls la relaci. Per la normalitat dels estudis d’enregistrament aix com la tempestuosa relaci entre ambdues dones, es veu sacsejada per la irrupci d’un psicpata, un assass de gais, actors tots ells de les produccions flmiques d’Anne.

La pellcula resulta un estilitzat amalgama de tons, colors i gneres. Combina amb vistositat textures cinematogrfiques diverses, treballa les capes de la realitat i la ficci de forma entremesclada, en un format de cinema dins del cinema. De la mateixa manera, la pellcula juga la carta de l’estranyesa, d’all bizarre, apostant pel guinyol, la truculncia. Una apetitosa i malaltissa mixtura de cinema i crim, d’esperma i sang, d’amor i mort.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de la pellcula "Capharnam"

lectures: 33

Una crnica de Joan Millaret Valls/AMIC

20 de maig de 2018


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small