Era qüestió de temps que la novel·la La societat
literària i el pastís de pela de patata de Guernsey fos portada al cinema, atès el seu èxit
editorial mundial. Curiosament, aquesta obra d’accent inequívocament british va ser
escrita per una autora nord-americana, Mary Ann Shaffer, encara que a causa de la seva mort va
haver de ser acabada per la seva neboda Annie Barrows. La inspiració sobre el moment històric
en el qual s’emmarca l’obra prové d’un viatge a l’illa de Guernsey, situada al canal de la
Mànega, en què l’autora, a causa de la boira va haver d’esperar durant hores a l’aeroport. Allí
va descobrir un llibre sobre l’ocupació alemanya de l’illa durant la Segona Guerra Mundial i
aquesta va ser la llavor que li va permetre desenvolupar la història d’aquesta petita societat
literària creada com a tapadora per tal de poder-se saltar el toc de queda dels ocupants i
poder menjar clandestinament porc rostit algunes nits.
La pel·lícula, dirigida amb ofici per Mike Newel, un director que va obrir nous camins
a la comèdia anglesa amb Cuatro bodas y un funeral, trasllada en imatges els fets relatats a
l’obra literària, intentant respectar mínimament una de les seves senyes d’identitat com és el
tractament epistolar. La història ens presenta a Juliet Ashton, una escriptora d’èxit al
Londres de 1946, just acabada la guerra, que rep la misteriosa carta d’un tal Dawsey Adams,
criador de porcs a l’illa de Guernsey que havia trobat un llibre amb el nom i adreça de
l’escriptora escrits a mà i que havia portat a l’esmentada tertúlia literària. El llibre, que
provenia de la biblioteca personal d’ella, formava part del paquet que l’escriptora havia hagut
de vendre’s durant la guerra per poder sobreviure. A partir d’aquí, Juliet es traslladarà a
l’illa per conèixer els membres d’aquesta curiosa societat literària i descobrir els tràgics
fets ocorreguts en el seu si durant l’ocupació alemanya.
Malgrat ser una cinta força predictible fins i tot sense haver llegit el llibre, cal
reconèixer que és la típica producció britànica d’època excel·lentment facturada i de visionat
més que agradable. Traient tot el profit dels escenaris naturals de l’illa on passa l’acció i
retratant amb afecte la vida d’aquesta petita comunitat insular, la pel·lícula aconsegueix
construir un relat ben estructurat, amb l’equilibri just entre l’acció del present i els
flashbacks de l’ocupació, així com entre la comèdia i el drama. Una proposta certament sense
grans pretensions, però que aprova amb nota la complexitat de l’adaptació, simplificant la
trama, apropant els personatges a l’espectador i amb una Lily James absolutament encantadora en
la paper protagonista, magníficament rodejada per un grup de secundaris que encaixen
perfectament en el seu paper.
Una història que més enllà d’aquest to costumista, i com ha fet també recentment Isabel
Coixet amb La llibreria en un context força similar, aconsegueix transmetre la passió pels
llibres i la lectura, a través d’un grup de vilatans força heterogeni, que per casualitat i per
circumstàncies de la vida troben aquest refugi i aquesta distracció en uns moments tan difícils
com l’ocupació de la seva terra per un exèrcit invasor. Un exèrcit que tanmateix és tractat amb
alguns matisos a través de la figura del soldat que entra en contacte amb la societat,
apel·lant directament a la bondat de la naturalesa humana i l’estupidesa de les guerres i la
violència. En definitiva, dues hores que permeten a l’espectador relaxar-se a la butaca i
gaudir d’un conjunt interessant i més complex del que pot semblar a priori.
