“Pororoca” és la tercera pel·lícula del
realitzador romanès Constantin Popescu en què s’explica el drama del matrimoni Ionescu
quan una de les seves filles, la petita Maria, desapareix en un parc públic un plàcid diumenge
d’estiu. Aquest sòlid i llarg film porta a terme una detallada radiografia de la descomposició
de la parella arran d’un fet tan traumàtic com aquest. I ho fa centrant-se, fonamentalment, en
la figura del pare, Tudor – paper interpretat per Bogdan Dumitrache en un treball que
seria premiat al 65è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià amb la Conxa de Plata al
Millor Actor-.
Un progenitor que viu un infern personal aclaparat per la culpa i la responsabilitat
d’haver badat durant un rutinari passeig dominical, sotmès a la sensació angoixant d’haver
fallat en un instant tan decisiu que, al capdavall, esdevindria transcendental. Un film sobre
el patiment i la creixent buidor que s’instal·la en el món d’aquest personatge torturat que,
davant la manca de resultats tangibles de la investigació policial, començarà a caure en la
desesperació.
Aleshores el film afronta un procés devastador que acaba portant al pare a la pura
paranoia, obsedit amb un probable sospitós del segrest o assassinat, fruit d’unes instantànies
preses aquell dia en el parc. Com a ’Blow up’ (1966, Michelangelo Antonioni), en què un
fotògraf capta per sorpresa seva una figura sospitosa entre el fullatge d’un parc londinenc, el
pare Tudor es deixa arrossegar per conjectures força improbables. Sense remei, Tudor emprèn un
camí sense retorn que el porta al llindar de la bogeria, i que esclatarà en tota la seva
virulència desfermada en la darrera part.
