cinema catal� . caT
Notícies anteriors
SHANGRILA INVERTIT

Guardonada al Festival de Canes amb el Premi al Millor Gui i beneda al Festival de Sitges amb el Premi Especial del Jurat, el premi de la crtica Josep Lluis Guarner o el reconeixement com a millor pellcula del Jurat Carnet Jove, "Lazzaro feliz" dAlice Rohrwacher arriba finalment als nostres cinemes. Desprs de la singular i emotiva aposta en qu sexplorava una famlia en un entorn rural en els marges de la societat a El pas de las maravillas (2014), la realitzadora italiana du a terme ara una preciosa faula social carregada de lirisme i fantasia.

Lazzaro feliz arranca com un estrany viatge en el temps, una paradoxa temporal, amb un anacrnic agrarisme preindustrial situat en ple segle XX. Lacci es centra en una finca camperola, La Inviolata, amb serfs esclavitzats igual que en lpoca medieval, sotmesos per una famlia de terratinents dirigida per la marquesa Alfonsina de Luna (Nicoletta Braschi). Una comunitat que viu aliena als avenos socials i laborals del seu temps i que passar a viure, sense transici, ja en la segona meitat del film, en la marginalitat del extraradi duna gran ciutat quan es descobreix i es posa punt i final a la inicial anomalia autrquica sustentada en lexplotaci humana.

I en aquesta illa dhumanitat perduda, amb una poblaci que porta una existncia msera, installada en la indigncia, situada en els llimbs dun Shangrila invertit, i que descobreix en una sobtada revelaci la crua realitat dels desheretats en el mn actual, destaca el personatge del ttol, Lazzaro (Adriano Tardiolo), pura bondat i innocncia, una mena dngel que sobrevola etriament aquest submn conformat per un paisatge hum de rostres passolinians.

Lazzaro feliz s un film-conte sobre els pries dahir i de sempre, els ning ultratjats una vegada i una altre. Una aposta flmica agosarada plena de delicada bellesa que sembla connectar el cinema histric, social i poltic de films emblemtics com Novecento de Bernardo Bertolucci o El rbol de los zuecos dErmanno Olmi amb una mena de neorealisme mgic estil Milagro en Miln de Vittorio de Sica, per entendrens, i solcat tamb per nimes candides finalment destrudes com en el cinema espiritual de Bresson.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de la pellcula

lectures: 38

Una crtica de Joan Millaret Valls

9 de novembre de 2018


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small