cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LA LGICA DE LA IRREALITAT

"Glass" s la conseqncia inevitable de Mltiple (2016), un film sobre un sser de personalitats mltiples, Kevin Wendell Crumb (James McAvoy), que retenia a tres noies captives i acabava transformat finalment en una musculada i ferotge bstia, quan M. Night Shyamalan, en un cop defecte de gui antolgic, convocava en el seu epleg els superhomes de El protegido (2001). En aquell gir final, Shyamalan feia aparixer en escena el senyor Cristall (Samuel L. Jackson), lhome trencads de ment superior, i David Dunn (Bruce Willis), superheroi del carrer revestit amb la capa dun impermeable.

Els tres personatges coincideixen ara en un centre psiquitric per ser tractats amb una terpia de xoc a base de realitat guiada per la doctora (Sarah Paulson). Un gabinet de psicoanlisi creat per les forces reaccionries i benpensants de la societat amb la missi dimposar la lgica i la racionalitat a aquests ssers dscols com sorgits del mn de la historieta grfica. Com si fos un exorcisme, es vol expulsar els dimonis dall meravells, anullar el component dall inexplicable, eradicar all paranormal de la seva identitat humana.

Shyamalan planteja un combat entre la realitat i la fantasia per exposar la seva fe en la necessitat del fantstic com a extensi del real, servint-se dels codis dels cmics de superherois. Glass s un film que teoritza sobre els superherois mancat per complert de les piruetes i els malabarismes defectes especials que omplen aquest gnere tan codificat. Un film atpic que va en detriment del cinema de superherois ms convencional, escapista i espectacularitzant.

Shyamalan ens deixa un film de tesis, un exponent de cinema retric, amb un pes abassegador dels dilegs, per acabar esbossant un compendi del seu pensament, prestant-se ell mateix de nou al joc del cameo, en front duna concepci visual del film, sovint, massa desconcertant i irregular. I s que al final ens acabem emocionant quan, paradoxalment, el film es desenvolupava precisament de forma desmanegada. Ens sentim implicats, reconeguts i agrats perqu compartim el discurs de Shyamalan, un cant sincer a la imaginaci, un panegric honest sobre la necessitat dall extraordinari.
Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de la pellcula

lectures: 174

Una crtica de Joan Millaret Valls

22 de gener de 2019


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small