En un monestir de clausura perdut en la Romania profunda,
l’edifici gòtic dels contes de terror, pur castell draculinià, una monja es lleva la vida
llençant-se al buit després d’obrir una cambra fosca, l’habitació prohibida, la capsa dels
trons d’una maledicció antiga i terrible. A partir d’aquest preàmbul i quan el Vaticà vol
prendre cartes en l’assumpte, enviant un sacerdot i una novícia, s’enceta un film fet a base de
refregits i sobres, sustentat en el gènere d’exorcismes amb monges posseïdes.
Un film sense cap ni peus, un mer reguitzell acumulatiu d’aparicions i desaparicions
fantasmagòriques, criptes i cementiris, aquelarres i satanisme. Un terror criaturer, incapaç
d’incomodar en cap moment, simptomatologia d’uns mecanismes de la por fabricats a cops de
destral en la sala de muntatge i punxant la banda de so. Efectes sonors combinats amb efectes
especials per disfressar una història raquítica, feta amb més desgana que inspiració, i
intentar així mantenir l’espectador despert i en actiu perquè no caigui en un benaurat estat
letàrgic.
Ens parlaran de tota mena d’influències a remolc del terror cutre o la sèrie B per
acabar salivant de la simpatia i l’encant que desprenen productes tan fallits i tronats com
aquesta ”La monja”. És pura falòrnia per salvar el insalvable i maquillar el ridícul
espantall. Crec que un tren de la bruixa d’un circ ambulant encomana més misteri i por que
aquest sopar de duro conventual fet sense solta ni volta.
